10
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
12:05h
El supercomputador MareNostrum 5 que acollirà Barcelona inclourà una plataforma experimental per crear processadors europeus i allunyar-se així de la dependència del mercat nord-americà i asiàtic. Així ho ha explicat el director del Barcelona Super Computing (BSC), Mateo Valero, en la presentació oficial de l'elecció de Barcelona com una de les seus dels nous supercomputadors.
Valero ha detallat que l'objectiu és desenvolupar una tecnologia europea "per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus". El director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s'estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines "entre cinc i set vegades més poderoses".
El Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest dilluns al matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres. L'acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.
Des del BSC, Valero ha posat en valor la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial. "Volem ser el Messi de la supercomputació", ha ironitzat.
Una tecnologia autònoma
El director ha reivindicat que Europa "necessita desenvolupar tecnologia" i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d'una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia. "Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents", ha declarat.
En aquest sentit, ha explicat que l'objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar "íntegrament" amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d'estrangera. Per fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 MEUR.
A més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és "una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses" i atraure talent i inversions. "Hem d'aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d'aquests processadors i el software associat", ha declarat.
De la seva banda, Viola ha posat en valor el treball "conjunt" de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és "el més gran" que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.
Ha reconegut que la inversió actual, de 840 MEUR al conjunt d'Europa, "no és suficient" però és el punt de partida de la "cursa" en supercomputació. Ha explicat que després d'avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació "excel·lent", destacant el "treball conjunt" dels governs.
De la seva banda, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha posat en valor la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d'apostar per la tecnologia pròpia en un marc de "polarització" entre els Estats Units i Àsia. "Una infraestructura com aquesta ens dona competitivitat territorial però també empresarial", ha afirmat.
La secretària d'Estat d'Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la "importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països" i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixements i els centres per assolir tecnologia pròpia.
Tecnologia heterogènia
El futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el qeu vol dir 200 mil bilions d'operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents. Així, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.
La previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l'últim trimestre del 2020 i completament operatiu l'1 de gener del 2021. Ara es posarà en marxa un concurs públic a nivell europeu per a la seva construcció.
El MareNostrum5 tindrà un cost de 223 MEUR, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys. La meitat del pressupost estarà finançat per la Unió Europea (UE) i l'altra meitat pels estats que formen part del consorci. En l'elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat. Irlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC.
Valero ha detallat que l'objectiu és desenvolupar una tecnologia europea "per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus". El director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s'estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines "entre cinc i set vegades més poderoses".
El Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest dilluns al matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres. L'acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.
Des del BSC, Valero ha posat en valor la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial. "Volem ser el Messi de la supercomputació", ha ironitzat.
Una tecnologia autònoma
El director ha reivindicat que Europa "necessita desenvolupar tecnologia" i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d'una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia. "Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents", ha declarat.
En aquest sentit, ha explicat que l'objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar "íntegrament" amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d'estrangera. Per fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 MEUR.
A més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és "una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses" i atraure talent i inversions. "Hem d'aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d'aquests processadors i el software associat", ha declarat.
De la seva banda, Viola ha posat en valor el treball "conjunt" de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és "el més gran" que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.
Ha reconegut que la inversió actual, de 840 MEUR al conjunt d'Europa, "no és suficient" però és el punt de partida de la "cursa" en supercomputació. Ha explicat que després d'avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació "excel·lent", destacant el "treball conjunt" dels governs.
De la seva banda, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha posat en valor la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d'apostar per la tecnologia pròpia en un marc de "polarització" entre els Estats Units i Àsia. "Una infraestructura com aquesta ens dona competitivitat territorial però també empresarial", ha afirmat.
La secretària d'Estat d'Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la "importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països" i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixements i els centres per assolir tecnologia pròpia.
Tecnologia heterogènia
El futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el qeu vol dir 200 mil bilions d'operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents. Així, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.
La previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l'últim trimestre del 2020 i completament operatiu l'1 de gener del 2021. Ara es posarà en marxa un concurs públic a nivell europeu per a la seva construcció.
El MareNostrum5 tindrà un cost de 223 MEUR, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys. La meitat del pressupost estarà finançat per la Unió Europea (UE) i l'altra meitat pels estats que formen part del consorci. En l'elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat. Irlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC.
Presentació oficial del MareNostrum 5 Foto: ACN