09
de juny
del
2019
Actualitzat
el
10
de juny
a les
11:45h
Les eleccions municipals del 2015 van fer emergir a nombrosos consistoris els anomenats ajuntaments del canvi, amb lideratges amb voluntat de revertir les polítiques precedents i fer un clar gir progressista. El 26-M, molts d'aquests van caure a l'Estat, però a Catalunya en resisteixen uns quants. El llibre Transformar des de la política (Edicions Els Llums) analitza les seves experiències, encerts, errors i potencialitats durant l'anterior mandat i assenyala alguns dels elements necessaris per fer realitat un projecte carregat d'ambició.
El seu autor, Joan Cuevas, és un politòleg amb experiència tant al sector privat (a la fundació Pere Tarrés primer i ara a la Jaume Bofill) com al públic, ja que va ser un dels principals assessors de l'equip de govern de Sabadell durant bona part de l'últim mandat. Una expertesa, experiència i contactes que li permeten fer un relat sobre l'obra d'aquests consistoris des de la proximitat, però amb rigor i autocrítica, així com exposar-ho amb un llenguatge pròxim i profund a la vegada.
"La voluntat és un dels elements que no són determinants en l'èxit d'un projecte transformador", explica Cuevas a NacióDigital, ja que, segons afegeix, "no per molt voler una cosa, aquella cosa passarà". Segons detalla, és molt més necessari tenir capacitat per generar "idees hegemòniques" que empenyin socialment o garantir que les iniciatives endegades tinguin èxit i una repercussió directa en la població.
Governs que cauen i que segueixen
Entre els governs que previsiblement podran seguir amb el projecte de l'anterior mandat hi ha el de Ripollet, com probablement el de Barcelona -tant ERC com BComú presenten projectes transformadors-, mentre que els de Badalona i Castelldefels dependran dels acords d'aquests dies. En canvi, el de Cerdanyola del Vallès tornarà a mans del PSC, així com el de Sabadell, malgrat que el ple hauria permès reeditar un govern del canvi i Podem ho ha evitat, però caldrà estar atents també a la possible entesa entre Tot per Terrassa i ERC a la cocapital vallesana.
En tot cas, Cuevas els recomana d'inici "plantejar els dos o tres grans projectes del mandat i que després hi hagi petites millores o proves pilot", ja que "s'ha de prioritzar, no es pot fer tot, i cal treballar-ho bé". La complicació de determinades polítiques, assegura, impossibilita abordar-les totes de cop. "Tendim a fer programes per projecte, ideologia, però han de ser viables i han de tenir repercussió", insisteix, a banda que "els recursos necessaris i la seva complexitat evidencien que fer-ho tot és impossible".
Per aconseguir fer-les viables, posa l'accent en la necessitat de "crear hegemonies i consensos", aconseguir que la ciutadania pedali al costat de l'ajuntament, connectar-hi. Reflexiona que rebutjar per populista la intenció de "construir grans idees guanyadores" és problemàtic, sobretot en uns moments en què es reclamen grans canvis instantanis i urgents: "La ment usa processos emocionals i no racionals. Si es volen impulsar polítiques de consensos, no es pot fer només racionalment, cal guanyar els cors de la població".
Ara bé, més enllà de l'emocionalitat, cal també racionalitat i rigor. "No n'hi ha prou amb la gesticulació permanent, cal un disseny d'iniciatives projectades a l'impacte i amb evidència científica que poden funcionar", exposa, amb proves pilot i valorant prèviament les dificultats i els elements que hi impactaran.
La dificultat d'exigir una "A"
I un dels principals reptes que identifica és el d'aconseguir que l'administració, la funció pública i la burocràcia -a vegades, del bracet dels sindicats del ram- pedalin diferent de com ho han fet fins ara. Una de les anècdotes que explica Cuevas al llibre és que va poder comprovar a l'ajuntament, com li havia avisat prèviament un amic amb experiència privada i pública, les dificultats perquè les ordres es complissin com s'havien demanat. L'amic li havia anunciat que, a l'empresa privada, quan demanes una "A", poden trigar més o menys, però acabes rebent una "A" o, a tot estirar, una "B" o una "C". A l'administració pública, en canvi, si demanes una "A" -van avisar-lo-, hauria d'anar recordant que espera una "A" i, al cap de molt de temps, potser rep un "63".
Davant d'això, l'autor planteja que, a mig termini, "es pot treballar en el desenvolupament professional, fer créixer la intel·ligència dels equips i donar autonomia a les unitats perquè resolguin els problemes", a través de projecte petits i pilots. Fent autocrítica, admet que "els equips de govern han emès ordres massa complexes i, a vegades, no han funcionat" i, per tant, "els projectes grossos han de ser senzills en el disseny, perquè l'estructura de l'administració sigui capaç de desenvolupar-ho". En tot cas, reclama una reforma a nivell nacional per adaptar el seu funcionament als reptes complexos del moment.
Entre la socialdemocràcia i l'esquerra alternativa
En el llibre, Cuevas també aborda altres qüestions, com els ritmes de la transformació, ja que "la socialdemocràcia s'ha instal·lat en un reformisme de la improvisació i l'esquerra més alternativa s'ha instal·lat en el contrapoder i la proclama, dues posicions molt estèrils per a la transformació", davant les quals planteja un "incrementalisme transformador". "El canvi no serà ràpid i contundent, sinó llarg i progressiu", alerta, i això que les xarxes socials acceleren els terminis d'exigència de les respostes i "serveixen per generar crisi de governabilitat, però no són capaces de promoure mesures constructives reals i viables, en la majoria dels casos".
Així mateix, analitza dues de les grans banderes de l'esquerra transformadora: les municipalitzacions i la participació ciutadana. Quant a les primeres, explica que els processos exitosos "s'han donat quan s'han preparat amb temps, s'ha parlat amb els treballadors i la ciutadania afectada, i s'ha generat una percepció conjunta de la necessitat de canviar-ho" amb dades que ho avalaven.
La participació no és un elixir
Pel que fa a la participació ciutadana, critica que s'he pres "com si fos un elixir, com si del que en surti tot sigui positiu i de consens". Reconeix que aquesta "ha de servir per fer processos de debat de qualitat, informació, coneixement i incloure perspectives, una forma molt artesanal de fer política", però admet que, "quan es vol fer a gran escala, els detalls potser no es poden cuidar". De fet, assenyala que, en general, "els partits d'esquerres tenen poca participació interna de qualitat, més de reunions interminables i pocs perfils socials reflectits en elles", i que el canvi hauria de començar aquí.
El llibre es va publicar abans de les eleccions, però Cuevas admet que els comicis han suposat un "toc d'atenció" a alguns governs del canvi i "cal aprendre'n". Tot i això, opina que "la ciutadania és conscient que els reptes són tan grans que cal transformar", en àmbits com la immigració, l'emergència climàtica, el creixement econòmic o la cronificació de la pobresa. "O es reconfiguren partits i administracions per fer més transformadores o la política seguirà sent molt inestable", conclou.
El seu autor, Joan Cuevas, és un politòleg amb experiència tant al sector privat (a la fundació Pere Tarrés primer i ara a la Jaume Bofill) com al públic, ja que va ser un dels principals assessors de l'equip de govern de Sabadell durant bona part de l'últim mandat. Una expertesa, experiència i contactes que li permeten fer un relat sobre l'obra d'aquests consistoris des de la proximitat, però amb rigor i autocrítica, així com exposar-ho amb un llenguatge pròxim i profund a la vegada.
"La voluntat és un dels elements que no són determinants en l'èxit d'un projecte transformador", explica Cuevas a NacióDigital, ja que, segons afegeix, "no per molt voler una cosa, aquella cosa passarà". Segons detalla, és molt més necessari tenir capacitat per generar "idees hegemòniques" que empenyin socialment o garantir que les iniciatives endegades tinguin èxit i una repercussió directa en la població.
Governs que cauen i que segueixen
Entre els governs que previsiblement podran seguir amb el projecte de l'anterior mandat hi ha el de Ripollet, com probablement el de Barcelona -tant ERC com BComú presenten projectes transformadors-, mentre que els de Badalona i Castelldefels dependran dels acords d'aquests dies. En canvi, el de Cerdanyola del Vallès tornarà a mans del PSC, així com el de Sabadell, malgrat que el ple hauria permès reeditar un govern del canvi i Podem ho ha evitat, però caldrà estar atents també a la possible entesa entre Tot per Terrassa i ERC a la cocapital vallesana.
En tot cas, Cuevas els recomana d'inici "plantejar els dos o tres grans projectes del mandat i que després hi hagi petites millores o proves pilot", ja que "s'ha de prioritzar, no es pot fer tot, i cal treballar-ho bé". La complicació de determinades polítiques, assegura, impossibilita abordar-les totes de cop. "Tendim a fer programes per projecte, ideologia, però han de ser viables i han de tenir repercussió", insisteix, a banda que "els recursos necessaris i la seva complexitat evidencien que fer-ho tot és impossible".
Joan Cuevas treballa a la Fundació Josep Bofill i va assessor l'equip de govern de Sabadell. Foto: Adrià Costa
Per aconseguir fer-les viables, posa l'accent en la necessitat de "crear hegemonies i consensos", aconseguir que la ciutadania pedali al costat de l'ajuntament, connectar-hi. Reflexiona que rebutjar per populista la intenció de "construir grans idees guanyadores" és problemàtic, sobretot en uns moments en què es reclamen grans canvis instantanis i urgents: "La ment usa processos emocionals i no racionals. Si es volen impulsar polítiques de consensos, no es pot fer només racionalment, cal guanyar els cors de la població".
Ara bé, més enllà de l'emocionalitat, cal també racionalitat i rigor. "No n'hi ha prou amb la gesticulació permanent, cal un disseny d'iniciatives projectades a l'impacte i amb evidència científica que poden funcionar", exposa, amb proves pilot i valorant prèviament les dificultats i els elements que hi impactaran.
La dificultat d'exigir una "A"
I un dels principals reptes que identifica és el d'aconseguir que l'administració, la funció pública i la burocràcia -a vegades, del bracet dels sindicats del ram- pedalin diferent de com ho han fet fins ara. Una de les anècdotes que explica Cuevas al llibre és que va poder comprovar a l'ajuntament, com li havia avisat prèviament un amic amb experiència privada i pública, les dificultats perquè les ordres es complissin com s'havien demanat. L'amic li havia anunciat que, a l'empresa privada, quan demanes una "A", poden trigar més o menys, però acabes rebent una "A" o, a tot estirar, una "B" o una "C". A l'administració pública, en canvi, si demanes una "A" -van avisar-lo-, hauria d'anar recordant que espera una "A" i, al cap de molt de temps, potser rep un "63".
"Els equips de govern han emès ordres massa complexes i, a vegades, no han funcionat", assumeix Cuevas, sobre el lideratge polític a l'administració
Davant d'això, l'autor planteja que, a mig termini, "es pot treballar en el desenvolupament professional, fer créixer la intel·ligència dels equips i donar autonomia a les unitats perquè resolguin els problemes", a través de projecte petits i pilots. Fent autocrítica, admet que "els equips de govern han emès ordres massa complexes i, a vegades, no han funcionat" i, per tant, "els projectes grossos han de ser senzills en el disseny, perquè l'estructura de l'administració sigui capaç de desenvolupar-ho". En tot cas, reclama una reforma a nivell nacional per adaptar el seu funcionament als reptes complexos del moment.
Entre la socialdemocràcia i l'esquerra alternativa
En el llibre, Cuevas també aborda altres qüestions, com els ritmes de la transformació, ja que "la socialdemocràcia s'ha instal·lat en un reformisme de la improvisació i l'esquerra més alternativa s'ha instal·lat en el contrapoder i la proclama, dues posicions molt estèrils per a la transformació", davant les quals planteja un "incrementalisme transformador". "El canvi no serà ràpid i contundent, sinó llarg i progressiu", alerta, i això que les xarxes socials acceleren els terminis d'exigència de les respostes i "serveixen per generar crisi de governabilitat, però no són capaces de promoure mesures constructives reals i viables, en la majoria dels casos".
Joan Cuevas reclama una transformació de l'administració per adaptar-la als reptes actuals. Foto: Adrià Costa
Així mateix, analitza dues de les grans banderes de l'esquerra transformadora: les municipalitzacions i la participació ciutadana. Quant a les primeres, explica que els processos exitosos "s'han donat quan s'han preparat amb temps, s'ha parlat amb els treballadors i la ciutadania afectada, i s'ha generat una percepció conjunta de la necessitat de canviar-ho" amb dades que ho avalaven.
La participació no és un elixir
Pel que fa a la participació ciutadana, critica que s'he pres "com si fos un elixir, com si del que en surti tot sigui positiu i de consens". Reconeix que aquesta "ha de servir per fer processos de debat de qualitat, informació, coneixement i incloure perspectives, una forma molt artesanal de fer política", però admet que, "quan es vol fer a gran escala, els detalls potser no es poden cuidar". De fet, assenyala que, en general, "els partits d'esquerres tenen poca participació interna de qualitat, més de reunions interminables i pocs perfils socials reflectits en elles", i que el canvi hauria de començar aquí.
El llibre es va publicar abans de les eleccions, però Cuevas admet que els comicis han suposat un "toc d'atenció" a alguns governs del canvi i "cal aprendre'n". Tot i això, opina que "la ciutadania és conscient que els reptes són tan grans que cal transformar", en àmbits com la immigració, l'emergència climàtica, el creixement econòmic o la cronificació de la pobresa. "O es reconfiguren partits i administracions per fer més transformadores o la política seguirà sent molt inestable", conclou.