Entra el primer sabent que és un dels protagonistes de la jornada. Són 28 anys a l'Ajuntament de Barcelona i aquest dimecres és el darrer dia que trepitja l'edifici com a regidor. Amb un somriure d'orella a orella i les dues mans agafades a la solapa de l'americana, Alberto Fernández Díaz, fins ara líder indiscutible dels populars a la capital catalana, saluda a càmera fent una volta lenta de 360 graus. Pocs minuts després, és Xavier Trias, bastant més contingut, qui atrau el focus mediàtic. Col·lecciona una trajectòria de 17 anys a la política municipal, quatre d'ells com a alcalde. Tot plegat, mentre a la part alta de l'hemicicle, alienes a l'estol de flaixos, les tres representants de la CUP, amb el puny alçat, es fan una foto amb un mòbil per deixar constància del darrer cop en què la formació estarà representada al consistori en els pròxims quatre anys.
És el retrat d'un ple, el darrer d'aquest mandat, en què s'acomiaden 30 dels 41 regidors. Una sessió en el qual s'enterren les destrals entre adversaris polítics per fer una edulcorada oda a la convivència entre discrepàncies. La fotografia de dissabte, quan es celebrarà la investidura, serà molt diferent, segurament amb més hostilitat i d'alt voltatge polític. Perquè la governabilitat es decidirà a l'últim minut i perquè l'excepcionalitat sacsejarà la sessió constitutiva amb la presència del candidat empresonat de Junts per Catalunya, Joaquim Forn. La seva figura és mencionada de forma transversal. Fins i tot pel fins ara líder del PP.
Dos han estat els grans absents protagonistes: Joaquim Forn, que serà a la sessió constitutiva de dissabte i, entre bambolines, Manuel Valls, que té a les seves mans el destí de l'alcaldia
De la situació n'és conscient la pròpia alcaldessa en funcions, Ada Colau, que des de la taula presidencial té una vista privilegiada de la composició plenària. A hores d'ara, els comuns tenen ja coll avall que és des de l'alcaldia des d'on millor es poden agafar les regnes especialment en moments difícils. En canvi, l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, s'ho mira des de la segona fila de la tribuna. De vegades mirant avall, de vegades mirant al sostre. Serà dissabte quan salti a l'arena, probablement a la de l'oposició, si no es produeix cap gir de guió.
L'alcaldable del PSC, Jaume Collboni, entra quasi dansant a la sala Carles Pi i Sunyer. Saludant a banda i banda de les bancades. Des de Trias i Fernàndez Díaz, a la que va ser l'any 2015 la seva número dos, Carmen Andrés, que ja ha aterrat com a diputada al Congrés. En tres dies, el socialista espera obrir una nova etapa en la qual el seu grup, que ha duplicat la representació, comandi amb Colau el govern de la ciutat. El ple es viu en dues dimensions: entre els comiats i la partida de pòquer de dissabte, on serà Manuel Valls qui arribi amb un as sota la màniga. L'ex-primer ministre francès és, tot i la seva absència, el gran present a la sala. A les seves mans té el destí de Colau, de Collboni i, és clar, també d'Ernest Maragall.
La cupaire Eulàlia Reguant s'acomiada, de fet, amb un missatge en aquest sentit: "Ara el consistori està més escorat a la dreta i al neoliberalisme i es veu amb els discursos i aliances que es proposen". Anuncia, mirant als ulls de Colau, que faran "oposició popular" des del carrer. Collboni aprofita aquest moment per fer-se un selfie de comiat amb Andrés mentre Colau, amb posat seriós, fa girar un bolígraf platejat entre les dues mans.
La gratitud de Trias a l'extinta Convergència
Fernández Díaz, que cedirà el testimoni a Josep Bou, declara que ell i els seus col·legues de partit, segueixen sent aquells "xavals" que es van conèixer a la universitat. S'enyora, diu, de la "vella política", de la "bona política" que permetia que Barcelona fos temps ençà una ciutat de grans consensos. "En aquesta casa gran, hi cabem tots", sosté. Tot i que després de quasi tres dècades, el PP considera que ell ja no. Tampoc hi ha lloc per a Carina Mejías, que només hi ha estat quatre anys i que ha estat poc elegantment apartada per Ciutadans per posar-li la catifa vermella a Valls. Marxa acomiadant-se de les "noies del barri" de Sant Andreu, que són Laia Ortiz, Mercedes Vidal i Janet Sanz. Només la darrera d'elles continua.
Carina Mejías i Alberto Fernández Díaz, al darrer ple del mandat Foto: ACN
Trias diu adeu al seu partit i donant les gràcies a Jordi Pujol, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida per fer-li confiança durant 17 anys malgrat només haver guanyat només unes eleccions. Es dirigeix a Colau per desitjar que, més enllà de veure'l com a part de la "casta", algun dia siguin amics. Com ho és amb Jordi Hereu i Joan Clos. L'alcaldessa se'l mira amb un mig somriure mentre segueix empunyant el bolígraf. Tots dos comparteixen, però, el record per Forn i el desig perquè pugui ser regidor "de ple dret" en aquest mandat. "Recullo l'emoció entre adversaris que s'ha exhibit en aquest ple", assegura la líder dels comuns abans de concloure el ple.
Gala Pin posa fi a un ple edulcorat
Ho fa, però, amb el ressò de les paraules de la fins ara regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, l'única que ha intervingut per posar "un punt de discordança entre tant amor". Un avís carregat d'ironia per deixar clar que a ella aquest ple ni li transmet "coses boniques" ni s'hi ha sentit "humanament còmoda" perquè no representa la diversitat de la ciutadania. Les grans proclames als "consensos" sovint amaguen, diu, mantenir l'statu quo, i la ciutat, insisteix, és i ha de ser conflicte. Reprovada repetidament pel ple, a les portes de la campanya es va veure tan esgotada que va decidir saltar de la llista dels comuns. "No es pactarà amb Valls, estem bojos o què?", va dir al seu Twitter abans d'anunciar unes "vacances" d'aquesta xarxa social.
A punt pel seu debut, Valls, que abans de la campanya era la gran esperança dels poders econòmics i de les forces contràries independentistes a la ciutat, entona un au revoir pensant en dissabte. Ell no serà l'alcalde, però tindrà el poder de decidir qui ho és.
