Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

La defensa de Forn sosté que la Generalitat va posar el seu poder «a disposició de l'Estat»

Melero assegura que els únics "actes concloents" que van desplegar el Govern i el Parlament són "d'abandonament" de les seves responsabilitats durant la tardor del 2017

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 11 de juny de 2019 a les 12:25 |
La recta final del judici de l'1-O ja està en marxa. Les defenses, des de primera hora d'aquest dimarts, s'encarreguen de rebatre els arguments exposats la setmana passada per les acusacions. Entre ells, els que afecten el cos dels Mossos d'Esquadra, presumpte "braç armat" de l'estratègia independentista. Després que hagi exposat les conclusions l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha estat el torn de Xavier Melero, defensor de Joaquim Forn, que ha assegurat que no només no hi va haver violència ni rebel·lió, sinó que la Generalitat va posar el seu poder "a disposició de l'Estat". La tesi del lletrat de l'exconseller és que la Generalitat "no podia imposar per la força cap marc normatiu", en referència a la tardor del 2017.

De fet, Melero ha assegurat que els únics "actes concloents" que van desplegar el Govern i el Parlament són "d'abandonament" de les seves responsabilitats durant la tardor del 2017. Per això, ha posat la seva confiança en el tribunal. "Els casos difícils fan males sentències, però no serà així en aquest cas", ha destacat. I malgrat que aquest ha estat un procediment amb gran complexitat, ha dit, allò que s’ha de desgranar és "l’entitat i l’actitud de la violència". Una violència en la qual, segons la Fiscalia, els Mossos hi van tenir un paper clau. Melero ha carregat contra la funció "dual" atorgada a la policia catalana, ja sigui com a "element de càrrega" o com tot el contrari.



L'advocat de Forn s'ha situat com l'autèntic "defensor" de la tasca de la policia, també de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola, arran d'un dispositiu "aberrant" organitzat pel Ministeri de l'Interior i també la "ineptitud" dels comandaments. També ha aprofitat per defensar els ciutadans que van acostar-se als col·legis electorals l'1-O del 2017, perquè no estaven comentent cap "acte il·lícit".

L'advocat de Forn ha volgut cridar l'atenció a la Fiscalia, que en el seu informe de conclusions va difuminar el concepte de violència per justificar la rebel·lió: "No es pot banalitzar el concepte de violència associat als delictes, ja que és una falta de respecte als morts". Per altra banda, Melero s’ha preguntat si, en el cas que la violència hagués estat vigent, com s’hauria de tractar el fet que dos milions de persones –els que van assistir al 20-S i a l’1-O- van actuar “en situació d’error de prohibició”, és a dir, com a “mers instruments d’un home de darrere que manipulava la seva decisió”. 

Tampoc quadren els barems que s’establirien per justificar una suposada rebel·lió, entesa en el sentit més clàssic, ha considerat Melero. Ni hi va haver plans de contingència, ni es va activar el servei militar espanyol, ni es van reforçar infraestructures crítiques, ni tampoc els Mossos van adquirir armament per tirar endavant el suposat cop d’Estat. 


Fets que no són motiu d'enjudiciament

Melero ha argumentat que, en aquest judici, no són motiu d'enjudiciament objectes com el Llibre Blanc de la Transició Nacional, ni el programa de govern de Junts per Sí, "ni se'ls poden considerar actes preparatoris punibles", tal com sosté la Fiscalia. I menys encara el 9 de novembre, ja que tots posen de manifest un "moviment polític sòlidament implantat" que té com a full de ruta un programa polític independentista. 

En qualsevol cas, ha admès, sí que podria ser objecte d’enjudiciament una suposada desobediència. “El senyor Forn va desobeir el TC”, ha assegurat, tot i que ha precisat un fet. Malgrat allò que l’exconseller d’Interior pogués dir en entrevistes i declaracions als mitjans de comunicació, va complir amb la seva obligació i va posar la policia al servei de la Fiscalia i de les institucions judicials. 

“Va fer actes positius d’evitació del referèndum”, ha declarat, en tant que va aprovar els reforços d’hores extres, les variants del quadrant de la policia catalana, el lloguer de nous vehicles, la posada a disposició de cotxes d’altres departaments i, davant dels requeriments judicials, “va tenir un comportament positiu”. “Aquesta trinxera, la de la desobediència, la cedeixo amb gust”. 

Una "causa general", segons Junqueras i Romeva

L'advocat de Junqueras -considerat el "motor" de la rebel·lió per la Fiscalia- i Romeva ha denunciat una "causa general" contra l'independentisme nascuda el 2015 a l'Audiència Nacional, i ha avisat que, davant d'això, la sentència del Tribunal Suprem haurà de ser exemplar perquè crearà precedent en la jurisprudència. "Demano la millor de les sentències", ha clamat Van den Eynde, que ha destacat com els seus patrocinats segueixen "estenent la mà" per trobar una "solució al conflicte", que ha recordat que té base política i no jurídica. 

Sobre els delictes que els imputen, ha carregat contra la Fiscalia per haver "confós" el delicte de desobediència -que es podria "discutir"- amb el de rebel·lió, pel qual es demanen 25 anys de presó a l'exvicepresident del Govern. Aquest delicte, ha dit, no pot existir perquè no hi va haver "ni violència, ni alçament, ni armes", ni tampoc cap reacció del govern espanyol en la línia d'aplicar l'estat de setge, normativament pensat per aturar rebel·lions armades. Així mateix, ha sentenciat que "s'està investigant el moviment independentista", i ha negat que s'hagi produït en cap moment un "alçament violent". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació