13
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
14:21h
Miquel Valls abandona la presidència de la Cambra de Comerç, tancant així una llarga etapa de disset anys. Les eleccions camerals han culminat amb la victòria de la candidatura independentista Eines de País i el ple elegirà properament Joan Canadell com a nou president. Serà el 17 de juny, quan el plenari elegirà també els dotze membres del nou comitè executiu. Aquest dijous, el president sortint ha comparegut a la Llotja de Mar per fer un balanç del seu mandat.
El president de la Cambra ha desitjat "sort" als nous responsables de la institució i ha evitat explícitament fer cap comentari sobre declaracions dels nous directius. Sí que ha posat en valor l'esforç fet en favor del "consens" amb institucions i altres organitzacions econòmiques. Ha afirmat que la transició als nous gestors ha estat "ordenada i tranquil·la". Ha sortit al pas de les crítiques que des d'Eines de País se li han fet: "La Cambra ha estat independent al llarg d'aquests anys", ha sostingut Miquel Valls, i ha assegurat que "mai s'ha sotmès" als dictats de cap govern. També ha volgut defensar el paper jugat per les grans empreses i ha recordat que van preservar l'entitat quan es va perdre el recurs cameral permanent, que era la base principal dels recursos de la institució.
Valls ha subratllat que la seva presidència ha avançat enmig de la crisi econòmica i els canvis legislatius. El president sortint ha destacat les dificultats econòmiques, com va ser la sotragada que va suposar la fi del recurs cameral permanent. Malgrat això, avui la Cambra ha assolit "l'estabilitat financera i solidesa patrimonial", subratllant l'acord amb l'Ajuntament per al nou edifici d'oficines i serveis a la zona del 22@ i la consolidació de la propietat de la Casa Llotja de Mar. Miquel Valls ha volgut deixar clar avui que lliura als seus successors una situació sanejada i sòlida: una tresoreria amb 13 milions d'euros i un patrimoni net valorat en 43 milions, que no inclou el valor de la Llotja.
Valls i el director general de la Cambra, Xavier Carbonell, han destacat el prestigi adquirit pel Gabinet d'Estudis amb els seus informes i la capacitat de crear opinió. Carbonell ha subratllat també la importància donada a les delegacions territorials i la creació de l'Observatori Dona Empresa Economia (ODEE), amb la incorporació de dones al ple cameral, un tema que fa uns anys no era considerat essencial.
90 milions de passatgers al Prat el 2030
La Cambra ha presentat el darrer informe de l'entitat, dedicat a l'aeroport Josep Tarradellas del Prat. L'entitat es fa la pregunta de si l'any 2030 l'aeroport pot acollir 90 milions de passatgers, i la contesta afirmativament si es dissenya una estratègia de creixement sostenible del tràfic aeri. La Cambra s'afegeix així al debat entorn el nou Pla Director del Prat que s'està elaborant. L'horitzó assenyalat pel pla és de 70 milions de passatgers, que es podria superar si s'assoleix una acceleraió del calendari d'inversions.
La infraestructura ha d'afrontar dos grans reptes de futur: pel que fa al tràfic aeri, una estratègia pròpia de creixement sostenible, i respecte a l'entorn territorial, un pla d'enfocament equilibrat pel que fa a la gestió de l'impacte acústic i dels usos del sòl. La Cambra fa un seguit de recomanacions: fomentar la desestacionalització, tant d'hora com anual; una millora dels procediments operatius que permeti reduir la distància segura entre avions consecutius; un estudi per part d'Aena de l'impacte econòmic de l'aeroport; una adaptació de l'operativa de pistes i una gestió dels usos del sòl que impliqui restriccions urbanístiques a la zona de l'aeroport.
El president de la Cambra ha desitjat "sort" als nous responsables de la institució i ha evitat explícitament fer cap comentari sobre declaracions dels nous directius. Sí que ha posat en valor l'esforç fet en favor del "consens" amb institucions i altres organitzacions econòmiques. Ha afirmat que la transició als nous gestors ha estat "ordenada i tranquil·la". Ha sortit al pas de les crítiques que des d'Eines de País se li han fet: "La Cambra ha estat independent al llarg d'aquests anys", ha sostingut Miquel Valls, i ha assegurat que "mai s'ha sotmès" als dictats de cap govern. També ha volgut defensar el paper jugat per les grans empreses i ha recordat que van preservar l'entitat quan es va perdre el recurs cameral permanent, que era la base principal dels recursos de la institució.
Valls ha subratllat que la seva presidència ha avançat enmig de la crisi econòmica i els canvis legislatius. El president sortint ha destacat les dificultats econòmiques, com va ser la sotragada que va suposar la fi del recurs cameral permanent. Malgrat això, avui la Cambra ha assolit "l'estabilitat financera i solidesa patrimonial", subratllant l'acord amb l'Ajuntament per al nou edifici d'oficines i serveis a la zona del 22@ i la consolidació de la propietat de la Casa Llotja de Mar. Miquel Valls ha volgut deixar clar avui que lliura als seus successors una situació sanejada i sòlida: una tresoreria amb 13 milions d'euros i un patrimoni net valorat en 43 milions, que no inclou el valor de la Llotja.
Valls i el director general de la Cambra, Xavier Carbonell, han destacat el prestigi adquirit pel Gabinet d'Estudis amb els seus informes i la capacitat de crear opinió. Carbonell ha subratllat també la importància donada a les delegacions territorials i la creació de l'Observatori Dona Empresa Economia (ODEE), amb la incorporació de dones al ple cameral, un tema que fa uns anys no era considerat essencial.
90 milions de passatgers al Prat el 2030
La Cambra ha presentat el darrer informe de l'entitat, dedicat a l'aeroport Josep Tarradellas del Prat. L'entitat es fa la pregunta de si l'any 2030 l'aeroport pot acollir 90 milions de passatgers, i la contesta afirmativament si es dissenya una estratègia de creixement sostenible del tràfic aeri. La Cambra s'afegeix així al debat entorn el nou Pla Director del Prat que s'està elaborant. L'horitzó assenyalat pel pla és de 70 milions de passatgers, que es podria superar si s'assoleix una acceleraió del calendari d'inversions.
La infraestructura ha d'afrontar dos grans reptes de futur: pel que fa al tràfic aeri, una estratègia pròpia de creixement sostenible, i respecte a l'entorn territorial, un pla d'enfocament equilibrat pel que fa a la gestió de l'impacte acústic i dels usos del sòl. La Cambra fa un seguit de recomanacions: fomentar la desestacionalització, tant d'hora com anual; una millora dels procediments operatius que permeti reduir la distància segura entre avions consecutius; un estudi per part d'Aena de l'impacte econòmic de l'aeroport; una adaptació de l'operativa de pistes i una gestió dels usos del sòl que impliqui restriccions urbanístiques a la zona de l'aeroport.