13
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
20:44h
La decisió de Mireia Boya de deixar la direcció de la CUP a finals de març després de denunciar l'"agressió psicològica" per part d'un company de partit ha tingut efecte dòmino. Tres dirigents més, totes elles dones, han seguit els mateixos passos i han dimitit del secretariat nacional arran de la gestió feta del cas i el fet que, com va denunciar l'exdiputada, no fos atesa la seva petició d'apartar el presumpte agressor. Les tres dimissionàries són Maria Ballester, Aina Delgado i Núria Alcaraz, amb la qual cosa, la direcció de la CUP es queda ara amb 11 components d'un total de 15.
En una carta que han fet arribar a la territorial del Maresme i a la qual ha tingut accés NacióDigital, argumenten que amb la seva dimissió, que van comunicar fa dos mesos, pretenen "un canvi immediat" a l'hora d'afrontar casos d'agressions que es denunciïn al partit. Elles, asseguren, no han estat capaces de propiciar-lo ni des del secretariat nacional ni des de la comissió feminista de la qual disposa la formació. "Ens hem sentit incompreses i ens hem esgotat intentant fer-nos valdre: no podem ni volem passar ni una setmana més alimentant la desconfiança que pensem que s'està generant a base de minimitzar i donar una resposta burocràtica a la demanda i denúncia de la companya Mireia Boya", asseguren.
Boya va marxar de la direcció de la CUP perquè quan era diputada va patir "un episodi continuat d'agressió psicològica" per part d'un company de partit amb qui no es veia capaç de treballar colze a colze, i a qui la formació no havia volgut apartar. Així ho va explicar, sense dir-ne el nom, en una carta feta pública. "He marxat per això, necessito temps per cuidar-me. I, per primer cop, me l'agafo", va assegurar.
Ara, en la mateixa missiva per comunicar la dimissió, Ballester i Delgado assenyalen que la situació per la qual l'exdiputada va acabar dimitint era "evitable" perquè es tractava, simplement, de "no convidar l'agressor a una reunió consultiva on ningú era imprescindible". No atenent la petició, afirmen, Boya va sentir que es "qüestionava el seu dolor". El missatge que volen transmetre amb les seves renúncies és clar: "No volem que ni una dona més deixi la militància, ja no només per haver estat agredida, sinó sobretot per no haver rebut el suport que s'esperava per part de l'organització".
A més de la "desconfiança" que asseguren que va rebre Boya per part de la direcció de la CUP, les dues dirigents lamenten que es qüestioni la legitimitat de la denúncia en funció del seu grau de formalitat, del moment en què es formalitza o de la "suposada fortalesa de l'agredida". També que les denúncies es qüestionin en funció de la línia política de l'agredida "insinuant una possible instrumentalització de la denúncia" o bé que s'actuï en funció de la línia política del presumpte agressor.
Les "pressions informals" sobre els encarregats de gestionar els casos
Tot i que les dimissionàries consideren "necessari i valent" que la CUP com a organització es doti d'instruments interns per afrontar casos d'agressions i que hi hagi militants que fan una bona feina per gestionar les agressions masclistes, les eines no estan sent efectives. Fan, de fet, una radiografia dels principals dèficits. Per exemple, que l'amistat entre el presumpte agressor i les persones que gestionen els casos generi interferències, o bé "pressions informals" cap a aquestes persones que han de gestionar la situació. També que es barregin les diferències polítiques a l'hora d'interpretar denúncies en comptes d'aplicar una perspectiva feminista i que hi hagi "excessiva permissivitat" en les mesures de seguiments dels agressors.
Tant Ballester com Delgado havien volgut que la seva dimissió fos comunicada a la militància quan la van fer efectiva, a principis d'abril. "Vam demanar que es fes arribar a la militància, però no se'ns va permetre per desacord amb el contingut i els termes en què ens expressem i pels inconvenients que es creia que podria suposar donada la proximitat de les eleccions municipals", especifiquen a la carta. De fet, en el correu enviat als membres de la territorial argumenten que no se'ls ha deixat explicar "obertament" els motius de la seva dimissió, fet pel qual han decidit redactar la carta argumentant per què han deixat la direcció de la CUP. La missiva conclou demanant un "canvi d'actitud i una reflexió col·lectiva" a la formació.
En una carta que han fet arribar a la territorial del Maresme i a la qual ha tingut accés NacióDigital, argumenten que amb la seva dimissió, que van comunicar fa dos mesos, pretenen "un canvi immediat" a l'hora d'afrontar casos d'agressions que es denunciïn al partit. Elles, asseguren, no han estat capaces de propiciar-lo ni des del secretariat nacional ni des de la comissió feminista de la qual disposa la formació. "Ens hem sentit incompreses i ens hem esgotat intentant fer-nos valdre: no podem ni volem passar ni una setmana més alimentant la desconfiança que pensem que s'està generant a base de minimitzar i donar una resposta burocràtica a la demanda i denúncia de la companya Mireia Boya", asseguren.
Boya va marxar de la direcció de la CUP perquè quan era diputada va patir "un episodi continuat d'agressió psicològica" per part d'un company de partit amb qui no es veia capaç de treballar colze a colze, i a qui la formació no havia volgut apartar. Així ho va explicar, sense dir-ne el nom, en una carta feta pública. "He marxat per això, necessito temps per cuidar-me. I, per primer cop, me l'agafo", va assegurar.
"No volem que ni una dona més deixi la militància, ja no només per haver estat agredida, sinó sobretot per no haver rebut el suport que s'esperava per part de l'organització"
Ara, en la mateixa missiva per comunicar la dimissió, Ballester i Delgado assenyalen que la situació per la qual l'exdiputada va acabar dimitint era "evitable" perquè es tractava, simplement, de "no convidar l'agressor a una reunió consultiva on ningú era imprescindible". No atenent la petició, afirmen, Boya va sentir que es "qüestionava el seu dolor". El missatge que volen transmetre amb les seves renúncies és clar: "No volem que ni una dona més deixi la militància, ja no només per haver estat agredida, sinó sobretot per no haver rebut el suport que s'esperava per part de l'organització".
Maria Ballester, una de les dirigents que ha dimitit, amb José Téllez Foto: ACN
A més de la "desconfiança" que asseguren que va rebre Boya per part de la direcció de la CUP, les dues dirigents lamenten que es qüestioni la legitimitat de la denúncia en funció del seu grau de formalitat, del moment en què es formalitza o de la "suposada fortalesa de l'agredida". També que les denúncies es qüestionin en funció de la línia política de l'agredida "insinuant una possible instrumentalització de la denúncia" o bé que s'actuï en funció de la línia política del presumpte agressor.
Les "pressions informals" sobre els encarregats de gestionar els casos
Tot i que les dimissionàries consideren "necessari i valent" que la CUP com a organització es doti d'instruments interns per afrontar casos d'agressions i que hi hagi militants que fan una bona feina per gestionar les agressions masclistes, les eines no estan sent efectives. Fan, de fet, una radiografia dels principals dèficits. Per exemple, que l'amistat entre el presumpte agressor i les persones que gestionen els casos generi interferències, o bé "pressions informals" cap a aquestes persones que han de gestionar la situació. També que es barregin les diferències polítiques a l'hora d'interpretar denúncies en comptes d'aplicar una perspectiva feminista i que hi hagi "excessiva permissivitat" en les mesures de seguiments dels agressors.
Tant Ballester com Delgado havien volgut que la seva dimissió fos comunicada a la militància quan la van fer efectiva, a principis d'abril. "Vam demanar que es fes arribar a la militància, però no se'ns va permetre per desacord amb el contingut i els termes en què ens expressem i pels inconvenients que es creia que podria suposar donada la proximitat de les eleccions municipals", especifiquen a la carta. De fet, en el correu enviat als membres de la territorial argumenten que no se'ls ha deixat explicar "obertament" els motius de la seva dimissió, fet pel qual han decidit redactar la carta argumentant per què han deixat la direcció de la CUP. La missiva conclou demanant un "canvi d'actitud i una reflexió col·lectiva" a la formació.
Carta de dimissió de les tres dirigents de la CUP