Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

Bassa demana al Suprem que no dicti una sentència «contra Catalunya»

L'exconsellera de Treball creu que l'alt tribunal pot marcar l'inici de la solució del conflicte amb l'estat espanyol

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 12 de juny de 2019 a les 18:05 |
Dolors Bassa en el seu últim torn de paraula al Suprem. | ND
L'exconsellera de Treball Dolors Bassa s'ha presentat en l'última paraula al Suprem amb humilitat. D'entrada, ha assumit que no té formació jurídica, però s'ha defensat com una persona amb conviccions. "Sóc innocent, i ho vull dir amb veu clara i alta", ha declarat, i ha assegurat que cap dels fets que se li imputen han pogut ser provats durant el judici. De la mateixa manera, ha enviat un missatge molt clar al tribunal: "Aquesta sentència no només determinarà l'etapa central de la meva vida, sinó que pot ser un principi de la solució" entre el conflicte català i espanyol.


De fet, Bassa ha atribuït al tribunal la potestat de marcar allò que veuran les generacions futures. I per això, ha sol·licitat que no apostin per un "procés contra Catalunya", sinó que pensin en "la llibertat en majúscules de moltes generacions". 

Bassa també ha agraït la tasca del seu advocat, Mariano Bergés, que l'ha ajudat a "desmuntar" les acusacions, i ha defensat la tasca que va exercir com a consellera del Govern. Un paper que assegura que va assumir amb responsabilitat, però també ha dit que no va voler mai "desobeir" la demanda de la població que volia votar. Per això, ha avisat que la "desobediència hagués estat presentar-se amb un programa i no complir-lo". 

Si mai hi va haver "tensió política" entre els governs català i espanyol, ha dit, això s'havia d'emmarcar dins de l'àmbit de la política. I en aquest punt, també ha afirmat que sempre ha denunciat la violència, motiu pel qual mai trobaran cap menció a les xarxes socials o als mitjans de comunicació en sentit contrari: "Sempre, el que hi haurà són paraules de diàleg i democràcia". 

Durant la cinquantena de jornades del judici, ha recordat, s'han pogut veure moltes coses. Però està segura que parlar d'un desordre públic "no hauria de poder ser imputable a una rebel·lió" ni a un Govern legítim, ni a una organització civil. I ha acabat: "No sé si estem en un judici polític o no, jo no sóc qui ho ha de dir, però els puc afirmar que davant de l'exposició dels arguments de la Fiscalia, estem en un judici que té un gran fons polític".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació