Ho han provat durant tot el judici sol·licitant acaraments i emetre vídeos i amb interrogatoris agressius als testimonis clau. Tot fins on els ha permès un tribunal "víctima" de la pressió ambiental que es viu a Madrid. I ara, en el moment dels al·legats finals en la darrera setmana de judici oral, hi tornaran. Defensaran que no hi va haver ni rebel·lió ni sedició i que, per tant, no només no hi va haver violència sinó que en cap moment es va crear un context que la propiciés. Aida Morales us explica en aquesta treballada informació -impedible per seguir el que veurem aquesta setmana- quina serà la seva línia argumental.
Quan acabi el judici, Marchena i els seus sis companys de tribunal hauran de deliberar i intentaran redactar una sentència per unanimitat. Saben que els vots particulars discrepants seran finestres d'oportunitat aprofitades davant la justícia europea. Debatran, però, amb menys pressió ambiental de la prevista en les vigílies del judici. El govern del PSOE no està gens compromès amb una sortida dialogada i tampoc ha mogut ni un dit per aixecar el peu de l'accelerador de la repressió. La Fiscalia no ha rebut cap pressió per rebaixar les seves posicions, malgrat que legalment l'executiu li ho podria suggerir segons els articles 8.1 i 8.2 de l'Estatut del Ministeri Fiscal.
El cordó sanitari a l'independentisme. El judici i l'actitud del govern del PSOE, que busca vots que no siguin independentistes per investir Pedro Sánchez en unes setmanes, ha fet que el diàleg polític embarranqui mentre va prenent forma un cordó sanitari contra ERC i JxCat. Avui Sánchez rebrà a la Moncloa a Pablo Iglesias i també a Albert Rivera i Pablo Casado. A aquests últims els demanarà els vots per ser president a canvi de res. No cal que us digui quina resposta li donaran.
En relació a tot plegat, us aconsello quatre peces. Comenceu amb l'anàlisi d'Oriol March sobre el perquè de la manca de diàleg entre governs; seguiu amb la clarivident opinió de Jordi Muñoz sobre on som i cap a on anem; i acabeu amb dues entrevistes: la que li vam fer amb Sara Gonzálezal vicepresident Pere Aragonès i la de Pep Martí a l'historiador Joan B. Culla, que acaba de publicar les seves memòries i us donarà perspectiva.
El cordó sanitari a l'independentisme que atien des de la capital de l'Estat es manifestarà amb cruesa a Barcelona si Ada Colau aprofita l'ocasió per convertir-se en alcaldessa gràcies als vots de Cs i el PSC, que s'hi posen bé amb l'objectiu de frenar Ernest Maragall, d'ERC. Mentre no es resol l'estira-i-arronsa, però, els republicans ja s'han assegurat, gràcies a les assemblees locals dels comuns, l'alcaldia de Lleida (llegiu la informació d'Àlvar Llobet) i van pel camí de fer el mateix a Tarragona si res no s'esguerra. Ho explica aquíJonathan Oca. Al PSC, que perdria dues alcaldies històriques, això no caurà gens bé i pot encarir la maniobra a Colau. Tots els vasos són comunicants.
Vist i llegit
Una de les sèries que corre més de boca en boca aquests dies és Txernòbil, que emet la plataforma HBO i tracta sobre el sinistre de la central ucraïnesa. A casa nostra vam estar a punt de patir un greu accident nuclear, concretament fa trenta anys per l'incendi a una de les turbines de la central de Vandellós I, ara ja inoperativa. David López Frías ho recordava en aquest reportatge a El Español.
El passadís
Fa mesos que les administracions preparen la dissolució del Consell Comarcal del Barcelonès, les competències del qual seran assumides per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Quan es constitueixin els organismes supramunicipals en les setmanes vinents hauria de ser una realitat. Però des que el Parlament en va aprovar la dissolució, l'activitat ha seguit al Consell també en forma de moviments de personal. S'han contractat tècnics i han sortit places de funcionaris i fins i tot s'ha fet promoció interna dels seus directius. És el cas dels responsables de l'oficina de serveis tècnics i serveis d'informació i el de l'oficina de recursos a la persona.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2014, fa exactament cinc anys, els taxistes de Barcelona i altres grans ciutats van posar-se en vaga contra l'aplicació Uber, que entenen que els fa competència deslleial. Les mobilitzacions i protestes han estat sostingudes durant els darrers anys, fins que han aconseguit que l'administració limiti el model de negoci d'aquestes plataformes de vehicles privats de lloguer. Els taxistes, però, també s'han hagut d'adaptar, com us ha explicat aquest cap de setmanaRoger Arnau, i ara oferiran preus tancats a partir dels recorreguts precontractats.
L'aniversari
L'11 de juny de 1914 va néixer a Tauste, a l'Aragó, el militant comunista Gregorio López Raimundo, que va morir a Barcelona el 2007. Perduda la guerra, on ja va participar activament, es va exiliar però va tornar a Catalunya a finals dels 40 per reorganitzar el PSUC a l'interior. Va ser un puntal del partit i el 1965 en va ser nomenat secretari general fins a la transició. Va donar suport a les tesis eurocomunistes i va ser diputat al Congrés entre 1977 i 1986. López Raimundo estava casat amb l'escriptora Teresa Pàmies i és pare del també escriptor Sergi Pàmies. El cantautor xativí Raimon li va dedicar una de les seves cançons, T'he conegut sempre igual. La podeu escoltar aquí.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi