Junts per Catalunya

Tots els protagonistes de la reorganització de JxCat

De Puigdemont a Mas, passant per Miquel Buch, Meritxell Budó i Damià Calvet, aquests són els noms que lideraran les negociacions de l'espai polític postconvergent

per Oriol March, 8 de juny de 2019 a les 09:00 |
Carles Puigdemont, Artur Mas i Elsa Artadi, en un acte a Brussel·les | Junts per Catalunya
Les properes setmanes seran decisives per abordar el repensament de l'espai polític que aplega el PDECat, Junts per Catalunya (JxCat) i la Crida Nacional per la República. Després de la constitució dels ajuntaments, prevista per al 15 de juny, els contactes es multiplicaran entre tots els sectors per abordar el format de la reorganització, l'estructura de la qual es dotarà JxCat i també quins són els lideratges més adequats. Aquests són els deu protagonistes que tindran veu i vot en la negociació.

Carles Puigdemont

Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu Foto: PDECat


Després del triomf a les eleccions europees, l'expresident de la Generalitat ha vist reforçat el seu lideratge al capdavant de JxCat malgrat que, en privat, dirigents locals de la formació apunten que no s'ha "diagnosticat bé" la davallada a les municipals. Puigdemont, que ha multiplicat els contactes amb tots els sectors des del 26-M, és partidari que JxCat es converteixi en un partit polític aprofitant l'estructura del PDECat, tal com ja han defensat en assemblees locals del partit els seus afins, com és el cas de Míriam Nogueras. El seu nom apareix com el màxim favorit per ser president de la nova estructura de JxCat, que hauria de ser validada per una assemblea extraordinària de tot l'espai postconvergent. Queda per veure, això sí, si el rol que tindrà serà executiu o representatiu. En els últims mesos ha pres totes les decisions internes -llistes i estratègia- que s'han adoptat tant al grup parlamentari a Catalunya com al PDECat.
Artur Mas

Artur Mas, en l'arrencada de campanya de JxCat Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya


Recuperat per a la causa de partit en les dues últimes campanyes electorals, l'expresident de Convergència i de la Generalitat liderarà les negociacions entre tots els actors juntament amb Puigdemont. El dia 19, de fet, tenen previst reunir-se, tal com va avançar dijous NacióDigital. Mas s'ha reunit amb bona part dels sectors i manté l'ascendència interna, fins al punt que no són pocs els dirigents que li reclamen un retorn a primera fila com a candidat a les futures eleccions al Parlament, tenint en compte que la inhabilitació pel 9-N venç el febrer del 2020. Ha discrepat amb Puigdemont en algunes ocasions -la més clara, sobre la declaració de la independència-, però existeix voluntat d'entesa. Els seus col·laboradors en l'etapa de Palau lamenten ara en privat que l'espai "ordenat" que era CDC al principi de la dècada hagi derivat ara en tres marques: PDECat, JxCat i la Crida Nacional per la República.
David Bonvehí

El president del PDECat, David Bonvehí, en roda de premsa Foto: PDECat


El president del PDECat es defineix, en petit comitè, com un "resistent". En teoria, el seu mandat tenia un objectiu clar: dissoldre el partit dins la Crida, l'artefacte que va posar en marxa Puigdemont per aglutinar tot l'independentisme i que va rebre només el suport del partit hereu de CDC. "I, com es pot veure, el partit no ha desaparegut", asseguren des del cercle més proper a Bonvehí. Ha estat el dirigent més crític amb els resultats municipals, especialment a Barcelona, i ja ha viatjat a Waterloo per tractar el futur de JxCat. Tot i que també té contestació interna -agrupacions territorials com la del Vallès o la del Maresme, en reunions aquesta setmana, han criticat la gestió de les municipals-, manté la negativa a convocar formalment una assemblea extraordinària del PDECat i està ben connectat amb els alcaldes que han sortit reforçats de les urnes. Serà un actor clau en les negociacions perquè els drets electorals i econòmics de JxCat són del partit hereu de CDC. Ja no disposa de la relació òptima que tenia amb Puigdemont quan compartien grup al Parlament.
Meritxell Budó

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en roda de premsa Foto: Govern


La consellera de la Presidència i exalcaldessa de la Garriga és un dels noms a l'alça de JxCat. No només pel lloc que ocupa al Govern, fonamental en el dia a dia del president Quim Torra, sinó perquè ha estat incorporada al nucli decisori de pactes municipals. Diverses fonts consultades asseguren que és un dels noms amb més probabilitats de convertir-se en l'encarregada orgànica de l'espai postconvergent. Un dels motius, segons assenyalen aquestes fonts, és la proximitat amb Jordi Turull, que segueix tots els moviments a cavall de Soto del Real i el Tribunal Suprem. El criteri de Turull, conseller de Presidència fins que va ser cessat pel 155, va ser crucial per situar Budó a Palau. També forma part del Consell per la República liderat per Puigdemont i Toni Comín.
Miquel Buch

