06
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
14:46h
La Fiscalia ha recorregut al Tribunal Suprem la decisió de l'Audiència de Barcelona d'absoldre i, per tant revocar la condemna per desobediència, contra l'exregidor de Badalona José Téllez, per haver agafat uns cartells de l'1-O que la Guàrdia Urbana del municipi havia requisat. Els fets van passar el 25 de setembre del 2017, quan diversos activistes -entre els quals Jordi Cuixart- estaven col·locant cartells en favor del dret a decidir.
En un principi, el cas va ser jutjat en primera instància pel jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que va condemnar Téllez a una multa de 4.300 euros per desobediència greu. El jutjat considerava que s'havia produït un "abús de poder" per part del regidor, ja que era tinent d'alcalde i va exigir als agents que retornessin els cartells als activistes. Téllez, però, va recórrer la decisió, que va tornar a ser interpretada, des del punt de vista de l'absolució, per part de l'Audiència de Barcelona.
Ara la Fiscalia considera que els fets que van ocórrer tenen clar caràcter delictiu, ja que l'exregidor va actuar amb el propòsit de "menyscabar el principi d'autoritat que tenien els agents com a policia judicial". El ministeri públic recorda que hi havia una ordre emanada per la mateixa Fiscalia perquè els agents requisessin tot el material propagandístic de l'1-O, que Téllez va decidir vulnerar de forma desobedient.
L'objectiu era "evitar un mal major"
Els fets van tenir lloc, concretament, al carrer Francesc Layret de Badalona, ja entrat el vespre, quan una unitat de la Guàrdia Urbana de Badalona va requisar uns cartells que un grup d'activistes d'Òmnium Cultural estava penjant amb el lema "Hola Europa". En aquell grup hi havia, entre d'altres, el president de l'entitat, l'avui empresonat Jordi Cuixart. Arran d'això, i després de parlar amb els agents municipals i els activistes, Téllez va prendre la decisió d'agafar els cartells i retornar-los als manifestants. Segons va explicar a la jutgessa, la voluntat d'aquest gest va ser "evitar un mal major", ja que hi havia tensió al carrer i l'actuació dels agents s'estava denunciant per "desmesurada".
Téllez va assegurar davant de la magistrada que "ho tornaria a fer de la mateixa manera i circumstància", i va denunciar que els rerefons del cas s'havia sobredimensionat per la presència, en aquell moment, del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, al lloc dels fets. L'episodi, a més, s'inclou en la causa que s'està jutjant al Suprem.
Per altra banda, Téllez també va esgrimir que el paper de la Guàrdia Urbana com a policia judicial a les ordres de la Fiscalia era incorrecta, i va recordar que els cartells no portaven cap indicatiu relacionat amb l'1-O, sinó que esgrimien conceptes com "Hola República" i "Hola Europa". Aquest fet també va ser mantingut per bona part dels testimonis que van declarar al judici i que van defensar que eren formes de vehicular la llibertat d'expressió.
En un principi, el cas va ser jutjat en primera instància pel jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que va condemnar Téllez a una multa de 4.300 euros per desobediència greu. El jutjat considerava que s'havia produït un "abús de poder" per part del regidor, ja que era tinent d'alcalde i va exigir als agents que retornessin els cartells als activistes. Téllez, però, va recórrer la decisió, que va tornar a ser interpretada, des del punt de vista de l'absolució, per part de l'Audiència de Barcelona.
Ara la Fiscalia considera que els fets que van ocórrer tenen clar caràcter delictiu, ja que l'exregidor va actuar amb el propòsit de "menyscabar el principi d'autoritat que tenien els agents com a policia judicial". El ministeri públic recorda que hi havia una ordre emanada per la mateixa Fiscalia perquè els agents requisessin tot el material propagandístic de l'1-O, que Téllez va decidir vulnerar de forma desobedient.
L'objectiu era "evitar un mal major"
Els fets van tenir lloc, concretament, al carrer Francesc Layret de Badalona, ja entrat el vespre, quan una unitat de la Guàrdia Urbana de Badalona va requisar uns cartells que un grup d'activistes d'Òmnium Cultural estava penjant amb el lema "Hola Europa". En aquell grup hi havia, entre d'altres, el president de l'entitat, l'avui empresonat Jordi Cuixart. Arran d'això, i després de parlar amb els agents municipals i els activistes, Téllez va prendre la decisió d'agafar els cartells i retornar-los als manifestants. Segons va explicar a la jutgessa, la voluntat d'aquest gest va ser "evitar un mal major", ja que hi havia tensió al carrer i l'actuació dels agents s'estava denunciant per "desmesurada".
Téllez va assegurar davant de la magistrada que "ho tornaria a fer de la mateixa manera i circumstància", i va denunciar que els rerefons del cas s'havia sobredimensionat per la presència, en aquell moment, del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, al lloc dels fets. L'episodi, a més, s'inclou en la causa que s'està jutjant al Suprem.
Per altra banda, Téllez també va esgrimir que el paper de la Guàrdia Urbana com a policia judicial a les ordres de la Fiscalia era incorrecta, i va recordar que els cartells no portaven cap indicatiu relacionat amb l'1-O, sinó que esgrimien conceptes com "Hola República" i "Hola Europa". Aquest fet també va ser mantingut per bona part dels testimonis que van declarar al judici i que van defensar que eren formes de vehicular la llibertat d'expressió.
Recurs de la Fiscalia al Su... by on Scribd