El despertador: 12 de juny

Última paraula

Els presos acabaran com van començar: a l'atac. Els advocats diuen obvietats que els refugiats en el "som república" i el "no hi ha cap delicte" negaven. Avui també són notícia les condicions de Valls a Collboni per avalar Colau, la selectivitat, la UGT i les firmes de candidats a Girona, la independència de Filipines i Epi

per Ferran Casas, 12 de juny de 2019 a les 06:00 |
Els presos polítics van obrir, al mes de febrer, el judici al Tribunal Suprem un cop superades les qüestions prèvies. Ja aleshores es van veure els diferents tons que seguirien les defenses. Els discursos dels advocats han estat coherents al llarg de tot el procés amb aquelles primeres paraules severes d'Oriol Junqueras, més tècniques de Quim Forn o atrevides de Jordi Cuixart. Avui hi tornaran per tancar el judici i acabaran com van començar: a l'atac.

Ahir vam veure com els lletrats defensors exhibien, també amb estils diferents, les seves habilitats per desmuntar el discurs de la rebel·lió, que de confirmar-se mantindrà els seus patrocinats a la presó. Aquest és l'1x1 que, des del Suprem, han preparat Oriol March i Aida Morales. Ho van fer pagant preu. Xavier Melero va desproveir de qualsevol valor la declaració d'independència i Andreu Van den Eynde va admetre que hi havia delicte de desobediència dels seus representats. Dues obvietats que algunes veus de l'independentisme polític i mediàtic, refugiades en el "som república" i el "no hi ha cap delicte", havien negat.


És evident que la rebel·lió per fer de Catalunya una república es va pensar però no executar i que la declaració tenia valor polític i simbòlic però no efectiu. També que la legitimitat del procés va xocar amb la legalitat espanyola, a la que va desobeir. Sobre el judici us deixo també la crònica dels nostres enviats especials i l'opinió de Carles Bellsolà.

Valls sí que va posar preu. I mentre a Madrid el judici del Suprem s'acaba, a la capital espanyola i a Barcelona segueixen les negociacions pels pactes. Roger Arnau us explica com el primer tempteig de Pedro Sánchez per la investidura va quedar en no res i quedarà a l'espera que es resolguin els pactes als ajuntaments i les comunitats. Per cert que avui el president espanyol serà a Barcelona per visitar el supercomputing center en un dia de màxima tensió, atès que ja hi ha convocades concentracions per la finalització del judici.

La partida de pòquer segueix a la capital catalana. ERC es resisteix a tirar la tovallola davant la jugada de Manuel Valls per fer alcaldessa Ada Colau i barrar-los el pas. Ahir Ernest Maragall va proposar una reunió a tres, com el govern que anhela Colau. El PSC va dir, ràpidament i de nou, que ni parlar-ne.

Els interessos dels socialistes van per una altra banda i n'anem sabent més. Ens ho explica en exclusiva el nostre redactor en cap, Joan Serra Carné. Valls no ha negociat amb Colau els seus vots però sí que ha posat condicions al PSC per donar-los: vol que siguin per reforçar un acord comuns-PSC. No perquè Colau sigui alcaldessa i ja ho veurem. És el que va demanar i explica l'interès socialista per un acord abans de dissabte. Llegiu-lo aquí perquè pot marcar la setmana.  


L'examen dels exàmens. Gairebé 35.000 estudiants catalans estan convocats avui i fins divendres a l'examen de selectivitat per accedir a la universitat. En aquesta guia sabreu tot el que cal sobre aquesta important prova. I en aquest reportatge de Maria Fernández ens preguntem si una prova així té encara sentit. És, com a mínim, discutible.


Vist i llegit

El 9 de juny del 1914 Barcelona acollia el primer partit de futbol femení celebrat a l'estat espanyol. L'agrupació esportiva de les Spanish Girls va organitzar un matx entre els equips Montserrat i Giralda, que va acabar amb victòria del segon per dos gols a un. La Vanguardia recuperava ahir la història, coincidint amb el Mundial de futbol femení. Les cròniques escrites fa 105 anys permeten comprovar el masclisme amb què s'analitzava el futbol femení fa un segle i també plantegen el dubte de què hagués passat amb les Spanish Girls si no hagués esclatat la Primera Guerra Mundial. L'associació tenia preparada una gira a França i Bèlgica, que el conflicte bèl·lic va frustrar. Ho explica aquí Xavier G. Luque.


 El passadís

Fa uns mesos la justícia ordinària va obligar a repetir les eleccions sindicals als Mossos per irregularitats en el vot per correu. No ha fet tant soroll, però fa uns dies que un arbitratge (una solució extrajudicial acceptada per les parts) ha obligat a repetir unes altres eleccions sindicals, les que fa uns mesos es van celebrar entre el personal funcionari de la Generalitat als Serveis Territorials de Girona. Les eleccions les va guanyar la Intersindical-CSC, que en el còmput global nacional va empatar a la primera posició amb delegats amb el sindicat de funcionaris Catac. I per què es repeteixen? Doncs perquè la candidatura que va presentar la UGT a les comarques gironines estava omplerta amb com a mínim 21 noms que no havien autoritzat presentar-se per aquesta central a les eleccions sindicals. Les firmes les van treure, entre d'altres llocs i segons algunes fonts, del control d’assistència a cursos de formació per oposicions. El laude va retrotreure el procés a la proclamació de candidatures. La UGT, que va ser segona força, encara té prou candidats per concórrer. Però aquest cop seran els que hi volen ser.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1898, fa 121 anys, les forces revolucionàries filipines, sota el comandament del general Emilio Aguinaldo, van proclamar la sobirania i la independència de les Illes Filipines d'Espanya, que lliurava també en aquell territori la seva guerra contra els Estats Units, que li va significar també la pèrdua d'una altra perla, Cuba, que ja feia anys que havia proclamat la independència i estava a punt de fer-la efectiva. L'any 1898 va ser realment un punt d'inflexió i va significar la fi de l'imperi espanyol. Recordem el final de tres-cents anys d'ocupació (i evangelització) colonial espanyola amb el tràiler d'una gran producció espanyola: 1898. Los últimos de Filipinas. Us la recomano.


 L'aniversari

El 12 de juny de l'any 1959, avui fa 60 anys, va néixer a Saragossa el jugador de bàsquet Juan Antonio San Epifanio, Epi, considerat una de les grans figures europees d'aquest esport a Europa als anys 80. Epi, un carismàtic aler dotat d'un gran tir exterior, va fer la seva carrera al Barça, on va jugar entre 1979 i 1995 i va guanyar tots els títols possibles diverses vegades llevat de la Copa d'Europa. Epi va ser, a més, el darrer rellevista dels Jocs Olímpics del 92. Aquí podeu veure algunes de les seves millors actuacions, sempre amb el 15, ara retirat de la numeració del bàsquet culer, a l'esquena. I en aquest documental de Barça TV us fareu una idea del que va representar la Generació Epi.   

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació