mitjans

El risc de l'autocensura i els límits de la llibertat d'expressió, al debat pel 20è aniversari de l’ACN

L'il·lustrador Juanjo Sáez presenta el cartell commemoratiu de l'efemèride a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm

per NacióDigital, 12 de juny de 2019 a les 20:59 |
El debat organitzat per l'ACN sobre la llibertat d'expressió i la censura | ACN
L'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha celebrat aquest dimecres un debat sobre la llibertat d'expressió i la censura amb diverses personalitats del món cultural, emmarcat en el 20è aniversari de l'agència pública. En la taula rodona convocada a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona hi han participat la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, l'escriptora Estel Solé, el director de la revista satírica El Jueves, Guillermo Martínez-Vela, i també l'il·lustrador Juanjo Sáez, que en acabar ha presentat el cartell commemoratiu dissenyat per emmarcar les dues dècades d'història de l'ACN. Al debat, les reflexions han apuntat a la importància de lluitar contra la censura i la temptació de l'autocensura, i també dels límits de la llibertat d'expressió. La cantautora Judit Neddermann ha posat música a l'inici de l'acte, abans del parlament de benvinguda del director de l'Agència, Marc Colomer.

Colomer s'ha felicitat per la trajectòria de l'ACN com a "tercera pota" del sistema de mitjans públics de Catalunya, i “peça clau de la vertebració del país". El director ha defensat la voluntat de servei públic i el “compromís amb la cultura, els valors de la democràcia i els drets fonamentals, com la llibertat d'expressió". Vint anys, ha afegit, "per bastir els fonaments d’una agència posada al dia, rigorosa i integral", ha afegit. 


Malgrat la celebració, el director ha fet notar la “manca de normalitat” que viu el país i que, aquest dimecres, ha volgut que el debat coincidís amb la jornada final del judici de l'1-O a Madrid. “Avui falta molta gent que hi hagués estat si no fos per l'impacte inevitable” d’aquesta coincidència, ha apuntat el director.

Així arrencava un acte al qual han assistit, entre altres, els directors generals de Difusió i Mitjans de Comunicació del Govern, Jordi del Río i Ignasi Genovès, respectivament, l'ex director de l'ACN i actual director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, i alguns diputats. 

La cap de Cultura de l'ACN, Violeta Gumà, ha moderat el debat i ha donat pas als convidats fent un repàs dels casos més recents de “retrocés” en el terreny de la llibertat d'expressió. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha assegurat que el sector cultural català té “un problema molt greu” de manca de regulació i garanties laborals que, almenys en l'àmbit audiovisual han provocat un gran "desplaçament" de creadors "a Madrid". Segons ha denunciat Passola, això ha estimulat una “autocensura terrible” en molts creadors en relació amb el procés català. “La gent té gana i a fora hi fa molt fred”, ha considerat Passola respecte la moderació que diu haver detectat en els discursos i l'ostentació de llaços groc en “les últimes gales” dels Premis Gaudí.
 

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, al debat organitzat per l'ACN Foto: ACN


Guillermo Martínez Vela, que va ser imputat per injúries com a director d’El Jueves’ per insinuar en un article satíric que els policies desplaçats a Catalunya durant l'1-O van consumir cocaïna, ha convingut que la persecució d'expressions culturals poden fer "calar" el missatge que "no es poden dir segons quines coses". Especialment, ha dit, en expressions espontànies o amb poca cobertura mediàtica o econòmica. “Casos com el del Jueves semblen d’una altra època”, ha lamentat, tot i que el cas s'ha arxivat i reconeixent que pel fet de pertànyer a una gran capçalera s'han pogut defensar, a diferència d'altres. 

De la seva banda, Estel Solé ha demanat més suport públic a la cultura. En cas contrari, ha dit, s'està provocant una certa pèrdua de la llibertat d'expressió. "Hi ha la llibertat, però no hi ha l'oportunitat", s'ha explicat l'escriptora. "En una setmana de construcció d'equips de govern municipals, això hauria de ser imprescindible", hi ha afegit com a reclamació. 

Sobre el risc d'autocensura, s'hi ha afegit Juanjo Sáez. L'il·lustrador ha manifestat que en el context actual fins i tot ha tingut "por" de realitzar un cartell com el que ha creat per a l'ACN, que reclama "llibertat d'expressió’" per si això pot despertar recels a la resta de l'Estat. "Però sempre he pecat d'ingenuïtat i de pensar que amb la por no vas enlloc”, ha contraposat. 
 

El debat organitzat per l'ACN sobre la llibertat d'expressió i la censura amb diverses personalitats del món cultural Foto: ACN



Els límits sobre la llibertat d'expressió han centrat la segona part del debat, amb posicions enfrontades entre alguns dels convidats. Isona Passola s'ha postulat a favor d’una certa limitació, quant a expressions sobre col·lectius vulnerables o minoritzats es refereix. Contràriament, Estel Solé ha considerat que una societat madura “no n'hauria de voler posar”. Guillermo Martínez Vela ha coincidit amb l'escriptora, i ha assegurat que “que la cultura et provoqui és bo”

Juanjo Sáez dissenya el cartell commemoratiu del 20è aniversari de l’ACN 

Acabat el debat, s'ha presentat el cartell commemoratiu dels 20 anys de l'Agència Catalana de Notícies, gentilesa de l'il·lustrador Juanjo Sáez, conegut per creacions com la sèrie de televisió Arros covat (Premi Ondas 2010) i col·laborador de diversos mitjans de comunicació. 

Un cartell colorista i molt de l'estil de Sáez, que combina elements d'iconografia que s'identifiquen amb l’ACN (un gran micròfon) amb referències al vintè aniversari i, també, amb la inscripció "llibertat d’expressió".

L'ACN va encarregar a Sáez la litografia, perquè agradava la idea de demanar "a algú del seu perfil que fes una proposta”, ha dit Marc Colomer. "Gràcies per l'entusiasme que hi has posat", li ha agraït el director de l'Agència, després d’indicar que volien que el cartell reflectís la defensa de la llibertat d'expressió "com a principi que com a mitjà de comunicació tenim la responsabilitat de defensar. I també amb el punt ‘gamberro’ del Juanjo". 

Al seu torn, Sáez ha explicat que li va semblar "un experiment molt boig al qual venia de gust apuntar-se". "És un micròfon que vola com a símbol de la llibertat, inspirat en cartells dels anys 70 que parlaven de llibertat. Volia un missatge clar i que funcionés com a cartell", ha resumit l'artista.
 

Judit Neddermann a l'acte organitzat per l'ACN Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació