La caverna, a judici

Torn de la defensa? Badalls

A la Caverna s’ignoren els arguments de la defensa o bé es presenten com amenaces

per Joan Canela, 12 de juny de 2019 a les 12:04 |
Ahir va ser el torn dels advocats defensors i avui es poden sentir els grills a les pàgines de la premsa de dretes de Madrid. Si l’al·legat final de la Fiscalia va mobilitzar fins a quatre editorialistes, el de Van Eynde, Melero i Pina n’ha mobilitzat un total de... zero. Tampoc els grans columnistes s’han sentit atrets pel tema, a excepció dels que fan un seguiment diari del judici. Pedro Cuartango a l’ABC, Xavier Vidal-Folch a El País o Julio Valdeón a La Razón, obligats a superar la mandra per guanyar-se les garrofes. 

Ah, i també la joia de la corona de les plomes periodístiques pàtries, però avui millor obviarem un tipus capaç d’explicar un dia que ell començava les classes "amb tots els alumnes dempeus cantant Els Segadors", i a l’altre assegurar que "el periodisme espanyol és, per regla general, d’una qualitat molt superior a la que habitualment li atribueixen. Fins i tot entre el mateix gremi periodístic (...), que es cura viatjant, però sobretot subscrivint-se al The Economist, el The New York Times o el The New Yorker i llegint les sobiranes bajanades que escriuen sobre aquest país. Tim Sebastian [el periodista alemany que va intentar entrevistar Borrell] no és una excepció: és la norma". És normal que consideri que els departaments de fact-checkers del The New York Times són una estupidesa. O una amenaça.


Però bé, tornem al judici i a la cobertura que n’ha fet la Caverna. Ahir va passar una cosa increïble que no deu passar mai a cap judici: els advocats defensors van desplegar tot l’argumentari que van trobar a la seva disposició per tal d'exonerar els seus clients, sigui amb una absolució o, com a mínim la pena més lleu possible. Un fet que deu ser tan excepcional que l’ABC ho considera "pressions" al Tribunal Suprem i Vidal-Folch ho etiqueta "d’urpada". Urpades que ell combat una per una amb paciència però no sempre amb encert, com per exemple quan rebat les acusacions de trobar-nos davant d’una "causa general": "ho desmenteix que hi hagi milions d’independentistes no processats", explica amb la candidesa de qui desmunta un llibre de filosofia que no ha entès amb un sol tuit.

I, finalment, hi ha Cuartango, que recorre a una complicada història de Descartes per reflexionar sobre les percepcions: "els homes podrien ser víctimes d’un miratge dels sentits quan perceben el món. I aquest és precisament el suport intel·lectual del raonament dels advocats amb el que van intentar desmuntar ahir les al·legacions de la Fiscalia". O sigui que el que va passar és el que ell diu que va passar i els advocats van intentar confondre al Tribunal amb un relat paral·lel? Doncs sí, és exactament això: "Podríem plantejar-nos aquestes preguntes i arribar a la conclusió que un follet va aconseguir extraviar la raó de jutges i fiscals si no fos perquè el procés va ser un acte planificat des del poder amb un full de ruta que implicava trepitjar la legalitat para arribar a la independència".

Doncs jo no sé si el Tribunal té la sentència ja escrita, però del que en tinc evidències és que a les redaccions de la Caverna ja ho tenien tot decidit des d’abans, fins i tot, que el judici comencés. Però tot és periodisme pur, eh? Que tal com passa amb la democràcia, com l’espanyol no se’n fa cap de millor.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació