Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

REPORTATGE

Quan anar a l'escola pública es converteix en un fals dret: «El sistema t'empeny a la concertada»

La plataforma de famílies que s'han organitzat a Barcelona per exigir més oferta pública denuncia opacitat i injustícies en el procés de preinscripció

per Laura Estrada, Barcelona, 18 de juny de 2019 a les 20:00 |
Pares i mares d'alumnes de P3 davant del Consorci d'Educació demanant més escola pública | ACN
Sara Tolosa és farmacèutica i mare d'un nen que aquest setembre començarà P3 en un centre de Barcelona. Quin? En principi serà l'Escola de les Aigües, a Horta-Guinardó, però no és definitiu. De fet, tot pot canviar fins al mateix dia d'inici del curs escolar: el fill de Tolosa és un dels nens que no va entrar a cap de les opcions que constaven al llistat de centres a l'hora de fer la preinscripció, una situació que enguany ha afectat unes 130 famílies a Barcelona.

Si bé el Consorci d'Educació xifrava en un 98,75% les famílies que havien aconseguit plaça en alguna de les seves preferències, el cas de la Sara n'és un de l'1,25% que no ho ha fet. En aquesta conversa amb NacióDigital, Tolosa repassa el seu cas i denuncia l'opacitat del Consorci durant tot el procés, així com la injustícia del mateix sistema, que "empeny a anar a l'escola concertada". 


Tolosa n'havia sentit a parlar, de la falta de places a P3 a l'escola pública. Fa un any, quan el seu fill era a la llar d'infants, ja coneixia famílies que estaven patint aquesta falta d'oferta pública a Barcelona. Però li sonava lluny, encara. D'aquella Sara Tolosa que aleshores pensava "no entenc per què pateixen tant, si al final tothom acabarà aconseguint una plaça" en queda poca cosa. Ara és la portaveu de la Plataforma Proeducació Pública de Proximitat (PPePP), formada per les famílies que reivindiquen el seu dret a poder portar els seus fills a una escola pública i de proximitat. Pares i mares de Barcelona s'han organitzat per exigir al Consorci solucions a llarg termini, perquè denuncien desigualtats en el procés i que crear grups addicionals i bolets "no és la solució". 

La família de Tolosa tenia clar que el fill aniria a l'escola pública, "per una qüestió de principis". De la mateixa manera que tenia clara aquesta premissa, també era condició una escola prop de casa seva perquè el nen pogués anar-hi caminant. Sis escoles de l'Eixample, Fructuós Gelabert, 9 Graons, Sagrada Família, Encants, Tàbor i Gaia, eren les que més s'ajustaven als requisits. El Consorci d'Educació ja havia fet arribar a les famílies l'habitual díptic amb tota la informació dels passos que han de seguir les famílies per a fer la preinscripció.
 

Del 25 de febrer al 12 de març, el Consorci va fer les sessions informatives als districtes. A l'Eixample va tocar el 8 de març, Dia de la Dona treballadora. Va ser al centre cívic de la Sagrada Família, i Tolosa hi va anar. "Va ser estrany, perquè com que hi havia vaga hi va haver famílies que no van venir, altres que van marxar... Al final vam ser-hi unes 30-40 persones", explica.

"Vuit de cada deu famílies entraran a la seva primera opció". Aquesta idea es va repetir al llarg de les dues hores que va durar la sessió informativa. "El més normal és que, quan ho sents, et posis entre els vuit que ho aconsegueixen i no contemples poder ser una de les dues persones que no ho aconseguirà", reflexiona Tolosa.

També es va repetir a les famílies que el millor era omplir les deu opcions de la llista de preinscripció, i que si no volien anar a cap escola concertada, que no en posessin cap. Omplir les deu opcions implica, en molts casos, incloure escoles que no són del mateix barri o districte perquè la mera oferta pública no arriba a aquests nivells. Per tant, si una de les preferències és fer barri, omplir les deu opcions és contradictori. En el cas de Tolosa, la proximitat va pesar més i van decidir no omplir el llistat amb deu centres, sinó que en van posar sis, els que més els van agradar, i que més s'ajustaven a les seves preferències. 

Omplir les deu opcions que aconsella el Consorci d'Educació implica sacrificar, en molts casos, anar a una escola a prop del domicili

"Des del Consorci t'animen a 'triar i remenar', que diuen ells, a l'hora d'escollir escola. Aconsellen valorar els projectes, la línia educativa, les instal·lacions... I després no entrar a cap dels centres, com va ser el meu cas". Segons ella, hi ha cert grau de perversió, "perquè hi ha gent que no té massa oferta pública al voltant" i perquè el sistema "fa creure que tens el dret d'escollir a quina escola vols portar-hi els teus fills, però en realitat aquesta 'decisió' vindrà marcada per la teva àrea d'influència i el número d'un sorteig". 


Crear competitivitat entre escoles

Tolosa té la sensació que el sistema fomenta certa competitivitat entre escoles i s'explica: del 29 de març al 9 d'abril (set dies naturals) les famílies poden anar als centres que han posat en primera opció a entregar els llistats de preferències. "Has de tenir en compte, sobretot, quantes sol·licituds ha rebut la segona escola de la teva llista perquè si a la primera no hi entres, val la pena assegurar-te que a la segona potser no cal anar a sorteig i no t'arrisques a quedar fora també d'aquesta". 

És a dir: si les escoles tinguessin totes 50 places i a la primera hi ha 51 sol·licituds, és clar que en aquell centre els 50 alumnes que hi entraran s'escolliran segons el sorteig. Si el segon centre la demanda també supera l'oferta, s'haurà d'aplicar el mateix procediment, arriscant que la criatura perdi la plaça també en la segona opció. I així successivament fins a la darrera. 

"Quan ho vaig sentir per primera vegada vaig riure, no em podia creure que la gent arribés a fer això. Però quan t'hi trobes, tu també ho fas": tant ella com moltes de les famílies que han passat pel procés de preinscripció escolar van decidir trucar abans als centres de la llista per preguntar quantes sol·licituds tenien registrades. Si el darrer dia és el 9 d'abril, la família de Tolosa va trucar el 8. Tots sis centres que volien estaven plens. Això volia dir que, sí o sí, els alumnes serien adjudicats segons el número de sorteig. 

El número del sorteig, una creu durant tot el procés

Després d'entregar el full de preinscripció al primer centre de la llista, la família de Tolosa va viure uns dies de "descans". Al cap d'unes setmanes van rebre un correu electrònic que els notificava el número que s'havia assignat al seu fill: prop del 107.300. El dia 9 de maig va tenir lloc el sorteig del número de desempat, als serveis centrals del Departament d'Educació. Era el 140.574.

Efectivament: el 140.574 passava a ser el zero, i a partir d'aquell número, tots els nens i nenes s'ordenen fins al 148.693 (nombre total de sol·licituds) i es torna a començar des del 0 fins al 107.300 en el cas del fill de Sara Tolosa. Les seves pors es feien realitat i el nen quedaria fora de la primera, segona, tercera i quarta opció, amb el risc de quedar fora de la cinquena i sisena, augurava Tolosa. Tenien l'esperança de poder entrar a algun dels centres del final de la llista... però no seria així. 
 

Sara Tolosa (al fons), en una de les assemblees de la Plataforma Foto: Bernat Cedó


El 14 de maig van sortir publicades les llistes definitives ordenades als centres: el fill de Tolosa no havia accedit a cap escola. "Els tres dies següents els vaig passar molt malament, però a partir del tercer dia la frustració va canviar de forma", explica Tolosa. Dilluns 20, després de parlar amb una amiga que la va "empoderar" segons la testimoni, va ser afegida en un grup de WhatsApp d'una vintena de famílies en la mateixa situació que la seva. Era la llavor de la Plataforma Proeducació Pública de Proximitat (PPePP).

L'organització com a eix clau de la reivindicació

El grup de WhatsApp va anar creixent exponencialment fins al punt que només tres dies després, amb gairebé 200 persones dins, va constituir-se la plataforma, amb l'objectiu de fer pressió al consorci per augmentar l'oferta de places i trobar solucions per a les famílies afectades. A partir d'aleshores començarien assemblees, concentracions i fins i tot una tancada al mateix Consorci d'Educació.

"És curiós perquè és una situació on m'hi han posat, sigui l'atzar o el sistema, i ara entenc les famílies que l'any passat patien, i comparteixo lluita amb pares i mares que ja fa temps que també s'han organitzat per demanar canvis en aquest sentit", explica Tolosa. Hi ha moments, reconeix, que es pregunta si "realment tot això servirà d'alguna cosa?", i conclou que sí, ni que sigui pel que fa a l'aprenentatge personal i perquè, en certa forma, també és un ensenyament més cap al seu fill. 

El 30 de maig va rebre el correu electrònic confirmant, oficialment, que com que el seu fill no havia accedit a cap de les opcions de la llista, havia de tornar a sol·licitar plaça en un dels centres amb vacants. En cas que no haguessin volgut fer-ho, el consorci s'encarregaria d'adjudicar-li una plaça. "En aquest procés torna a haver-hi certa manipulació, per això dic que sembla que el sistema t'empenyi a anar a la concertada", comença.
 

Concentració davant del Consorci d’Educació de Barcelona per exigir respostes als alumnes que s'han quedat sense plaça de P3 a la pública Foto: Laura Estrada


Resulta que, a l'enllaç que envia el consorci amb les places, s'obre un llistat de tots els centres "però sense estipular quins són concertats i quins públics". Davant d'això, explica la testimoni, es pot caure en errors a l'hora de seleccionar centres. A més, afegeix, sobre el paper el consorci diu que hi ha 360 vacants a l'escola pública i 1.390 a la concertada. "Si només són 130 famílies les afectades, són números que quadren, oi? Però són dades reals, no realistes". I és que acceptar aquestes places pot implicar, en alguns casos, sacrificar la proximitat, el projecte educatiu del centre, les instal·lacions, les activitats extraescolars...

El mateix Consorci d'Educació reconeixia la setmana passada que no hi ha escola pública en igualtat de condicions per a tota Barcelona. Segons Tolosa, hi ha moltes famílies que, malgrat preferir la pública, escullen una escola concertada per evitar-se tot aquest procediment. 

"Sou les famílies les que segregueu"

Un dels arguments contra els quals han topat les famílies afectades és el de la segregació. Hi ha escoles que tenen menys recursos que d'altres, i casualment, són les que també tenen menys demanda. "L'administració s'hauria de preguntar què falla", reivindica Tolosa. En canvi, des del consorci el que els traslladen és que les famílies són les que segreguen, ja que no escullen els centres amb més concentració de migrants. "No és pels migrants, escollim segons el que ens diuen que prioritzem: proximitat, projectes... si hi ha segregació no és culpa nostra". Amb la modificació de la matrícula viva, en principi aquesta guetització a les escoles arribarà al seu final. 

"Què té de diferent el meu fill dels altres? Per què ell és queda fora? Per l'atzar? Qui segrega? L'administració", determina Tolosa. Però el Consorci ho va fer anar diferent... En una trobada amb mares i pares afectats, la gerent Mercè Massa els va dir que eren adults amb "un perfil concret que pot ser el motor del canvi". Què volia dir allò? "Ens va dir que érem adults amb força per demanar canvis i que això es podia aprofitar en altres centres per impulsar millores. És deixadesa deixar aquests canvis a la gent i no voler-ho assumir com a administració". 
 
"La sensació és que ens estan teledirigint". L'exemple d'això va ser la visita a l'Escola de Les Aigües, un centre en procés de canvi. No entrava dins de l'àrea d'influència de la família de Tolosa, que no l'havia anat a visitar durant les portes obertes, però sí que ho va fer entre el 30 de maig i el 3 de juny, que és quan s'ha de tornar a fer la sol·licitud de noves places. "Allà vam veure que se'ns animava a apuntar-nos-hi". Així va ser com van tornar a fer el procés -arrossegant el mateix número de sorteig- i el fill de Tolosa ha estat admès, segons les llistes publicades l'11 de juny, en aquest centre d'Horta-Guinardó. D'entre les opcions, és la més ajustada.

Malgrat tot, no serà fins al dia d'inici de les classes que serà clar que aquest sigui el centre del fill de Tolosa. I és que, fins aleshores, poden quedar places disponibles a causa de baixes d'última hora. De moment, la PPePP segueix en marxa i ja hi ha districtes on mares i pares assistiran als plens municipals per denunciar aquesta "injustícia". "L'educació no pot ser cosa de l'atzar; si és així, alguna cosa malament estem fent", conclou Tolosa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació