Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

Junqueras i Romeva reclamen que la sentència serveixi per trobar una solució al «conflicte»

Andreu Van den Eynde, advocat de l'exvicepresident i l'exconseller, denuncia al Suprem una "causa general" contra l'independentisme i acusa la Fiscalia de confondre desobediència amb rebel·lió

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 11 de juny de 2019 a les 11:40 |

La recta final del judici de l'1-O ja està en marxa. Les defenses, des de primera hora d'aquest dimarts, s'encarreguen de rebatre els arguments exposats la setmana passada per les acusacions. El primer en parlar ha estat Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras -considerat el "motor" de la rebel·lió per la Fiscalia- i Raül Romeva, que ha denunciat una "causa general" contra l'independentisme nascuda el 2015 a l'Audiència Nacional. La intervenció ha acabat amb un missatge polític breu però rellevant: ha assegurat que els seus patrocinats segueixen "estenent la mà" per trobar una "solució al conflicte", i ha demanat que la sentència vagi en aquesta línia. "Demano la millor de les sentències", ha remarcat Van den Eynde.


Qui s'ha endut el retret més gran de les dues hores que ha durat la seva intervenció ha estat la Fiscalia, per haver "confós" el delicte de desobediència -que es podria "discutir"- amb el de rebel·lió, pel qual es demanen 25 anys de presó a l'exvicepresident del Govern. Aquest delicte, ha dit, no pot existir perquè no hi va haver "ni violència, ni alçament, ni armes", ni tampoc cap reacció del govern espanyol en la línia d'aplicar l'estat de setge, normativament pensat per aturar rebel·lions armades.


"S'està investigant el moviment independentista", ha reflexionat Van den Eynde, que ha denunciat un "procés paral·lel" per part de la Fiscalia -primer de l'Audiència Nacional, arran de la declaració de sobirania del 2015- en els marges de la norma i una "persecució" de les ideologies. Van en Eynde ha indicat que els "drets fonamentals" estan en joc, especialment pel rol de les acusacions i també per la manera com s'ha investigat la causa, marcada per l'actuació de Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil que ha bastit el relat de l'acusació i a qui l'advocat ha situat al centre del seu discurs. També ha negat la violència en la manifestació del 20 de setembre, una de les principals tesis que assenyalen les acusacions.

També s'ha referit a la causa oberta al jutjat número 13 de Barcelona, on hi ha processats fins a una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat, i segons la qual no ha tingut accés cap dels advocats de les defenses, malgrat que les proves derivades per aquest jutjat al Suprem han servit a les acusacions. Algunes d'aquestes proves, ha recalcat Van den Eynde, s'han obtingut de la "monitorització" generalitzada de l'Administració catalana, i ara els correus estan "en mans d'un diari".


"Hi ha hagut molt soroll, estridències i exageracions. Un soroll de fons ensordidor que ens ha apartat de la melodia dels fets, que és on el tribunal pot anar a buscar què ha passat en aquesta sala", ha assenyalat l'advocat de l'exvicepresident i de l'exconseller d'Afers Exteriors. Segons ell, la sentència servirà per situar els límits de l'acció política i la resposta "penal" a un parlament amb "diputats inviolables". Van ser precisament 72 diputats els qui van validar les lleis de desconnexió i la declaració de la independència, una decisió "superada" per la convocatòria d'eleccions posterior per al 21-D.

Sistema de "terror penal"

Una de les preguntes que ha sobrevolat la intervenció de Van den Eynde és en quin moment es va produir "l'alçament violent", tenint en compte que els seus dos patrocinats en cap moment han defensat aquesta via. "Això [el que va passar la tardor del 2017] no és un alçament", ha assegurat Van den Eynde, que també ha posat de manifest que l'Estat no va aplicar l'estat de setge. "No hi ha violència, ni alçament, ni armes", ha insistit l'advocat de l'exvicepresident i de l'exconseller d'Afers Exteriors.

En aquest sentit, l’advocat de Junqueras i Romeva ha recordat que “votar i declarar la independència no és delicte” com tampoc ho és ser independentista, i ha avisat: “El nostre sistema no es pot basar en el terror penal”. Sobre això, ha afegit que la "moralitat" i la manera de ser dels dos acusats va directament en contra del sosteniment de la violència. “Els acusats reneguen de qualsevol forma de violència, no han trobat ni un sol missatge en què la promoguin”. I si això fos així, ha avisat, voldria dir que han “enterrat els seus valors”. 

El relat de l'1-O

Van den Eynde ha assegurat que només es pot parlar de "tres casos" d'actuacions "reactives" de ciutadans "aïllats" contra les forces de l'ordre durant la jornada del referèndum, entre les quals el llançament d'una cadira o la situació dels cotxes de la Guàrdia Civil. Són fets "simbòlics", ha volgut deixar clar. L'advocat ha carregat contra les acusacions per haver volgut situar una sèrie de "grupuscles" destinats a exercir la violència, però de la qual no hi ha proves.

"L’auto de la jutge parla de pau ciutadana per sobre de compliment de l'ordre, i això al coronel Pérez de los Cobos no li agrada", assegura l'advocat sobre les instruccions de la justícia sobre l'1-O

Per altra banda, i sense entrar en el fons de l'actuació dels Mossos d'Esquadra i el seu "model de policia", Van den Eynde ha recordat què deia l'auto de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas sobre l'1-O. “La interlocutòria de la jutge parla de pau ciutadana per sobre de compliment de l'ordre, i això al coronel Pérez de los Cobos no li agrada”, ha declarat. I en aquest punt, ha recordat que allò dictat per la jutgessa es sobreposa a l'ordre de la Fiscalia.

Les bases de l'acusació

El lletrat ha posat de manifest que hi ha un "desacord" en les bases de l'acusació, perquè la Fiscalia planteja la rebel·lió i l'Advocacia de l'Estat se centra en la sedició. “La tesis és antitètica entre la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. I abans que comencin a parlar les defenses ja hi ha un desacord monumental entre les bases de l’acusació”, ha declarat, per remarcar que en el cas de la sedició també hi ha d'haver una violència que en aquesta causa no ha quedat acreditada.

L'advocat de Junqueras i Romeva ha avisat que la Fiscalia, més que ningú, hauria de ser “neutral”, i ha dit que “no estaria de més que es disculpés” per l’ús que ha fet del llenguatge, utilitzant paraules com “barricades”, “setge”, “atrinxerats” o “devastació”. Segons Van den Eynde, els fiscals “tenen dos cotxes trencats i parlen d'apocalipsis, i quan parlen de terrat, és una teulada”. Per tant, ha conclòs, “no els hi agrada la realitat, sinó el soroll, el biaix i l'exageració, i això els treu credibilitat”. 

"Ens costa trobar referències a la prova", ha afegit Van den Eynde, que també veu "difús" el paper dels Mossos en la presumpta rebel·lió. Entre les omissions, ha indicat, hi ha els drets fonamentals i l'anomenada "última ràtio". El que està en joc, ha dit, és la "resposta penal a la mobilització ciutadania", és a dir, el seu dret a manifestació, i ha avisat al Tribunal Suprem que allò que resolgui, “generarà dret”. “No és un cas en què haguem d’anar a buscar precedents, és un cas que crearà el codi penal aplicable a la dissidència política", ha recordat. Pel que fa a Vox, el seu paper és el de dotar d'un "marc ultra" a tota la causa, impregnada per l'extrema dreta.

"No és un cas en què haguem d’anar a buscar precedents, és un cas que crearà el codi penal aplicable a la dissidència política", sosté Van den Eynde

Per demostrar els fets delictius, ha recordat l'advocat, durant tot el judici s'han utilitzat proves com ara l'informe EnfoCATs, trobat a casa de Josep Maria Jové, qui va ser número dos de Junqueras a la conselleria d'Economia. “És un pamflet que em posaria a riure si no fos perquè el tema és tan greu”, ha declarat Van den Eynde. De fet, ha dit, aquest document és una “fantasia de màrqueting” utilitzat per les acusacions com a prova de càrrec. Però no obstant això, és també un informe que no ha vist ningú, que ningú sap qui l’ha escrit, que no està en boca de cap conversació i tampoc consta compulsat de forma oficial: “EnfoCATs no és res, només fum”. 

No es produeix cap malversació

Van den Eynde na negat que la Generalitat destinés diners públics a activitats il·legals. "No és malversació”, ha dit. El problema, segons ha considerat, és que tot allò que va coincidir amb l’1 d’octubre és considerat delicte, com va passar en el cas dels observadors internacionals o de les xerrades realitzades a Europa o els Estats Units. De fet, l’advocat ha recordat que el mateix Constitucional va “validar les delegacions internacionals” de Catalunya, incloses dins del Departament d'Acció Exterior, i ha assegurat que, en aquest cas, el problema era explicar la situació catalana fora de l’estat espanyol. 

A l'espera de les últimes paraules

Els lletrats disposen d'una hora per defensar cadascun dels acusats que patrocinen. Això vol dir, per exemple, que Van den Eynde disposarà de dues hores per defensar Junqueras i Romeva, mentre que Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, en tindrà tres. Quan acabi el torn dels responsables de la defensa, els acusats tindran quinze minuts cadascun per a les últimes paraules abans que Manuel Marchena proclami el judici vist per a sentència. Hauran estat quatre mesos de procés judicial que s'han barrejat amb eleccions al Congrés, a Europa i als municipis.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació