CRÒNICA

Arcadi Oliveres, un referent en temps de dubtes

L'economista i activista, que ha demanat un pacte entre els comuns i ERC a Barcelona, rep la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de la capital catalana

per Andreu Merino , Saló de Cent, Ajuntament de Barcelona, 6 de juny de 2019 a les 20:40 |
Oliveres rep la medalla de mans de Colau | Aj. de Barcelona
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les esquerres transformadores viuen temps incerts i plens de dubtes, accentuats pels resultats a les eleccions municipals del 26-M a gran part de Catalunya. En els moments complicats és quan tothom recorre als tòtems. Aquells referents que posen negre sobre blanc i recomanen el camí a seguir. L'economista i activista Arcadi Oliveres encarna aquesta figura per a molts dels actors implicats en la transformació política que les esquerres van començar a viure el 2011 a l'estat espanyol. Sense anar més lluny, per a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ara en funcions, que aquest dijous ha entregat a Oliveres la Medalla d'Or al Mèrit Cívic en un acte celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

En el seu discurs, Colau ha fet referència a la "incertesa" que viu el consistori entre un mandat i l'altre. "Si hi ha alguna certesa, és que Oliveres és un referent de la ciutat que volem fer", ha assegurat. L'alcaldessa no ha confessat si ha demanat consell a l'activista sobre el dilema d'acceptar o no l'oferta de Valls per mantenir l'alcaldia, però Oliveres ja s'ha pronunciat, firmant un manifest que demana a ERC i Barcelona en Comú que es posin d'acord per fer un pacte de govern, i que porta per títol Barcelona, capital dels drets socials i les llibertats


Els drets i les llibertats han estat, precisament, els elements conductors de l'acte d'entrega del guardó a Oliveres. S'hi ha referit la regidora de govern Gala Pin, en el discurs de justificació del reconeixement, aprovat pel ple municipal el 22 de febrer, amb l'abstenció de la CUP (com sempre fa en l'entrega de medalles) i el vot en contra de Ciutadans i PP. "Qui és aquest senyor que diu veritats com punys de manera tan humil i pedagògica?", ha reconegut que es preguntava Pin la primera vegada que escoltava Oliveres. 

La regidora ha recordat el paper protagonista de l'activista en el moviment del 15-M, que va provocar canvis profunds en el mapa dels moviments socials barcelonins. Pin ho va viure des de la primera línia i ha reivindicat especialment el paper d'Oliveres en la defensa dels manifestants que van rodejar el Parlament el 15 de juny del 2011. Una acció que va comportar una condemna de tres anys de presó a vuit persones que encara esperen la resolució de l'indult sol·licitat. Però per sobre de tot, Pin ha posat el focus sobre l'aspecte que representa -o hauria de representar- el tret definitori de qualsevol moviment social: la seva autonomia. "Ha rebut moltes ofertes de partits però ha mantingut la seva independència", ha afirmat.


La Barcelona desobedient

Un Oliveres agraït ha recollit el guardó alhora que reivindicava el caràcter desobedient de la ciutat. El primer record, la vaga de tramvies del 1951, quan només tenia sis anys. Després en vindrien d'altres, com l'execució de Puig Antich i de Jon Paredes "Txiki". També les mobilitzacions contràries a la guerra d'Iraq, la més recordada de les quals és la gran manifestació del 15 de febrer del 2003. 


Oliveres ha fet de la desobediència civil i del cristianisme de base de Justícia i Pau les seves banderes, que ja el van portar a enfrontar-se amb el franquisme. Va participar a la Caputxinada, va ser processat pel Tribunal d'Ordre Públic -predecessor de l'Audiència Nacional- i és un dels fundadors de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample. Allà va poder comprovar l'absurditat de la repressió quan el ministre franquista Martín Villa va vetar l'entitat per contenir la paraula "esquerra" al seu nom.

La lluita per una renda garantida ciutadana, l'antimilitarisme i la campanya del 0,7% per aconseguir que les institucions destinessin recursos a les ajudes per al desenvolupament també formen part del seu llegat. Tot plegat, amb la voluntat de combatre un model de vida caduc. "El sistema econòmic que no cobreix les necessitats de les persones i produeix desigualtats cada cop més fortes", ha insistit des del Saló de Cent.

"Ens ha acompanyat en totes les grans mogudes i mobilitzacions", ha dit l’exvicepresidenta de Justícia i Pau de Catalunya i Espanya, Tica Font. "El seu lideratge ha fet escola", ha assegurat el delegat Episcopal de Justícia i Pau de Barcelona, Josep Maria Fisa. Tant, que segons Fisa, les seves explicacions han fet entendre el conflicte català a la gent de les "espanyes" que l'ha volgut escoltar.

Un conflicte català que va viure l'1 d'octubre del 2017 el seu moment àlgid. "El referèndum va ser de la gent", ha dit Oliveres, recordant el que en el seu moment ja va defensar Colau. "No és acceptable que persones que volien aplicar la voluntat popular estiguin a la presó o a l’exili", ha defensat. 

Aquell dia Barcelona va ser un dels escenaris principals d'un acte desobedient massiu, i Oliveres confia que la ciutat no perdi la seva essència. "Una urbs republicana, on els okupes no són rebutjats, els MENA són ciutadans de ple dret i els manters, petits comerciants". "Compteu amb mi", ha dit en el seu comiat, dirigint una mirada a la bancada on seieu els representants del govern municipal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació