Pere Aragonès: «Qui digui que els vots de Valls són gratis no diu la veritat»

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), ha fet en els darrers dos anys més viatges a Madrid dels que hauria imaginat. Probablement n'hagués volgut fer molts més per dialogar amb el govern espanyol que no pas per anar de visita a la presó com, de nou, va fer aquest dijous, quan va ser a Soto del Real i Alcalá Meco.

El panorama polític és un remolí. En tres dies, el judici contra l'1-O al Tribunal Suprem quedarà vist per sentència. En sis, es constituiran els ajuntaments i hi ha altes probabilitats que Ernest Maragall es quedi sense l'alcaldia de Barcelona perquè Ada Colau la retingui gràcies als vots de Cs.

I la tardor arrencarà amb la gran incògnita de quan seran les eleccions catalanes i quina serà l'estratègia de l'independentisme. Aragonès té entre cella i cella aconseguir que el president espanyol, Pedro Sánchez, s'assegui a negociar una sortida política al conflicte. També, com a conseller d'Economia, aspira a resoldre el trencaclosques per aprovar els pressupostos, fins ara fallits.  

- Fa just una setmana va oferir a Sánchez retornar a les bases fixades a Pedralbes. Com interpreta el silenci del president espanyol l'endemà i la negativa a reunir-se amb Torra?

- Crec que és clarament un error perquè la sortida al conflicte polític que tinguem serà dialogada o no serà, i amb validació democràtica o no serà una sortida. Persistir en què això només es resoldrà per la via repressiva i penal no resoldrà el problema. Al contrari. La declaració de Pedralbes oferia un punt de partida per als dos governs de començar a negociar una sortida política sense renunciar als plantejaments de cadascú. No calia que jo renunciés a la independència i que Sánchez renunciés a la seva visió de com ha de ser l'estat espanyol. És el document on el govern de l'Estat, per primera vegada, accepta que és un conflicte que necessita solució política. 

- En base a què s'ha de reprendre el diàleg? Si la negociació ha de ser un joc de cessions, en què pot cedir l'independentisme?

- No és qüestió de cedir: tenim la responsabilitat de trobar una sortida política. Les eleccions espanyoles van deixar clar que hi havia dos guanyadors: Pedro Sánchez al conjunt de l'Estat i Oriol Junqueras a Catalunya. Per tant, és responsabilitat del PSOE i d'ERC comprometre's en trobar una sortida dialogada que, des del nostre punt de vista, passa per un referèndum, que finalment hi hagi una validació democràtica de quin és l'acord al qual es pugui arribar o que posem a votació de la ciutadania. No és una qüestió tàctica de què oferim a canvi, sinó que estem obligats a trobar una sortida. Els independentistes no dimitirem del nostres objectius. Malgrat tota la repressió que puguin fer ens mantindrem en les nostres conviccions. 

"És responsabilitat del PSOE i d'ERC trobar una sortida dialogada que, des del nostre punt de vista, passa per un referèndum

- Però si l'altra part tampoc no dimiteix de la seva negativa al referèndum, com es troba el punt mig?

- La voluntat primera és que les dues parts es vulguin entendre. Fa sis mesos vam entendre que hi ha un conflicte que necessita solució política i que aquesta havia de tenir un ampli suport ciutadà. Crec que tot això dona una autopista prou gran com perquè el PSOE pugui posar sobre la taula les seves propostes i també els independentistes. A partir d'aquí, començar a parlar i trobar una negociació i un diàleg per resoldre la qüestió.

- Amb aquest escenari de converses congelades, ERC ha de facilitar la investidura de Sánchez?

- Nosaltres volem que aquesta legislatura sigui la de la solució política. I serà en funció de si avancem cap a aquesta solució política, si veiem que pot ser-ho, que decidirem el nostre vot.

- De què depèn? Quins són els mínims?

- Que hi hagi un compromís per trobar una solució política. És el que interpretem que va votar la gent el 28-A: apostar per una solució política, per no continuar amb la via penal.
 
- Per tant, si no es retorna a aquest punt abans de la investidura, vostès votaran en contra?

- En campanya electoral vam dir que ni xecs en blanc ni línies vermelles i que no faríem ni per activa ni per passiva un govern de la dreta. Ens mantindrem. A partir d'aquí, les converses encara han de començar. És molt prematur a hores d'ara aventurar quin ha de ser el vot.

"Si volen fer un cordó sanitari a l'independentisme, el tallarem"

- Ho plantejàvem per si no preocupa a ERC perdre influència, sabent que molt probablement Sánchez no necessitarà ni tan sols l'abstenció dels independentistes per sortir escollit.

- Més enllà de l'aritmètica, és evident que el resultat electoral és el que és. Seria una gran irresponsabilitat del president espanyol no afrontar una negociació política. Cronificar el conflicte no és una opció seriosa que pugui estar sobre la taula. Pot ser temptadora des del curt termini electoralista, però si es vol tenir una mirada llarga, s'ha de descartar. Nosaltres no volem cronificar-lo, i si algú al PSOE sí ho vol fer, està totalment equivocat. Si volen fer un cordó sanitari a l'independentisme, el tallarem.

- A les jornades del Cercle d'Economia va dir que estava disposat a negociar un nou finançament si s'aixecava la intervenció financera a la Generalitat. Quines haurien de ser les prioritats en una negociació?

- A preguntes del públic de quin seria el plantejament davant d'una proposta de l'Estat de reforma del finançament, vaig voler deixar clar que defensarem els recursos dels ciutadans de Catalunya fins a l'últim euro. Sempre. En segon lloc, que aquesta defensa no pot substituir en cap cas la negociació política sobre el futur de Catalunya. La nostra proposta és un referèndum sobre la independència.

En tercer lloc, que qualsevol proposta només pot existir si té caràcter bilateral. No anirem a discutir-nos per una tassa més gran o més petita del cafè per a tothom. No anirem amb el conjunt de comunitats a practicar el que s'ha fet en els darrers quaranta anys. Cal una sortida política, però si en paral·lel hi ha una discussió sobre els recursos, defensarem que el màxim de diners es quedin a Catalunya. Però mai no ho pot substituir. No vam fer l'1-O per negociar un nou model de finançament.

- Com interpreta que ERC hagi guanyat les municipals però que, en canvi, Carles Puigdemont hagi guanyat amb contundència les europees?

- El resultat de les municipals és de clara victòria d'ERC i el resultat de les europees és també molt bo. Des d'aquí felicito tots els candidats d'ERC escollits i també Carles Puigdemont per les europees. ERC avui aporta al nostre país solidesa, una organització estructurada i cohesionada. En un moment en què el conflicte amb l'Estat es transforma cap a nous paràmetres, calen organitzacions fortes perquè permeten la perdurabilitat de les conviccions i de l'acció política. A més, comptem amb els lideratges d'Oriol Junqueras i de Marta Rovira, que generen una gran cohesió al partit.
 
- Quina ha de ser la resposta a la sentència del Tribunal Suprem si, com es preveu, és dura? Unes plebiscitàries, un nou referèndum...

- Com concretem la resposta dependrà molt de la sentència. És una resposta que no ha de donar ERC únicament, sinó que ha de ser compartida. Els criteris són que sigui massiva, democràtica i que ens permeti avançar cap a la independència. És imprescindible que sigui compartida amb els altres actors independentistes i més enllà, de tots aquells que defensen una sortida negociada i democràtica al conflicte que tenim amb l'Estat.

- Negociaran amb el govern espanyol una amnistia?

- La prioritat és negociar la sortida al conflicte polític. La repressió, malgrat que és molt dura i que ens afecta en termes personals, especialment a les persones que estan a la presó i a l'exili i als que estan processats, estem o hem estat investigats per jutjats, Guàrdia Civil i Policia Nacional, és una part més del conflicte. El que exigim i exigirem sempre és que cal trobar la sortida política al conflicte del qual la repressió n'és una expressió cruel i dura, però n'és una expressió al costat del bloqueig polític de les institucions catalanes.

"No vam fer l'1-O per negociar un nou model de finançament"

- La consellera Teresa Jordà ha defensat que cal "aparcar" la qüestió dels presos per avançar. La governabilitat està atrapada en la judicialització?

- La repressió condiciona, és evident. El que crec que deia la consellera Jordà és que, sent molt conscients d'això, hi ha aspectes en la gestió del dia a dia en les que, precisament per generar unes millors condicions per al país que també seran bones per a la gent que està patint la repressió, hem d'intentar que no condicioni excessivament. Això en cap cas vol dir un menysteniment dels presos. Els presos el que ens demanen és que avancem en l'acció de govern, en la construcció de grans majories i que siguem capaços de superar l'impacte de la repressió.

- Just aquest divendres ha hagut de compaginar la seva agenda amb acompanyar Josep María Jové a declarar al TSJC.

- El camí de la judicialització és absolutament equivocat. No ens derrotaran per la via de la força amb embargaments, empresonaments, amb exilis forçats i processaments. Faran mal i tindrà costos personals, i un impacte polític, però no en les nostres conviccions i determinació d'avançar de manera democràtica, cívica, pacífica. Seguirem determinats i, al contrari, la situació de repressió és un motor que ens porta a voler sumar com més gent millor i a voler avançar en els nostres objectius.
 
- A Barcelona, ERC ha deixat fora de l'equació de pactes Junts per Catalunya. És un pas per canviar la prioritat de pactes al Govern?

- Hi ha uns resultats electorals que dibuixen les possibilitats que dibuixen. El que vull agrair és que JxCat ha compromès els vots a favor de la investidura d'Ernest Maragall. A partir d'aquí, com que això no és suficient, cal continuar sumant per garantir que sigui alcalde.

- Vists els moviments que ha fet Colau de presentar candidatura, ja dona per perduda l'alcaldia?

- Si és alcaldessa, ho serà amb els vots de Ciutadans. Per tant, donar per fet que això pugui ser seria donar per perduda la coherència d'Ada Colau i dels comuns. M'agradaria conservar l'esperança que mantindran la coherència. De fet, crec que, en aquesta negociació i en les declaracions públiques, Colau ha parlat massa de partits i de noms i poc de programa. El que és important és mirar quin projecte de ciutat està sobre la taula. Posem-lo.

"És un error que algú pugui acceptar, per activa o per passiva, els vots de Cs només per ocupar un espai de poder"

En el projecte de ciutat hi ha més coincidències entre ERC i Barcelona en Comú que entre comuns i PSC, i ja no parlem de Ciutadans. És un error que algú pugui acceptar, per activa o per passiva, els vots de Cs només per ocupar un espai de poder. Això no és bo per a la ciutat i genera inestabilitat perquè el projecte no és el mateix. A part de ser una gran incoherència, és el contrari del que havien expressat en campanya.

- Maragall també presenta candidatura.

- Hem guanyat, la guanyadora és ERC amb Ernest Maragall i, per tant, hem de defensar el que els barcelonins han decidit. Ara hem de treballar els acords perquè això sigui possible. És important qui guanya les eleccions i defensarem la candidatura de Maragall també en el ple de constitució de l'Ajuntament.

"Si algú es pensa que acceptar els vots de l'espanyolisme i d'un cap de llista que es va significar per expulsar immigrants surt gratis, és algú que no diu la veritat"

- Vostè s'ho temia en campanya que es pogués donar una aliança antiindependentista?

- Durant la campanya la senyora Colau ho rebutjava. És lògic que els votants creguessin que quan deia això ho deia sincerament. Seria un error molt gran pensar que els vots de Ciutadans i de Manuel Valls són gratuïts. Sempre passen factura. En política no hi ha res gratuït. Per tant, si algú es pensa que acceptar els vots de l'espanyolisme, d'un cap de llista que es va significar quan tenia responsabilitats polítiques per expulsar immigrants en situació irregular i que representa els que més aposten per la repressió, surt gratis, és algú que no diu la veritat, no està sent honesta amb si mateixa.

- Esperaven una actitud diferent del PSC, que ni tan sols s'ha volgut reunir amb vostès per constatar diferències?

- En el PSC hem perdut les esperances des de fa molt de temps, malauradament. Seguirem apostant pels grans acords que reflecteixin aquest 80% que està d'acord amb una solució democràtica, amb un referèndum i en contra de la repressió i que comparteix els mateixos valors republicans. Però el meu grau de confiança en Jaume Collboni i en els dirigents del PSC fa molt de temps que s'ha esgotat. Ho certifiquen els selfies amb els del 155 i que, quan han tingut una oportunitat per revertir la situació de repressió, l'han desaprofitada. També quan intenten aixecar la bandera de l'antiindependentisme com a motiu per formar govern. És un error perquè el que estan fent és generar inestabilitat a Barcelona només per satisfer la seva visió nacional de l'estat espanyol.
 
- Ha dit que res en política és gratuït. Quina serà l'actitud tindrà ERC si queda a Barcelona a l'oposició?

- Defensarem el nostre projecte de ciutat. Si es conforma una aliança d'Ada Colau amb Cs i amb el PSC com a testaferro, qui tindrà un problema de coherència amb els seus programes no serà ERC. El tindran els que conformen una majoria amb projectes oposats. Què ens presentarà un govern d'Ada Colau amb els partits del 155 quan hi ha una incoherència? Amb un acord d'aquestes característiques, qui perd és Barcelona. Perquè tindria una majoria governamental contradictòria en la visió i la concepció que tenen de ciutat.

"Nosaltres hem plantejat a BComú que parlem de programa i de projecte, però ens hem trobat que volien parlar de partits"

Hem plantejat a Barcelona en Comú que parlem de programa i de projecte, però ens hem trobat que volien parlar de partits. La gent ha votat un projecte en què es pugui repartir les oportunitats, fer front a la situació de l'habitatge, no perdre el tren de Barcelona com a ciutat global i, alhora, aturar les desigualtats, apostar per una ciutat radicalment feminista, que es dirigeix als joves, i compromesa amb els drets i llibertats. Amb Barcelona en Comú hi coincidim més que no pas el que ells amb el PSC i Cs. Aquí veurem si és important el projecte de ciutat o bé les parcel·les de poder.

- Creu que està connectat amb la governabilitat de Barcelona les negociacions a nivell estatal del PSOE amb Podem i Ciutadans?

- Es poden veure connexions arreu. En tot cas, el que és incompatible és un govern alhora amb Podem i Ciutadans a Madrid. I, a Barcelona, a la pràctica també. Només seria compatible si alguns posen en valor el seu espanyolisme i d'altres mantenir la cadira al cost de la incoherència. És l'única cosa que els uneix. Si Ciutadans ofereix els vots a Colau és perquè prima l'antiindependentisme a la coherència. I si ella els accepta és perquè prima l'alcaldia a la coherència.

"El candidat d'ERC ha de ser Oriol Junqueras. I això només té data de caducitat si donem per feta la repressió"

- Pensant en l'horitzó de les pròximes eleccions catalanes, seria Joan Tardà un bon candidat com ha dit Gabriel Rufián? Vostè ho vol ser?

- El candidat d'ERC ha de ser Oriol Junqueras. El judici al qual se l'està sotmetent està basat en una arquitectura jurídica i un delicte de rebel·lió que no s'aguanta. És i ha de ser el nostre candidat a la presidència.

- Vostè és conscient que aquesta resposta té data de caducitat.

- Té data de caducitat si ens resignem a donar per feta una repressió. No posarem les coses fàcils a la repressió ni la donarem per feta abans que es produeixi. Per tant, Junqueras serà el nostre candidat i és l'única opció. Per sort, ERC té molt actius que poden complementar Junqueras i Rovira.
 
- Fent balanç del primer any del Govern, no ha aconseguit aprovar els pressupostos i no hi ha acord estratègic de l'independentisme. Pot continuar la legislatura així?

- És important que aprofitem les properes setmanes, després dels acords municipals, per reforçar la majoria independentista al Parlament. Ja hem recuperat una part d'aquesta majoria que no s'havia pogut exercir per la situació de suspensió i no designació de diputats de JxCat i hem d'acabar de veure com es resol la situació a l'acta de dos diputats escollits eurodiputats. Això permet una majoria molt més operativa. Ja veurem les oportunitats d'acords, tant per la situació pressupostària del 2019 com la del 2020. El projecte del 2020 el començarem a treballar perquè el Parlament decideixi si el vol tirar endavant o no perquè la situació no és bona ni per als ciutadans ni per al Govern.

- Per tant, tornarà a portar els pressupostos per intentar-los aprovar a la tardor?

- Els del 2019, per aprovar-los ho hauríem de fer en les properes setmanes. Si després dels acords municipals es veu que la posició dels partits pot ser diferent a la del febrer, portarem els pressupostos del 2019. Si no, el treball tècnic dels del 2020 començaran els pròxims dies i hi anirem directament.

"Si després dels acords municipals es veu que la posició dels partits pot ser diferent a la del febrer, portarem al Parlament els pressupostos del 2019"

- Per tant, en bona part, l'aprovació dels pressupostos dependrà de si es posen d'acord o no amb els comuns a Barcelona. Seria més fàcil així?

- Serà molt més fàcil si tots prioritzem els interessos del país i no els de partit, com fins ara. A la proposta que vam fer hi havia un increment del 10% en l'àmbit d'educació, d'un 10% en l'àmbit de Treball, Afers Socials i Famílies, 500 milions d'euros en Salut, recuperació de polítiques de seguretat i emergències i de les condicions dels treballadors públics de Catalunya. 

- Dimecres va afirmar que seria "implacable" contra el frau fiscal, però fa dos anys es va aprovar un impost als actius no productius destinat precisament a penalitzar l'evasió fiscal i encara no es recapta.

- Aquest impost va ser portat al Tribunal Constitucional, es va suspendre, després es va aixecar la suspensió i ara hem tingut una sentència del TC favorable. Això n'ha retardat la posada en marxa. També que durant els mesos del 155 no es pogués impulsar el reglament. El que hem fet aquest temps ha estat preparar el que hem aprovat i validat al Parlament d'alguns aspectes pràctics de l'impost.
 
- Organitzacions com la Fapac denuncien que la llei de contractes de serveis a les persones, amb segell del seu departament i d'altres sobretot d'ERC, obre la porta a que s'externalitzi la gestió de serveis bàsics com els educatius o de salut. És així?

- És tot el contrari. El que persegueix aquesta llei és anar més enllà del que preveu la llei de contractació del sector públic d'àmbit estatal, que prima el preu a l'hora d'atorgar un contracte per sobre d'altres aspectes. En àmbits de serveis de les persones hem de prioritzar qualitat. Si ara surt un contracte de servei de menjador, guanya qui ofereix el preu més barat. Nosaltres plantegem que pugui primar la qualitat i que sigui important com és l'empresa que es presenta i que les entitats del tercer sector i les cooperatives vegin disminuïda la situació de veure's competint amb les mans lligades a l'esquena davant de multinacionals i que pugui primar la proximitat dels productes que serveixen. 

"[Formar part de l'establishment?]Pels fets ens coneixeran. Hem estat pioners en l'impost als dipòsits bancaris o convertir la Generaltiat en agent actiu en el mercat econòmic"

- De vegades fa la sensació que ERC aspira a formar part d'un cert establishment, a tenir el rol que històricament havia tingut CiU. És cert?

- Pels fets ens coneixeran. Hem estat pioners en què Catalunya aprovés un impost als dipòsits bancaris, som els que hem incrementat l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats quan la constitució de les hipoteques les fan els bancs, estem impulsant l'Institut Català de Finances com a banca pública per evitar un oligopoli bancari i impulsarem mesures en l'àmbit energètic perquè la Generalitat sigui un agent actiu en aquest mercat i augmentar l'oferta. Per tant, estem disposats a parlar amb tothom, però ERC no només manté les seves conviccions sinó que, estant a Govern, pot portar a terme el seu programa.

- Una de les notícies de l'any en l'àmbit econòmic han estat les eleccions de la Cambra. Intueix un canvi dels principals actors del món econòmic i que això es pugui acabar estenent a altres agents?

- En tots els processos electorals que portin a terme corporacions com la Cambra o entitats patronals com Foment del Treball, Pimec o sindicats, respectem els resultats. Amb tots parlem i volem fer projectes conjunts. Amb la Cambra hem tingut una trajectòria de col·laboració en àmbits com la Fira de Barcelona i en promoció turística i estic segur que no només es mantindrà sinó que s'incrementarà. 

"Els incentius han de ser per al conjunt de les empreses catalanes, no per les que tenen la seu a fora i poden venir"

- A Sitges, Foment també va posar sobre la taula incentius per fomentar el retorn de les empreses que van canviar la seva seu social. És just premiar el retorn de qui, en una decisió que va tenir una incidència política, va decidir marxar?

- En primer lloc, el fet que canviïn les seus socials no té un impacte econòmic ni a curt ni a mig termini. A llarg termini pot passar que una part dels serveis se situïn on està la seu social. De moment, però, no hi ha hagut aquest impacte. Es pretenia un impacte polític a les eleccions del 21-D que no es va produir. Jo vaig proposar a les jornades del Cercle que cal que facin explícit el seu compromís amb la reputació econòmica del país i és important que puguin fer el camí de retorn. Però entenc que s'ha de fer per compromís amb el seu principal mercat, on tenen la seva força de treball, al lloc on van ser fundades i amb l'economia catalana. Els incentius han de ser per al conjunt de les empreses catalanes, no per les que tenen la seu a fora i poden venir. Si som capaços d'obrir un temps de negociació política per resoldre el conflicte amb l'Estat de forma democràtica, farà més fàcil aquest camí de retorn.