Judici de l'1-O: Crònica

Les defenses assumeixen la desobediència per desactivar la rebel·lió

Van den Eynde acusa la Fiscalia de confondre els dos delictes, Melero desmunta el relat independentista de la tardor del 2017 per combatre l'alçament i Pina insisteix que el cop d'estat "no existeix" al codi penal

per Oriol March / Aida Morales, Tribunal Suprem (Madrid), 11 de juny de 2019 a les 20:30 |
Jordi Pina, Xavier Melero i Andreu Van den Eynde, aquest dimarts al Suprem | ND
"S'està confonent la desobediència amb la rebel·lió". Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, transitava per la meitat de la intervenció quan ha pronunciat aquestes paraules, especialment reveladores. Les defenses encaraven la presentació de les conclusions en el judici de l'1-O amb voluntat de combatre el delicte de rebel·lió, el més greu dels quals s'acusa els dirigents independentistes i l'utilitzat per sustentar la presó preventiva, en alguns casos ja superior als 600 dies. I les intervencions han servit per explicitar una via argumental nova: com a molt hi va haver desobediència -castigada amb inhabilitacions-, però segur que no hi va haver rebel·lió.

Una línia de defensa que, després de Van den Eynde, també ha assumit Xavier Melero. Els dos advocats més antitètics del judici -el primer, fonamentalment polític i amb una estratègia basada en els drets fonamentals; el segon, eminentment tècnic i amable amb el tribunal- han acabat admetent que es pot "discutir" la desobediència -o "cedir" aquesta "trinxera", segons ha desgranat Melero en una exhibició de pragmatisme processal-, però s'han mostrat inflexibles en el combat de la rebel·lió.


Com? L'advocat de Junqueras i Romeva ha admès que la declaració d'independència va quedar "superada" per la convocatòria electoral del 21-D, mentre que el lletrat de Forn ha fet un llistat cru de tots els "incompliments" del Govern sobre la llei de desconnexió. Traducció: no es va desplegar cap llei de desconnexió, es va posar el poder de la Generalitat en mans de l'Estat i es va acatar el 155 sense resistència. Una via que pot restar anys de presó però que posa en dubte la credibilitat dels polítics encausats, la major part dels quals van rebre advertiments reiterats del Tribunal Constitucional (TC) per frenar els passos del procés que ara sustenten la desobediència. 


Aquest relat beneficia els interessos de Forn, que estava al comandament dels Mossos, però posa de manifest -un cop més en el transcurs del judici- la distància entre el relat de l'independentisme durant la tardor del 2017 i la realitat. Al fil argumental s'hi ha sumat, ja a la tarda, Jordi Pina. L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull -el que més ha parlat de tots perquè té tres clients per defensar- s'ha sumat a tancar cap porta de rebel·lió, i tampoc es podria acceptar, ha dit, la sedició, ja que suposaria una "rebel·lió en petit".

Pina, sempre irònic i de passada disculpant-se per les topades amb Manuel Marchena -avui més tranquil que mai, sense cap intervenció fora del guió-, ha volgut subratllar que després del referèndum i després de la declaració d'independència no només no es va cometre cap delicte, sinó que la ciutadania -ell inclòs- va anar a treballar. "Si tu t'has separat d'Espanya, hi hauria d'haver desordres i assalts, allò que es pot imaginar en una rebel·lió", ha assegurat l'advocat de Rull, Turull i Sànchez. Aquest últim, com Jordi Cuixart, porta a la presó des del 16 d'octubre del 2017 per la manifestació del 20-S.


Quan comença l'alçament?

La gran presència, des de primera hora, de familiars al passadís contigu a la sala segona indicava la importància del moment. Mentre els advocats acabaven de perfilar els discursos, les parelles de Sànchez -Susanna Barreda-, Romeva -Diana Riba- i Forn -Laura Masvidal- esperaven dretes o assegudes que la policia autoritzés l'entrada del públic. Riba i Montse Bassa, però, han tingut problemes: no se'ls ha permès passar davant del tribunal amb xapes de solidaritat amb els presos, com han explicat a NacióDigital. L'excepcionalitat segueix present en el tram final del judici, durant la qual les defenses han insistit que no queda clar "quan comença l'alçament".

Les defenses es pregunten en quin moment va començar el presumpte alçament i posen de manifest que ni tan sols el rei Felip VI va fer servir la paraula rebel·lió al discurs del 3-O

Va ser el dia de l'aprovació de les lleis de desconnexió? O bé el 20-S, quan unes 50.000 persones es van congregar davant la seu d'Economia? Potser l'1-O, quan 2,3 milions de ciutadans -inclosos 200.000 contraris a la independència- es van acostar als col·legis electorals per pronunciar-se sobre el futur del país? O el 27-O, quan es va proclamar però no desplegar la independència? És una pregunta que ni tan sols pot respondre el rei Felip VI, que en ple "període insurrecional" -com ha detallat la Fiscalia- va fer un discurs contundent però sense fer servir en cap moment el terme rebel·lió o mencions a la violència que la poguessin acreditar.

Aquesta paraula va anar apareixent a mesura que arribaven informes policials i el jutge instructor Pablo Llarena anava falcant unes acusacions que la Fiscalia ha anat fent seves sense atendre el relat dels acusats durant els quatre mesos que s'ha allargat el judici. Van den Eynde ha indicat que no hi va haver "armes ni violència", Melero ha apuntat que s'està "banalitzant la violència" i Pina ha remarcat que el delicte de "cop d'estat", desplegat pel fiscal Javier Zaragoza -el més temut per les defenses-, no existeix en l'ordenament jurídic espanyol. Els encausats i encausades, aquest dimarts, han escoltat bona part de la sessió des dels bancs de color vermell situats al centre de la sala, i només Junqueras -camisa negra- ha preferit situar-se darrere dels advocats.

Sense actitud "hostil"

L'exvicepresident, ara eurodiputat electe i suspès com a membre del Congrés, va acudir a la conselleria el 20-S, i va saludar els treballadors. Al llarg de la jornada, segons Melero, hi va haver, com a molt, "desordres públics". "Què hauria d'haver fet la policia? Disparar a matar? Per aconseguir què? Una cosa és la massa, una el tumult, i l'altra la xusma", ha reflexionat Melero, sobre la resposta dels Mossos a la manifestació, tan criticada per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i la resta de cossos i forces de seguretat de l'Estat. El lletrat de Forn, que ha desitjat "reconstruir Espanya", ha elogiat la tasca dels policies del Suprem, i també la de l'assistent Paco, l'únic "imprescindible" a la sala.


Menys indulgent ha estat Melero amb els comandaments del ministeri de l'Interior, en especial amb el coronel Diego Pérez de los Cobos. La seva és ja una història irreconciliable, encara més després que el Suprem denegués el cara a cara entre De los Cobos i Ferran López, mà dreta de Josep Lluís Trapero als Mossos, que van realitzar declaracions oposades. "Qui menteix?", es preguntava l'advocat. El dispositiu de l'1-O va ser "aberrant" perquè ningú va voler col·laborar amb la policia catalana, tot i que aquesta era l'única que havia exposat clarament el seu dispositiu. Sobre això, ha deixat una altra frase lapidària: cap dels cossos implicats va complir amb l'ordre judicial. El problema és que només es persegueix judicialment la part catalana, que a l'Audiència Nacional afronta un judici amb penes de fins a onze anys de presó.

Qui no afronta presó -i aquest és un dels arguments principals de les defenses- és la ciutadania que es va acostar a les urnes sense "actitud hostil", com ha insistit Pina, que també ha denunciat la voluntat de la Fiscalia de voler "escarmentar" tant Sànchez com Jordi Cuixart pel seu paper de líders civils. Marina Roig, advocada del president d'Òmnium Cultural, ha demanat intervenir aquest dimecres i el seu lloc en la sessió d'avui l'ha ocupat Josep Riba, lletrat de Carles Mundó. Riba ha optat per una defensa eminentment tècnica basada en negar el delicte de malversació. Durant la seva intervenció de poc més d'una hora, ha recordat que el decret de convocatòria del referèndum i l'acord de despeses mai va tenir "efectes jurídics".

Diàleg fins al final

El delicte de malversació, comú en tots els membres del Govern, ha estat un dels més complicats de provar per part de les acusacions, perquè el referèndum es va externalitzar i els acords signats per promoure'l des de l'administració no van tenir una traducció real camí de l'1-O. El referèndum, punt àlgid de la tardor del 2017, va suposar un xoc entre la legalitat -la votació estava suspesa pel TC- i la legitimitat sorgida d'un Parlament amb majoria independentista. Van den Eynde ha intentat derivar tota la defensa cap als drets fonamentals, tot advertint que la sentència signada per Marchena marcarà quins són els límits de l'exercici dels drets polítics i de protesta a l'Estat.


El veredicte, que s'espera per la tardor, ha d'anar en la línia de trobar una "solució al conflicte", segons ha detallat l'advocat de Junqueras i Romeva, fent seu el discurs polític dels seus patrocinats. Ha estat el primer tast d'unes últimes paraules que marcaran la jornada d'aquest dimecres, quan cadascun dels acusats disposarà de quinze minuts per exposar un discurs davant la sala que ja porten dies preparant. No es dirigeixen al tribunal des de finals de febrer, en la primera fase d'un judici que ja és al caire del vist per a sentència.

Mentrestant, això sí, els advocats ja s'encarreguen de tancar una etapa que s'ha allargat quatre mesos i que s'ha traduït en desenes de trasllats des de Soto del Real i Alcalá Meco, preparacions de la defensa entre barrots i contactes efímers amb els familiars. "Ha estat un honor. Sigui quina sigui la sentència, podeu estar ben tranquils, que sou gent de pau", ha intentat resumir Pina, en català, en les últimes paraules del seu al·legat. Combatuda la rebel·lió, la desobediència apareix ara com una estratègia per evitar les condemnes més lesives. Sempre i quan Marchena ho avali.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació