Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
El despertador: 13 de juny

Tornar-ho a fer

És lògica la pregunta de com es farà, més tenint en compte que un altre referèndum tindrà un cost encara més alt i que no hi ha perspectiva de diàleg amb Madrid. Avui també són notícia el balanç de Torra, Maragall que ho veu molt complicat, la saturació mediàtica al Suprem, la primera del Madrid i Montserrat Roig

per Ferran Casas, 13 de juny de 2019 a les 06:00 |
Vist per a sentència. La Fiscalia i la resta d'acusacions i també les defenses han exposat aquests dies els seus arguments al Tribunal Suprem. El judici del procés ja s'ha acabat després de descobrir-nos poques coses i indignar-nos i entristir-nos a parts iguals. Les últimes paraules dels acusats han fet que la cinquantena de sessions i els quatre mesos acabessin amb un crescendo que ahir al vespre va tenir continuïtat als carrers de les principals capitals del país. El "ho tornarem a fer" de Cuixart va ser la frase del dia. El dubte, però, ben lògic a hores d'ara, és com.

Els acusats han admès que sí, que van desobeir i que el seu projecte polític no té encaix constitucional, però que ho van fer des de la legitimitat que els donaven tant les urnes com la negativa constant del govern espanyol a negociar. L'única alternativa que s'ofereix a l'independentisme és la renúncia davant una Constitució que és políticament irreformable. El no al diàleg i la preocupant tendència a judicialitzar els conflictes és encara a l'ordre del dia. I no sembla que hagi de canviar.


De la darrera sessió del judici us aconsello la crònica des de Madrid d'Oriol March i Aida Morales. En aquest reportatge Aida Morales explica com han viscut les famílies dels presos les darreres hores al Suprem. Sobre el tancament del judici us recomano la mirada de la premsa internacional que ha recollit Germà Capdevila i les opinions de Pep Martí i Josep-Lluís Carod-Rovira.

Els al·legats van ser fidels a l'estil de cadascun dels acusats amb les peticions de diàleg com a comú denominador. Només va sorprendre la brevetat d'Oriol Junqueras mentre Jordi Turull i Raül Romeva eren ferms i Jordi Cuixart feia un discurs contundent, expansiu i a l'atac que mostrava la millor cara del procés malgrat que segurament les seves paraules no ajudaran a una sentència suau. Tots esperen que sigui dura. És l'escenari en el qual es treballa. No n'hi ha d'altre. Quim Torra va demanar "unitat estratègica per donar-hi resposta". L'independentisme necessita ja un full de ruta partint de la base que el govern del PSOE no obrirà cap escletxa per negociar res. Avui ERC i JxCat es reuneixen a Madrid amb els socialistes, que ja han decidit que volen fer el seu camí prescindint de l'agenda dels independentistes tot i que n'acabaran necessitant els vots. Saben que no solucionarà res però tampoc pagaran cap preu. 


Torra, balanç i iniciativa. I precisament avui Quim Torra passarà balanç al Parlament del seu primer any de mandat. Més enllà de gestionar l'autonomia, poca cosa té políticament a oferir el president si no aconsegueix quelcom similar a un full de ruta per avançar de forma efectiva cap a la República. Oblidada la restitució i amb la certesa que proposar un referèndum tindrà un cost encara més alt que el de l'1-O si l'organitza (inclús si només l'avala) el Govern, els partits i les entitats han de trobar camins transitables, ja que ni aquest ni el del diàleg amb Madrid ho semblen. Unes eleccions podrien ser una sortida, però si es supera el 50% dels vots cal respondre com es farà efectiva la república.    

La consulta de Colau. A Barcelona el panorama es va aclarint. Ada Colau ha decidit ser alcaldessa gràcies als vots de Manuel Valls i avui presentarà una consulta interna per avalar el pacte amb el PSC, malgrat que aquest no estarà escrit abans de dissabte. L'entesa, que els socialistes també validaran a cegues, permetrà recollir els vots de Ciutadans i allunyar ERC, que va guanyar les eleccions, de l'alcaldia. Ahir Sara González i Joan Serra Carné van entrevistar Ernest Maragall, que ja es prepara per fer oposició a Colau si no hi ha sorpreses o interferències d'última hora. L'alcaldessa estarà en mans de Valls. Veurem què en queda del seu projecte regenerador i de trencament amb les elits. 




Vist i llegit

En situacions de tensió, les equidistàncies queden esborrades. És el que els passa a Guillem Martínez i Steven Forti al diari Ctxt.es quan escriuen per justificar el pacte d'Ada Colau amb el PSC per assegurar-se els vots de Manuel Valls i, per tant, l'alcaldia, el seu objectiu últim. Els autors, formalment alineats en posicions esquerranes radicals i defensors dels drets en un sentit ampli, basen la seva argumentació en què ERC és "processisme pur i dur" i que les aliances antinaturals tampoc han d'escandalitzar ningú: "O és que els anticapitalistes de la CUP no van donar suport al govern de la pitjor dreta neoliberal catalana de la història durant més d'un trienni?", es pregunten de forma retòrica abans de blanquejar la figura de Valls, presenten com un outsider a Ciutadans, el seu partit. Podeu llegir-ho aquí.


 El passadís

La tendència dels partits i entitats a fer declaracions abans i després d'esdeveniments concrets és inesgotable. El judici de l'1-O al Tribunal Suprem, especialment en jornades rellevants com la d'ahir, així ho ha constatat. Fins al punt que la quantitat de dirigents que parlen pot provocar cues i aglomeracions abans de començar la vista. A la plaça de les Salesas, molt a prop del Suprem, ahir hi van parlar Marcel Mauri (Òmnium), Josep Cruanyes (ANC), el vicepresident Pere Aragonès i també Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid. Ja eren les 9.20 i hi havia pressa per entrar a la sala, de manera que Laura Borràs i Josep Costa, de JxCat, van marxar cap al Suprem quan encara parlava Rufián, concretament sobre pactes a l'Estat, i sense haver pogut fer declaracions. Borràs, això sí, va poder atendre els mitjans més endavant, quan ja havia arrencat la sessió.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1956, el Reial Madrid, aleshores liderat futbolísticament per Alfredo Di Stéfano, guanyava la primera edició de la Copa d'Europa de clubs, que hi havien arribat per invitació. La final es va disputar al Parc dels Prínceps de París i l'equip espanyol es va imposar per quatre gols a tres a l'Stade de Reims. De Copes d'Europa en vindrien quatre més de seguides. Aquí podeu veure un resum del partit al No-Do, el noticiari franquista. L'equip blanc és el que lidera el rànquing amb 13 copes.


 L'aniversari

El 13 de juny de l'any 1946 naixia a Barcelona l'escriptora i periodista Montserrat Roig, que va morir d'un càncer de mama a la mateixa ciutat l'any 1991. És una figura clau de la literatura catalana contemporània. En només 45 anys de vida va escriure una quarantena d'obres, algunes d'elles tan impactants com Els catalans als camps nazis. Aquí podeu saber-ne més de la seva figura (sempre inconformista i punyent) i obra.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació