11
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
11:17h
Quan queden quatre dies perquè es constitueixi el nou plenari municipal a Barcelona i s'investeixi l'alcalde o alcaldessa, els moviments socials de la ciutat han fet un pas endavant per reclamar als partits que prioritzin els interessos de la ciutat per sobre de la política de blocs. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Aigua és Vida, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, la PAH, el Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica han qualificat de "mercadeig" les negociacions per formar un govern municipal i han demanat al nou executiu que treballi per superar "les desigualtats i les emergències" a la capital catalana.
Els col·lectius han evitat posicionar-se en relació al color polític del nou govern i han esquivat les preguntes sobre l'oferta de Manuel Valls per investir "a canvi de res" Ada Colau. En una roda de premsa celebrada a la FAVB, els representants dels moviments socials han reclamat un executiu "progressista" i han volgut fer públiques les seves propostes de mínims abans de la constitució del nou executiu.
En matèria d'habitatge, han reclamat un pla de xoc contra l'emergència habitacional, pressionar la resta d'administracions per aconseguir la regulació dels preus del lloguer per llei i mobilitzar els 10.000 pisos buits que actualment hi ha a la ciutat. L'objectiu final, asseguren, és que a la capital catalana un 15% del total dels immobles siguin públics. També han reclamat mesures contra l'allotjament immobiliari, que ja preveu la llei catalana d'habitatge aprovada el 2007.
Pobresa energètica i municipalització de l'aigua
La pobresa energètica és una altra de les grans preocupacions dels moviments socials, que exigeixen l'accés universal als subministraments bàsics i que se sancioni les empreses subministradores si no compleixen amb els mínims recollits a la llei 24/2015.
A més, demanen al nou govern sortint de les eleccions municipals que es comprometi a ampliar el servei de l'energètica municipal, Barcelona Energia. La seva voluntat és que l'operadora no només comercialitzi energia sinó que també sigui un "agent de canvi" per a la transició energètica a la ciutat.
La municipalització de l'aigua és un altre dels grans cavalls de batalla. Després que el govern d'Ada Colau no pogués tirar endavant la multiconsulta per preguntar als barcelonins si estaven d'acord amb la mesura, els col·lectius confien que el Tribunal Suprem anul·li la creació de l'empresa mixta que actualment gestiona el servei d'aigua a Barcelona, integrada per Agbar, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Critèria (La Caixa). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la concessió del servei a l'empresa mixta i ara l'alt tribunal espanyol ha de decidir si ratifica la decisió.
La presidenta de la FAVB, Anna Menéndez, assegura que els moviments socials estan "inquiets". "Als pactes no es parla de polítiques concretes, temes de ciutat i prioitats. La diagnosi està feta des de fa temps", assegura. Des del Sindicat de Llogaters, Àlex Francés insta els partits a "fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat", mentre que demana al pròxim govern municipal que compti amb els moviments socials.
Els col·lectius han evitat posicionar-se en relació al color polític del nou govern i han esquivat les preguntes sobre l'oferta de Manuel Valls per investir "a canvi de res" Ada Colau. En una roda de premsa celebrada a la FAVB, els representants dels moviments socials han reclamat un executiu "progressista" i han volgut fer públiques les seves propostes de mínims abans de la constitució del nou executiu.
En matèria d'habitatge, han reclamat un pla de xoc contra l'emergència habitacional, pressionar la resta d'administracions per aconseguir la regulació dels preus del lloguer per llei i mobilitzar els 10.000 pisos buits que actualment hi ha a la ciutat. L'objectiu final, asseguren, és que a la capital catalana un 15% del total dels immobles siguin públics. També han reclamat mesures contra l'allotjament immobiliari, que ja preveu la llei catalana d'habitatge aprovada el 2007.
Pobresa energètica i municipalització de l'aigua
La pobresa energètica és una altra de les grans preocupacions dels moviments socials, que exigeixen l'accés universal als subministraments bàsics i que se sancioni les empreses subministradores si no compleixen amb els mínims recollits a la llei 24/2015.
A més, demanen al nou govern sortint de les eleccions municipals que es comprometi a ampliar el servei de l'energètica municipal, Barcelona Energia. La seva voluntat és que l'operadora no només comercialitzi energia sinó que també sigui un "agent de canvi" per a la transició energètica a la ciutat.
La municipalització de l'aigua és un altre dels grans cavalls de batalla. Després que el govern d'Ada Colau no pogués tirar endavant la multiconsulta per preguntar als barcelonins si estaven d'acord amb la mesura, els col·lectius confien que el Tribunal Suprem anul·li la creació de l'empresa mixta que actualment gestiona el servei d'aigua a Barcelona, integrada per Agbar, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Critèria (La Caixa). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la concessió del servei a l'empresa mixta i ara l'alt tribunal espanyol ha de decidir si ratifica la decisió.
La presidenta de la FAVB, Anna Menéndez, assegura que els moviments socials estan "inquiets". "Als pactes no es parla de polítiques concretes, temes de ciutat i prioitats. La diagnosi està feta des de fa temps", assegura. Des del Sindicat de Llogaters, Àlex Francés insta els partits a "fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat", mentre que demana al pròxim govern municipal que compti amb els moviments socials.