Miquel Buch, entrevistat a NacióDigital Foto: Adrià Costa


El conseller d'Interior, l'any 2016, partia com a favorit per ser el secretari d'organització del partit sorgit de la refundació de CDC. Bon coneixedor de l'estructura del partit i del territori -l'ha recorregut com a president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i ara com a titular del Departament més delicat del Govern-, Buch forma part de la comissió que valida els pactes posteriors al 26-M. Abans de les municipals, sectors del PDECat li reclamaven que deixés l'executiu per disposar-se a "reorganitzar" el partit, i la seva resposta és que només ho faria en cas que li encarreguessin Puigdemont i Torra. Com Budó, també és proper a Turull i lidera el corrent Moment Zero, influent en les pugnes internes i ben connectat amb el Palau de la Generalitat des dels temps de Mas.
Damià Calvet

Damià Calvet, en una imatge d'arxiu Foto: Junts per Catalunya


El titular de Territori i Sostenibilitat, com Buch, va tenir un paper destacat en l'assemblea del PDECat del mes de juliol de l'any passat. Va intentar formar part de la nova executiva, però els congressistes van tombar la proposta de modificació del règim d'incompatibilitats que priva els membres del Govern de formar part de la cúpula. Del mateix sector de CDC que Josep Rull, empresonat a Soto del Real, alguns dels seus companys de partit li atribueixen voluntat de ser candidat a la presidència de la Generalitat. Partia com a favorit per substituir Elsa Artadi a Presidència quan l'exconsellera va fer el salt a l'Ajuntament, però finalment es va escollir el nom de Budó. Va ser un dels primers dirigents veterans de CDC que va fer el salt a JxCat quan es va bastir la candidatura al Parlament del 21-D del 2017, campanya en la qual va tenir un rol destacat com a autor dels argumentaris.
Ferran Bel

Ferran Bel,secretari d'organització del PDECat


Exalcalde de Tortosa i secretari d'organització del PDECat, és un dels noms que han sortit tocats en els debats interns que hi ha hagut les últimes setmanes arran dels resultats municipals. En una assemblea al Baix Llobregat, per exemple, els quadres van ser "molt crítics" amb ell, segons assenyala un dels consultats. Al Vallès, també en una reunió de partit, es va acusar el secretari d'organització d'haver deixat "desamparats" els candidats amb menys proximitat amb la direcció. Bel forma part del comitè de pactes que s'ha posat en marxa a JxCat, que ha generat malestar -per la composició- en sectors del PDECat. En l'última legislatura a Madrid, quan era diputat, era partidari d'arribar a un acord amb el PSOE per tramitar els pressupostos de Pedro Sánchez.
Lluís Guinó

Lluís Guinó, en un míting de JxCat a Girona Foto: Junts per Catalunya


Alcalde de Besalú, és un dels representants del món municipal del PDECat que tindran pes en la negociació. De fet, va acompanyar la setmana passada Bonvehí a Waterloo per reunir-se amb Puigdemont, amb qui també disposava de molta proximitat quan compartir grup al Parlament. No és la primera vegada que Guinó viatja a Bèlgica per reunir-se amb l'expresident, ja fos amb grups més grans o més reduïts. Està pendent d'afrontar el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència pels fets de l'octubre del 2017, quan era vicepresident de la mesa del Parlament.
Elsa Artadi

Elsa Artadi, entrevistada a NacióDigital Foto: Adrià Costa


La cap de cartell efectiva a Barcelona és un dels noms amb més futur de l'espai, i aposta per "endreçar" les sigles al juliol, però el resultat electoral -cinc regidors, cinc menys que Xavier Trias el 2015- a la capital catalana l'ha debilitat en el curt termini. És un dels noms que apareix en l'horitzó com a candidat a la Generalitat, però genera anticossos en el sector més afí al PDECat, amb qui es va discutir al principi de la legislatura catalana per la distribució de recursos econòmics. Amb fil directe amb Puigdemont, comandarà el grup a Barcelona tenint en compte que Forn està a l'espera de la condemna del Suprem i el més probable és que l'inhabilitin. Forma part de la direcció de la Crida, tot i que en els últims temps, per la campanya, hi ha dedicat poc temps.
Jordi Sànchez

Jordi Sànchez, en una imatge d'arxiu. Foto: Josep M Montaner


El cap de files suspès de JxCat al Congrés dels Diputats és un dels noms amb més ascendència dins de la formació. Des de les últimes setmanes lidera amb Bonvehí un òrgan compartit i destinat a prendre les grans decisions. Va ser escollit president de la Crida el 27 de gener, però l'associació en forma de partit promoguda per ell, Puigdemont i Torra tot just arrenca l'organització territorial i ja no aspira a ser el paraigua que aglutini tot l'espai postconvergent, com havia de ser l'estiu passat. Sànchez està pendent de la sentència del Suprem, però és un dels qui més política fa des de Soto del Real. I no sempre té la mateixa visió dels esdeveniments que Puigdemont, com es va veure en la campanya del 28-A.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació