Hi ha espai per a un nou partit catalanista moderat? Segons les enquestes, sí

Els partidaris d'un major autogovern, sense arribar a la independència, i amb ideologia de centre o de dretes podrien arribar als 415.000 electors, tot i que l'hereva de CiU hauria de pugnar amb Cs i PSC

Units per Avançar és una de les formacions al darrere del projecte.
Units per Avançar és una de les formacions al darrere del projecte. | Units per Avançar
10 de juny del 2019
Actualitzat a les 20:55h
Diversos espais estan treballant discretament per crear un nou partit "catalanista, però dins la llei". Aquells que enyoren els temps de la CiU moderada i pactista s'organitzen per impulsar una nova formació que n'hereti els postulats i que unifiqui plataformes ara disperses com Units per Avançar -nascuts d'Unió i ara coaligats amb el PSC-, Lliures, els Convergents de Germà Gordó o fins i tot alguns crítics amb Carles Puigdemont del PDECat. Ara bé, hi ha espai per a aquest partit? Segons les enquestes, sí.

Analitzant els quatre darrers baròmetres del CEO -el primer del 2019 i els tres del 2018-, si es filtren i ponderen aquells enquestats que defensen que Catalunya ha d'augmentar l'autogovern però rebutgen la independència i se situen en el centre o la dreta de l'eix ideològic, en resulta un 7,7% de catalans que podrien veure amb bons ulls la nova opció electoral. Traduït en termes absoluts sobre el cens, es tractaria d'uns 415.000 potencials vots, uns 90.000 més que els comuns a les catalanes del 2017.

Aquest, però, seria un possible sostre. Si es posa la lupa entre aquells que, d'entre aquest gruix, no declaren una preferència clara quant a intenció de vot -els que no saben què votarien, ho farien en blanc, nul o a opcions minoritàries, o s'abstindrien-, la xifra es redueix fins als 175.000 vots. Uns 10.000 menys que el PP a les últimes eleccions al Parlament, cosa que els permetria entrar a la cambra catalana però sense grup propi.

Entre tres, una desena de diputats... o cap

Que existeixi aquest espai que podria fluctuar entre els tres i la desena de diputats, però, no garanteix ni molt menys l'èxit de l'operació. Unió ja va intentar ocupar-lo en solitari el 2015, però va fracassar, malgrat un lideratge carismàtic al capdavant com el de Josep Antoni Duran i Lleida i un ressò generós de grups mediàtics rellevants. La capacitat per captar l'atenció amb un programa i un missatge adequat, la lluita contra les crides al vot útil o la invisibilitat en els principals debats marca i Front Republicà i Primàries ja han evidenciat recentment que no és una tasca gens senzilla irrompre pràcticament de zero.

Més enllà d'aquests potencials votants ja citats que no tenen una opció electoral de referència, el nou partit hauria de pugnar amb altres formacions per l'espai del catalanisme moderat de centre i dreta. Els enquestats que avalarien aquest projecte afirmen que voten ara, en primera instància, Cs (18%), seguit del PSC (16,8%) i, a certa distància, els comuns (8,3%). Molt minoritàriament, citen ERC (5,6%), JxCat (4,4%) i PP (4,3%).
 
INTENCIÓ DIRECTA DE VOT DELS ENQUESTATS QUE PODRIEN AVALAR EL NOU PARTIT I ELS QUE NO

 
Pel que fa a l'edat d'aquests possibles votants, aquests es troben distribuïts per totes les franges d'una manera similar als enquestats que divergeixen d'aquesta proposta política. Malgrat el perfil envellit que tenia el votant d'Unió, ara el nou partit podria atraure electors més joves, si la proposta és atractiva.
 
EDAT DELS ENQUESTATS QUE PODRIEN AVALAR EL NOU PARTIT I ELS QUE NO

 
De la mateixa manera, el potencial votant de la nova formació no és especialment rural ni urbà, sinó que, com la resta d'enquestats del CEO, es distribueix tant en pobles petits com en municipis mitjans i ciutats grans. El pes en els municipis de menys de 50.000 habitants pot ser inferior a la mitjana, però aquesta desviació no és excessivament gran i podria entrar dins el marge d'error de les enquestes.
 
GRANDÀRIA DELS MUNICIPIS DELS ENQUESTATS QUE PODRIEN AVALAR EL NOU PARTIT I ELS QUE NO