Judici de l'1-O

L'1x1 dels advocats: així han qüestionat Van den Eynde, Melero i Pina les acusacions

En la jornada de més protagonisme per als lletrats en tot el judici, els encarregats de defensar els encausats han desplegat tots els seus recursos tècnics, retòrics i polítics davant Marchena

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 11 de juny de 2019 a les 20:05 |
Les defenses, al Tribunal Suprem | Pool EFE
A l'espera que els presos exerceixin el dret a l'última paraula, els protagonistes d'aquest dimarts al Tribunal Suprem han estat els advocats. En concret, tres: Andreu Van den Eynde, Xavier Melero i Jordi Pina. En intervencions que s'han allargat entre dues o fins i tot tres hores, els lletrats d'Oriol Junqueras i Raül Romeva -Van den Eynde-, Quim Forn -Melero- i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull -Pina- han desplegat un argumentari fonamentalment tècnic per reclamar l'absolució dels encausats. Aquestes són les fortaleses i les debilitats dels protagonistes de la defensa.

ANDREU VAN DEN EYNDE: Combatiu


A favor

És l'advocat que ha optat per una defensa més política, i ha portat aquesta estratègia fins al final del judici. Va recomanar a Junqueras i a Romeva no respondre preguntes de les acusacions i ha insistit en els drets fonamentals des del primer fins a l'últim dia. La cara més conciliadora l'ha exhibit quan, mimetitzant-se amb el to dels seus defensats, ha demanat al Suprem que emeti una sentència que serveixi per trobar "solucions" al conflicte polític. "Estem amb la mà estesa per solucionar-lo", ha apuntat Van den Eynde fent servir la primera persona del plural i remuntant-se a la "desafecció" esgrimida en el seu dia per l'expresident José Montilla. El punt més clar, a nivell tècnic, ha estat la confusió atribuïda a la Fiscalia entre els delictes de desobediència i de rebel·lió.

En contra

Aquest apunt ha estat el més tècnic de tota la intervenció de Van den Eynde, que no ha entrat en detalls concrets sobre el paper de Junqueras i Romeva en els fets del 2017, a diferència del que sí que han fet els altres lletrats. De fet, pràcticament no ha parlat de les funcions que tenien l'exvicepresident i l'exconseller, però sí que ha emmarcat de forma teòrica la inexactitud del presumpte "alçament" i ha volgut situar el debat sobre el compliment dels programes electorals independentistes en el moment en què reben les majories parlamentàries per aplicar-se. També ha tret pes a la declaració de la independència -decisió pensada per atenuar la rebel·lió, però que deixa tocat el relat dels partits que governaven el 2017- assenyalant que havia quedat "superada" per la participació de les formacions partidàries de la República a les eleccions del 21-D.


XAVIER MELERO: Quirúrgic

A favor

La precisió de la defensa tècnica i les formes impecables són el principal punt a favor de Melero, advocat amb llarga trajectòria -també defensor de Convergència en casos de corrupció- i encarregat de deslliurar Forn de la rebel·lió. Una missió delicada, perquè l'exconseller d'Interior tenia sota el seu comandament uns Mossos d'Esquadra a qui la Fiscalia ha situat com a "braç armat" del presumpte "alçament violent". Aquest alçament, segons Melero -únic en elogiar de forma sincera la feina de les acusacions i també del president de la sala, Manuel Marchena-, no va existir, tot i admetre que hi va haver "desordres públics". El que no es pot dir, segons Melero, és "banalitzar la violència" i parlar de "rebel·lió sense armes". Tècnicament impecable i aparentment el menys polític dels advocats, el seu relat impugna el discurs independentista del 2017.

En contra

La revisió crua del referèndum i la declaració de la independència és tècnicament precisa, però situa els dirigents encausats en una tessitura complexa. Tots ells han anat restant valor a la proclamació de la República -una efemèride minvant-, però qui n'ha fet un relat més descarnat ha estat Melero. Ha indicat que es van incomplir "sistemàticament" les lleis de desconnexió, que no es va "efectuar" la declaració d'independència i que es va acatar sense "resistència" l'article 155 de la Constitució. Si en algun moment la Generalitat va ser conscient del seu poder, ho va fer per "posar-lo a disposició" de l'Estat. Cap al final de la intervenció sí que ha fet un missatge polític, però no precisament independentista: "Espero que reconstruïm una Espanya on només discutim per William Faulkner", en referència a la pel·lícula Amanece que no es poco.

JORDI PINA: Emocional

A favor

Si bé la Fiscalia va començar la intervenció posant el "cop d'estat" dels acusats sobre la taula, Pina ha volgut iniciar abordant aquesta declaració, precisant que aquest terme no existeix com a delicte en el codi penal. Xoc d'entrada, doncs, amb la tesi del ministeri públic. L'advocat de Sànchez, Rull i Turull ha estat hàbil buscant les incoherències amb les acusacions, ha remarcat la falta de proves -ha recordat que són les acusacions les que han d'acreditar el delicte-, i ha fet prevaldre el fet que s'acusa els suposats caps de la rebel·lió, però no els milers de "rebels", sobre qui fins i tot s'estan arxivant causes als tribunals catalans. Posant l'accent en el caràcter pacífic dels patrocinats, Pina ha exemplificat l'ambient festiu del 20-S, les nombroses crides al civisme i ha assenyalat una única violencia exercida a Catalunya: la de la policia espanyola durant l'1-O.

En contra

L'advocat no ha amagat la simpatia i amistat personal que manté amb els seus patrocinats, a qui ha dirigit paraules d'agraïment al final de l'exposició. En català, ha afirmat: "Amics, ha estat un honor, i sigui quina sigui la sentència, podeu estar tranquils perquè sou gent de pau". Pina ha desplegat una intervenció emocional, i lluny de ser tan directe com els altres advocats, ha airejat consideracions indignades de caràcter col·loquial contra les acusacions, especialment cap a la fiscal Consuelo Madrigal per la malversació. L'advocat ha repassat amb menys concreció els motius d'acusació contra Josep Rull i Jordi Turull, atorgant per contra molt més espai a Jordi Sànchez. Pina ha demanat diverses vegades al tribunal posar "sentit comú" i, davant de la manca de proves, ha afirmat que hi ha "poc més a dir". El lletrat ha abordat unes conclusions complexes per tractar-se d'acusats amb papers molt diferents en la causa, un fet que ha provocat poca concreció sobre alguns aspectes, malgrat ser qui més temps ha tingut.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació