Judici de l'1-O

La defensa de Cuixart emmarca el 20-S en el dret «pacífic» de reunió i nega la violència

Marina Roig, advocada del president d'Òmnium Cultural, assegura que la "criminalització" de la mobilització no té cabuda en la Constitució i assenyala que no s'ha "trencat" la convivència

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 12 de juny de 2019 a les 09:55 |
Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, aquest dimecres al Tribunal Suprem | ND
L'última jornada del judici de l'1-O ja està en marxa. Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, ha estat l'encarregada d'encetar el torn de les defenses que ahir no van tenir temps de presentar davant del Tribunal Suprem els informes finals. Roig ha insistit que s'està aplicant el "dret penal de l'enemic" amb els dirigents encausats, i també s'ha referit al dictamen del Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU que va exigir fa dues setmanes la posada en llibertat de Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras. Existeix, ha indicat, una "vulneració de la presumpció d'innocència", i ha acusat la Fiscalia de mantenir una causa contra el president d'Òmnium per la simple "mobilització popular". La manifestació del 20-S, ha apuntat, està emparada pel dret a reunió "pacífica".

"Senzillament volem indicar que les crides de Cuixart dempeus, a l'escenari i als mitjans de comunicació i en rodes de premsa, va insistir sempre que la concentració havia de ser serena i tranquil·la. Va exhortar la ciutadania a actuar de manera no violenta. És irrellevant que en pujar al cotxe de la Guàrdia Civil digués que cridava a la mobilització permanent. Intentava aconseguir que desconvoquessin la manifestació", ha reflexionat Roig, que ha intentat combatre el relat del "període insurreccional" i també ha subratllat la "manca d'interès" de la Fiscalia en conèixer dates de proves documentals.



Les mobilitzacions, ha indicat, es van concentrar en tres jornades: el 20-S, el 21-S i el 3-O. El dia 27 d'octubre, el dia que "se suposa" que es va declarar la independència, no hi va haver grans concentracions més enllà d'una concentració a la plaça Sant Jaume. "No estem minimitzant els fets, els estem situant en el terme just. Hi va haver un gran conflicte polític que encara dura", ha apuntat Roig. "Criminalitzar la mobilització popular pot tenir conseqüències nefastes", ha reflexionat, en clau de futur.

"Aquí no hi ha hagut cap llei bàsica de convivència trencada", ha apuntat l'advocada del president d'Òmnium Cultural. "Es tracta de vincular llei, democràcia i Constitució", ha assenyalat Roig, que ha demanat una sentència absolutòria. Ha aprofitat, a banda, per demanar la posada immediata en llibertat per tal de protegir els seus drets "fonamentals". Una petició que faran extensiva totes les defenses dels presos.

Encaix constitucional


En cap dels documents en els quals es basa l'acusació, ha indicat Roig, es defensa "instrumentalitzar" el poder de les mobilitzacions. "La Constitució no s'entendria sense la mobilització" de després de la dictadura, ha assenyalat l'advocada de Cuixart, que ha acusat els poders de l'Estat de voler situar la mobilització com a "amenaça". "En el marc jurídic, el dret a manifestació equival al dret a reunió, i abarca una sèrie de drets interconnectats entre si, com la llibertat d'expressió", ha ressaltat Roig, que ha emmarcat els fets del 20 de setembre en les mobilitzacions pacífiques. 

La resistència passiva, ha indicat, queda compresa dins del concepte de "reunió pacífica". Citant informes de jurisprudència internacional, ha apuntat que cal una "interpretació àmplia" del terme "pacífic", i ha indicat que els organitzadors no poden ser culpats de comportaments lesius d'alguns dels participants. "El dret a reunió no és un privilegi, no pot ser sotmès a autorització", ha recalcat Roig, que ha jutjat "absurd" que s'hagi preguntat durant tot el procés si es va comunicar la manifestació del 20-S a les autoritats pertinents. En cas que s'hagin produït incidents puntuals, ha recordat, el dret internacional recorda que mai s'han d'entendre de forma àmplia, ja que el seu caràcter resulta superat pel dret fonamental.


Roig ha remarcat que el relat de les acusacions s'ha "tergiversat" per convertir una posició "legítima" com la de Cuixart en un "atac" a la Constitució. L'advocada del líder del sobiranisme civil ha carregat contra la visió que té la Fiscalia de l'ordenament constitucional, i ha reivindicat l'esperit "liberal" del text del 1978. "La criminalització de la mobilització col·lectiva i social no pot entendre's contrari en la Constitució", ha assegurat Roig, que ha reivindicat els drets fonamentals. "Les manifestacions estaven incloses en el dret de reunió i la llibertat d'expressió. Negant allò que va assegurar la Fiscalia durant la seva exposició de conclusions, l'advocada de Cuixart ha avisat que la defensa de la unitat d'Espanya no pot sacrificar els drets fonamentals". 

Les instàncies internacionals avalen drets fonamentals

Roig ha interpel·lat directament el ministeri públic durant l'exposició de conclusions, tornant a fer ús de l'informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides. Segons ha volgut recordar al tribunal, l'estat espanyol va tenir l'oportunitat d'aportar proves i informació sobre el procés judicial al Suprem respecte de Cuixart, Sànchez i Junqueras i, per tant, com que "ha estat part, ja s'ha pogut explicar".  El fet que ara l'ONU hagi remès l'informe és un toc d'atenció que no es pot "menysprear" per la Fiscalia, i tot i que "sorprèn" aquesta actitud per part del ministeri públic, ha recordat que el Grup de Treball té categoria "d'instància internacional".

També han acreditat un posicionament molt similar els pèrits que van comparèixer al judici explicant els termes de la resistència pacífica, així com el tribunal alemany d'Schleswig-Holstein, que va "tenir l'oportunitat" de pronunciar-se. “Estem intentant situar els fets en el seu just terme”, ha declarat, i no es pot parlar “de violència en els termes d’un delicte de rebel·lió”, ni pel que fa respecte de l'1 d'octubre, ni tampoc en relació a les diverses mobilitzacions. 

"No es poden atribuir a Cuixart ni a cap dels acusats les lesions als ciutadans", assegura Roig sobre l'1-O

A més, els diversos pronunciaments de relators de Nacions Unides, així com altres institucions internacionals com Amnistia Internacional i l’Organització Contra la Tortura van criticar, per contra, “l’ús desproporcionat de la força” per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, sense que cap dels acusats ho pogués preveure: “No es poden atribuir a Cuixart ni a cap dels acusats les lesions als ciutadans”. De fet, els pèrits van considerar que l’1-O va ser “l’acte de desobediència civil col·lectiva més important d’Europa”, ja que l’objectiu de la ciutadania era poder votar, més enllà de si es defensaven o no els objectius independentistes. “Aquí només hi ha hagut desobediència d’un auto del TSJC”, ha reclamat Roig. 

L'advocada de Cuixart, que només ha disposat d'una hora per defensar les seves conclusions, ha acabat posant en valor el trident conformat pel respecte de la llei, la Constitució i la democràcia, però sempre en base al marc del compliment dels drets fonamentals. Per això, Roig ha tornat asol·licitar la “immediata posada en llibertat” de Cuixart, perquè no es prolongui més aquesta vulneració de drets.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació