Judici de l'1-O

L'advocat de Bassa nega la rebel·lió perquè Rajoy no es va plantejar aplicar l'estat de setge

Mariano Bergés, defensor de l'exconsellera de Treball, assegura que l'1-O no va ser un "perill greu" per a l'ordenament constitucional

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 12 de juny de 2019 a les 13:00 |
Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa, aquest dimecres al Tribunal Suprem | ACN
Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa, consellera de Treball durant la presidència de Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dimecres en la sessió final del judici de l'1-O que no existeix la rebel·lió perquè el govern encapçalat per Mariano Rajoy ni tan sols es va plantejar l'aplicació de l'estat de setge, un mecanisme pensat per aquest tipus de delicte. També ha ressaltat que l'ordenament constitucional no va córrer "cap perill", i que n'hi va haver prou amb l'article 155, una mesura considerada "normal i ordinària" per revertir la declaració d'independència i convocar eleccions. Ha apuntat que l'1-O no va suposar un "perill greu" per a l'Estat, i ha ressaltat que en cap cas va ser un acte "concloent". Una manera de dir que la votació no era vinculant".

"La Fiscalia ha incorporat un llenguatge propi", ha assenyalat Bergés en referència a "l'alçament i violència normativa" que esgrimia el ministeri públic, i a l'elaboració de lleis per tirar endavant el procés independentista. Una d'aquestes lleis, la de transitorietat jurídica, no es va aplicar "mai", ha reflexionat l'advocat, en la línia del que va proclamar ahir Xavier Melero, lletrat de Joaquim Forn, en el seu torn final d'intervenció. L'ordenament constitucional, ha assenyalat, no va "córrer cap perill". Si hagués estat així, s'hauria aplicat l'estat de setge. "És un barem fonamental per saber si hi ha hagut un alçament rebel", ha apuntat l'advocat, que també ha subratllat que la declaració de la independència no va derivar en un procés de "transició nacional".



Perquè hi hagi rebel·lió, ha apuntat Bergés, l'alçament ha de ser "objectivament adequat per suprimir la forma de govern o el règim constitucional". "Ha de desembocar en una declaració d'estat de setge: el contrari indica que els fets no són suficientment greus. Les conductes susceptibles de ser sufocades amb altres mecanismes menys lesius que l'aplicació del 155 manquen de la capacitat que requereix del delicte de rebel·lió", ha assenyalat l'advocat de l'exconsellera de Treball.

Fets "sobredimensionats"

Per això, ha mantingut que els fets sostinguts per les acusacions “s’han sobredimensionat”, ja que un possible delicte de rebel·lió ha de col·locar l'Estat un una "situació límit" que el legitimi a usar el poder més lesiu que té, és a dir, el militar". La realitat, pero, va ser una altra, ja que "no van córrer perill vides, no es van aïllar les comunicacions ni es va detenir gent". Així mateix, la conducta dels ciutadans va consistir, simplement, en resistir-se, i els agents de l'autoritat només van  necessitar "atrapar, agafar i empaitar la gent". A més, de 6.000 agents només en va resultar lesionats 63, i els incidents només van tenir lloc en 35 col·legis de 2.259, "cap dels quals titularitat del Departament de Treball". 


"La realitat és que la gent es va limitar a defensar-le passivament", ha recordat, i qualsevol fet aïllat ha de ser interpretat com un fet individual i no "posen en escac el sistema institucional" de l'Estat. A més, tot allò que va passar l'1-O van ser "fets sobrevinguts d'episodis no planificats" per part dels acusats, i "l'únic imputable al Govern és la convocatòria d'un referèndum", en què els líders independentistes i socials instaven la ciutadania a votar de manera "ordenada i pacífica". Qualsevol altra interpretació d'aquests fets és "forçada". 

“Hi havia un concert de voluntats per fer un referèndum, no per fer un cop violent, ni llançar la gent contra la policia”, ha recordat el lletrat de Bassa. I per tant, en consonància amb això “no es va fer cap crida a agafar les armes, a ser violents o a atacar la policia”. Ben al contrari, la “massa” va anar “convençuda per si mateixa” a votar durant l’1-O, i ningú els va empènyer a fer-ho. De fet, ha puntualitzat, la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la magistrada Mercedes Armas va ser posterior a la convocatòria del referèndum. 

La DUI va ser política

En la línia de l’advocada de Carme Forcadell, Bergés ha afegit que les resolucions parlamentàries “no van vincular jurídicament”, ja que la declaració d’independència “no es va votar”. “La DUI, que no és un delicte, va ser un acte pacífic, no va ser executiu, no es va publicar al DOGC ni al butlletí del Parlament, no es va donar inici al procés de transitorietat nacional i no es va constituir la República”, ha declarat. Així mateix, tampoc es va donar trasllat de la DUI a les conselleries estrangeres i internacionals i, en definitiva, ha dit, “Catalunya no es va segregar perquè no era un alçament típic, sinó un procés polític”. 

A més, ha recordat que la DUI no era el pla inicial dels membres del Govern, tal com han acreditat diversos testimonis durant el judici, sinó que l’objectiu era una “desobediència pactada”. I en qualsevol cas, hi havia diversos experts constitucionalistes que havien realitzat informes favorables a un referèndum legal, tal com havia passat en altres països com Escòcia. 

Bergés ha insistit que la seva patrocinada “no apareix en l’agenda del senyor Jové, ni va estar a cap de les reunions convocades per Puigdemont. I sempre que es va parlar d’un referèndum, ha precisat, va ser “pactat, mai unilateral”. 

Els locals del referèndum i el dret a vaga

L’advocat de Bassa també ha remarcat que l’exconsellera de Treball “mai va impulsar els ciutadans” perquè defensessin els col·legis o el material electoral per l’1-O, sinó al revés. “He aportat prova del contrari; Bassa va donar expresses instruccions perquè es complissin les ordres judicials i policials”, ha asseverat. 

Per altra banda, ha recordat com diversos testimonis van acreditar que “no hi havia motiu per denegar les sol·licituds de les activitats lúdiques” que es van celebrar als centres dependents del Departament de Treball, ja que aquestes tenien una activitat civico-social sense ànim de lucre, objecte principal de qualsevol activitat lúdica. 
 
Pel que fa a les vagues convocades, van tenir caràcter "mixte", i la del 3 d'octubre s'ha de considerar "el legítim exercici per part dels sindicats del dret a vaga". A més, ha recordat que els serveis mínims no van suposar un "recolzament" de la vaga per part del Govern, sinó que són aquells que van ser consensuats molt abans que Bassa fos nomenada consellera de Treball.

Respecte de la malversació, l'advocat ha remarcat que aquest delicte no es pot desprendre de l'ús dels locals, ja que aquests "no són alquilables" i, per tant, no podien comportar un "lucre cessant". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació