Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici de l'1-O

Neix una associació d'afectats per l'1-O que portarà a l'ONU la vulneració de drets

La plataforma Democràcia i Justícia per Catalunya dona suport legal a ciutadans que van ser ferits durant el referèndum

per Aida Morales, 7 de juny de 2019 a les 19:40 |
Presentació de la plataforma Democràcia i Justícia per Catalunya. | Aida Morales
"Serà la primera associació que farà denúncies i instàncies a nivell internacional sobre l'1-O en nom de ciutadans". Això és el que ha afirmat l'advocada Núria Garrido, en la roda de premsa de presentació de la plataforma Democràcia i Justícia per Catalunya, que s'ha realitzat aquest divendres a l'Ateneu Barcelonès per visualitzar els moviments de les víctimes arran de les càrregues policials el dia del referèndum. 

L'entitat, que es va crear a finals de maig, es presenta ara en públic amb l'objectiu de donar suport jurídic a les víctimes de la repressió des del 20 de setembre i fins l'actualitat. Es tracta, ha especificat l'advocada de la plataforma, "d'empoderar els ciutadans" perquè aquests també tinguin la possibilitat de denunciar la vulneració de drets per part de l'estat espanyol a instàncies internacionals, de la mateixa manera que ho han pogut fer els presos polítics. Així mateix, "visibilitzar a l'exterior de forma clara i contundent" què va passar aquells mesos a Catalunya, i com va afectar la ciutadania. 


Segons ha precisat Garrido, l'associació porta el cas de més de 50 lesionats a Barcelona, al jutjat d'instrucció 7, però té l'ambició de donar un pas més. Per això, realitzarà una denúncia genèrica i col·lectiva a l'alt comissionat de l'ONU, amb posteriors denúncies als diferents relators per a cada dret que es considera vulnerat. Així, ha precisat, els ciutadans podran aconseguir el mateix que Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a través de l'informe del Grup de Treball contra Detencions Arbitràries de Nacions Unides, és a dir, "que es respectin els seus drets fonamentals" amb una possible reparació dels danys. 

La plataforma, ha afegit el seu president, Jordi Meca, aplega diferents ciutadans de Catalunya, siguin quines siguin les seves afiliacions polítiques i professions. "Com a ciutadans, creiem que s'ha de donar un pas endavant", ha declarat, perquè "això ja no va d'independència, sinó de democràcia". En aquest sentit, ha demanat unitat a les associacions i els partits per avançar en pro dels drets humans, civils i polítics.

La cruesa del relat

La vivència personal dels ferits de l'1-O ha omplert l'acte d'emocions, poc després del parlament dels advocats. Ha estat la cruesa del relat d'alguns dels ciutadans, que ha despertat plors, records i indignació. Ha estat el cas de l'home de 85 anys que va ser apallissat a l'escola Mediterrània de Barcelona, per exemple, i que ha explicat com ho va viure. "Jo vaig ser un dels que més va patir", ha reconegut.



Va ser el cas de persones grans, però també persones joves. L'emoció ha sobrepassat la pell en un acte on diversos assistents han tingut problemes per aguantar les llàgrimes d'impotència i emoció. "No hi va haver una matança de miracle", ha assegurat una de les testimonis que va resultar ferida. I no només això, sinó que també ha descrit una situació extremadament "humiliant". 

Els aplaudiments no han tardat a inundar la sala en diverses ocasions. També quan s'ha llegit la carta del president de la Generalitat de Catalunya. "Si demanem que s'imposi el sentit de la justícia per sobre del sentit de la venjança, i volem defensar la llibertat i els drets, trobarem la pau algun dia", ha escrit Quim Torra. I això, ha prosseguit, "és la bona notícia", ja que Catalunya està plena "d'homes i dones bons i lliures que es disposen a fer l'esforç de trobar justícia davant de tanta desproporció i de tanta vulneració de drets".  

Organització contra la repressió

Àlex Solà, un dels advocats de Jordi Cuixart al Tribunal Suprem, també ha recordat l'1-O com un dia de "repressió amb majúscules" on es va desfermar la "suspensió il·legal de drets, llibertats i garanties". Un escenari similar al que han descrit també la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i el director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, Adam Majó. 

De fet, ha prosseguit aquest últim, la repressió viscuda durant el referèndum va afectar pràcticament tots els drets civils i polítics, i malgrat que avui la ciutadania es pugui sentir "trista, angoixada i emprenyada", cal fixar-se també en "l'extraordinària capacitat de resistir i respondre amb intel·ligència" que va demostrar, llavors, el poble català: "Som molt més forts del que a vegades ens pensem i molt més forts del que ells ens volen fer creure". Paluzie s'ha sumat a les seves paraules, i ha recordat que ara és la ciutadania qui té l'oportuntitat de buscar justicia i "guanyar l'ofensiva jurídica a nivell internacional". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació