10
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
9:40h
Les eleccions europees han revelat algunes sorpreses i dibuixen un nou mapa a la Unió Europa (UE) que ja està tenint efecte en la política espanyola. El bloc central format pel Partit Popular Europeu (PPE), amb 179 escons, i l'Aliança de Socialistes i Demòcrates, amb 153, ha perdut l'hegemonia incontestable que tenia i li caldrà sumar suports, com podrien ser els liberals, amb 106 escons, que s'han beneficiat de l'erosió dels grans. També els Verds, amb 74 diputats, són una força amb la qual s'haurà de comptar.
Però serà la correlació en els principals estats la que determinarà el futur immediat de la UE. Les forces nítidament europeistes -les quatre esmentades més amunt- mantenen una majoria còmoda i constituiran el nou bloc central europeu. França i Alemanya mantenen la posició. El partit d'Emmanuel Macron s'ha vist superat per Marine le Pen, però ha estat per la mínima i el líder francès es disposa a emprar la presència dels liberals per fer valer la seva força. A Alemanya, tot i un clar desgast, la CDU d'Angela Merkel conserva la primacia i l'extrema dreta queda frenada. El PSOE de Pedro Sánchez s'ha guanyat, amb la seva victòria a les europees -després del triomf a les espanyoles-, una cadira a la taula presidencial amb França i Alemanya.
1. El bloc ultra perd l'impuls guanyador
L'extrema dreta havia generat expectatives d'un bon resultat i aspirava a assolir una minoria de bloqueig a l'Eurocambra. Però no ha estat així, quedant reduïda a un ascens controlat. Els dos grups que inclouen la major part de partits ultres, l'Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF), on hi ha la Lliga Nord italiana de Matteo Salvini i l'Agrupament Nacional Le Pen, s'ha hagut de conformar amb 58 escons (de 751).
Malgrat que se li poden sumar molts dels 54 diputats d'un altre grup, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD), com el Partit del Brexit, el resultat queda lluny dels objectius. El mateix li ha passat amb Vox. La mateixa formació de Nigel Farage va guanyar les europees -on es beneficia del sistema electoral i d'un vot de protesta- però ha relliscat en la seva primera batalla nacional: les eleccions a l'escó de Peterborough, que ha caigut del sarró laborista.
2. La socialdemocràcia es recupera (relativament)
Els socialistes deixen escapar alguns escons al Parlament Europeu, però mantenen una segona posició molt a prop dels populars. L'escenari europeu, però, somriu -ni que sigui una mica- a la socialdemocràcia, que s'apunta algunes bones notícies. A Holanda, el Partit del Treball va quedar primer en les europees, cosa que no passava des de feia anys. I a Dinamarca, el Partit Socialdemòcrata acaba de guanyar les generals i torna al poder. A Itàlia, malgrat la victòria lliguista, el centreesquerrà Partit Democràtic ha aconseguit la segona posició. A Àustria, els socialistes són a l'oposició, però afronten les eleccions de la tardor amb optimisme després de la caiguda del govern de coalició entre populars i ultres.
3. Sánchez negocia a Madrid... i a Brussel·les
Mentre Pedro Sánchez es disposa a engegar les converses per a la seva investidura, ha estat designat pels seus companys europeus perquè negociï el nou cartipàs institucional europeu. Un reconeixement del seu paper polític. A diferència del seu antecessor, Mariano Rajoy, a Sánchez li atreu la política internacional i ara pot gaudir com a nou actor continental. La seva posició més protagonista dificultarà l'eficàcia dels atacs que li puguin venir de la dreta.
Aquest divendres, ja va participar del sopar informal dels caps d'estat i de govern a Brussel·les, previ a la reunió del Consell Europeu del 20 i 21 de juny. En pocs mesos es renovarà la cúpula comunitària: nou president de la Comissió Europea, del Banc Central Europeu i de l'Alt Representant d'Afers Exteriors i Seguretat.
4. Rivera queda en evidència davant la família liberal
El reforçament dels liberals i de Macron podria haver estat una bona notícia per a Albert Rivera, que s'ha alineat amb aquesta família política. Però Ciutadans no ha aconseguit el sorpasso al PP i s'ha quedat en una tercera posició en les europees. I la voluntat de Macron d'apropar-se a Sánchez i insinuar una possible aliança amb els socialistes deixa Rivera en la perifèria. El discurs d'oposició dura del líder taronja xoca amb el missatge de col·laboració entre el centre (Macron) i l'esquerra (Sánchez), amb sopar inclòs, que es pot dibuixar. Hi ha un altre factor: el cap de la delegació de Ciutadans a Estrasburg, Luis Garicano, està cada cop més enfrontat a Rivera.
5. El nou context europeu suavitza el PP
Els populars europeus (on hi ha el PP de Pablo Casado) han perdut posicions. I bona part dels seus vots perduts han anat cap als liberals, molt més que cap a l'extrema dreta. A mesura que Sánchez se situï al bell mig de la UE, li serà molt difícil al líder del PP mantenir el seu discurs visceral i agressiu. L'escalf de l'extrema dreta se sent més llunyà. Alguns dirigents conservadors que s'han acostat als ultres, com l'austríac Sebastian Kurz, ha perdut el govern.
Moncloa juga amb habilitat a fer d'Espanya un model anti-Salvini, i Casado haurà de remodular el seu discurs. El to del líder del PP, de fet, ja s'ha ponderat i probablement ho farà més en les properes setmanes. Els aires que bufen d'Europa s'han convertit en un aliat inesperat de Moncloa.
Però serà la correlació en els principals estats la que determinarà el futur immediat de la UE. Les forces nítidament europeistes -les quatre esmentades més amunt- mantenen una majoria còmoda i constituiran el nou bloc central europeu. França i Alemanya mantenen la posició. El partit d'Emmanuel Macron s'ha vist superat per Marine le Pen, però ha estat per la mínima i el líder francès es disposa a emprar la presència dels liberals per fer valer la seva força. A Alemanya, tot i un clar desgast, la CDU d'Angela Merkel conserva la primacia i l'extrema dreta queda frenada. El PSOE de Pedro Sánchez s'ha guanyat, amb la seva victòria a les europees -després del triomf a les espanyoles-, una cadira a la taula presidencial amb França i Alemanya.
1. El bloc ultra perd l'impuls guanyador
L'extrema dreta havia generat expectatives d'un bon resultat i aspirava a assolir una minoria de bloqueig a l'Eurocambra. Però no ha estat així, quedant reduïda a un ascens controlat. Els dos grups que inclouen la major part de partits ultres, l'Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF), on hi ha la Lliga Nord italiana de Matteo Salvini i l'Agrupament Nacional Le Pen, s'ha hagut de conformar amb 58 escons (de 751).
L'extrema dreta havia generat expectatives d'un bon resultat i aspirava a ser minoria de bloqueig a l'Eurocambra, però ha quedat reduïda a un ascens controlat
Malgrat que se li poden sumar molts dels 54 diputats d'un altre grup, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD), com el Partit del Brexit, el resultat queda lluny dels objectius. El mateix li ha passat amb Vox. La mateixa formació de Nigel Farage va guanyar les europees -on es beneficia del sistema electoral i d'un vot de protesta- però ha relliscat en la seva primera batalla nacional: les eleccions a l'escó de Peterborough, que ha caigut del sarró laborista.
2. La socialdemocràcia es recupera (relativament)
Els socialistes deixen escapar alguns escons al Parlament Europeu, però mantenen una segona posició molt a prop dels populars. L'escenari europeu, però, somriu -ni que sigui una mica- a la socialdemocràcia, que s'apunta algunes bones notícies. A Holanda, el Partit del Treball va quedar primer en les europees, cosa que no passava des de feia anys. I a Dinamarca, el Partit Socialdemòcrata acaba de guanyar les generals i torna al poder. A Itàlia, malgrat la victòria lliguista, el centreesquerrà Partit Democràtic ha aconseguit la segona posició. A Àustria, els socialistes són a l'oposició, però afronten les eleccions de la tardor amb optimisme després de la caiguda del govern de coalició entre populars i ultres.
3. Sánchez negocia a Madrid... i a Brussel·les
Mentre Pedro Sánchez es disposa a engegar les converses per a la seva investidura, ha estat designat pels seus companys europeus perquè negociï el nou cartipàs institucional europeu. Un reconeixement del seu paper polític. A diferència del seu antecessor, Mariano Rajoy, a Sánchez li atreu la política internacional i ara pot gaudir com a nou actor continental. La seva posició més protagonista dificultarà l'eficàcia dels atacs que li puguin venir de la dreta.
A diferència del seu antecessor, Mariano Rajoy, a Sánchez li atreu la política internacional i ara pot gaudir com a nou actor continental
Aquest divendres, ja va participar del sopar informal dels caps d'estat i de govern a Brussel·les, previ a la reunió del Consell Europeu del 20 i 21 de juny. En pocs mesos es renovarà la cúpula comunitària: nou president de la Comissió Europea, del Banc Central Europeu i de l'Alt Representant d'Afers Exteriors i Seguretat.
4. Rivera queda en evidència davant la família liberal
El reforçament dels liberals i de Macron podria haver estat una bona notícia per a Albert Rivera, que s'ha alineat amb aquesta família política. Però Ciutadans no ha aconseguit el sorpasso al PP i s'ha quedat en una tercera posició en les europees. I la voluntat de Macron d'apropar-se a Sánchez i insinuar una possible aliança amb els socialistes deixa Rivera en la perifèria. El discurs d'oposició dura del líder taronja xoca amb el missatge de col·laboració entre el centre (Macron) i l'esquerra (Sánchez), amb sopar inclòs, que es pot dibuixar. Hi ha un altre factor: el cap de la delegació de Ciutadans a Estrasburg, Luis Garicano, està cada cop més enfrontat a Rivera.
5. El nou context europeu suavitza el PP
Els populars europeus (on hi ha el PP de Pablo Casado) han perdut posicions. I bona part dels seus vots perduts han anat cap als liberals, molt més que cap a l'extrema dreta. A mesura que Sánchez se situï al bell mig de la UE, li serà molt difícil al líder del PP mantenir el seu discurs visceral i agressiu. L'escalf de l'extrema dreta se sent més llunyà. Alguns dirigents conservadors que s'han acostat als ultres, com l'austríac Sebastian Kurz, ha perdut el govern.
A mesura que Sánchez se situi en el bell mig de la UE, li serà molt difícil a Casado mantenir el seu discurs visceral i agressiu
Moncloa juga amb habilitat a fer d'Espanya un model anti-Salvini, i Casado haurà de remodular el seu discurs. El to del líder del PP, de fet, ja s'ha ponderat i probablement ho farà més en les properes setmanes. Els aires que bufen d'Europa s'han convertit en un aliat inesperat de Moncloa.