L'art d'alimentar somnis: «Cap nen sense bigoti»

Els nens han de ser capaços de somniar un futur millor i, per fer-ho, necessiten una cosa bàsica: estar ben alimentats. Per això, l’escriptora Elvira Sastre i l’il·lustrador Óscar Llorens no van dubtar quan els van proposar de participar a la campanya de recollida de llet “Cap nen sense bigoti” de l’Obra Social ”la Caixa” i CaixaBank en favor dels bancs d’aliments.

Junts han donat forma al conte Milki y Berta y la Nube Blanca, amb el qual esperen sensibilitzar la població sobre la greu xacra social que és la malnutrició dels més petits. Perquè, com apunta l’Elvira, “els llibres hi són per ensenyar-nos que hi ha altres mons millors”. En parlen a Alma, la xarxa social social, una nova manera de parlar de la realitat social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l'Obra Social “la Caixa”. Alma vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.

- Com vau rebre la proposa de participar en la campanya “Cap nen sense bigoti” de l’Obra Social ”la Caixa”?

- Óscar: Al principi semblava un encàrrec més, un altre projecte, però a mesura que m’hi vaig anar involucrant, llegint sobre el tema i sabent més sobre la campanya, tot va agafar un to molt especial.

- Elvira: En el meu cas, a més, em va fer molta il·lusió, però també em va provocar certa tristesa saber que aquesta mena d’iniciatives encara són necessàries. Si hi podem aportar el nostre granet de sorra, això em fa sentir bé.

- Com s’aborda un tema tan dur com la fam infantil davant d’un públic al qual sempre s’intenta protegir com són els nens?

- Óscar: És delicat, sens dubte, però al final els nens són un públic com un altre qualsevol. Jo estic bastant habituat a treballar en il·lustració infantil, així que m’hi sento bastant còmode. A més, els nens són molt receptius.

- Elvira: Jo no tinc tanta experiència amb el públic infantil, i posar-me en una història així em resultava complicat, perquè en els meus textos acostumo a mostrar la cruesa de les coses i miro de no edulcorar-les. Però és cert que també hi ha maneres d’explicar les coses als nens perquè vegin que hi ha solucions als problemes i camins per arribar-hi.
 
- Considereu que la creació artística pot ser una bona manera de despertar consciències?

- Elvira: Jo crec que l’art serveix per a això, per agitar les emocions, commoure’ns i ensenyar-nos coses. En qüestions socials, crec que un dibuix o un relat pot fer-nos veure coses que un discurs formal no arriba a aconseguir. És una altra manera d’explicar les coses i d’aprendre.

- Óscar: Clar que sí, en el cas de la il·lustració o la fotografia, són formes de fer arribar el missatge d’una manera més directa i clara. I el que necessitem en aquest cas és que la gent entengui de quin problema estem parlant.

- Elvira, quan et vas asseure a treballar en Milki y Berta y la Nube Blanca, quin objectiu tenies al cap?

- La idea era explicar d’una manera bonica però sense mentir que hi ha nens que no poden tenir un vas de llet cada dia. I portar-ho també a l’actualitat. Perquè no oblidem que no parlem només de famílies que viuen al carrer: el nostre propi veí pot tenir aquests problemes econòmics i que afectin els seus fills.

- Óscar, com vas connectar amb la història a l’hora d’il·lustrar-la?

- No va ser gens difícil. És un conte curtet però molt clar i directe. A més, és molt fàcil de dividir en diferents il·lustracions. Així que, al final, el missatge del conte, que és bastant clar, amb el suport de les il·lustracions, s’arrodoneix i resulta molt més efectiu.

- En ple segle XXI, amb l’ésser humà a punt de colonitzar Mart, resulta que un 40% de la població infantil espanyola està en risc de pobresa, i, per tant, de malnutrició, i que 242.675 menors depenen dels bancs d’aliments. Què ens diu això de la nostra societat?

- Óscar: Aquestes dades em semblen demolidores, i crec que poca gent les coneix. Estem immersos en una vida quotidiana on ens creiem molt més del que som, en termes de societat i cultura. El primer que s’ha de fer és donar a conèixer aquestes dades, perquè és aleshores quan comencen a remoure’s les consciències.

- Quines mesures creieu que s’haurien de posar en marxa davant de tants casos de malnutrició infantil?

- Elvira: Coincideixo amb l’Óscar que una de les mesures principals és la visibilització. Estem tots una mica anestesiats, en aquest sentit, i crec que iniciatives com aquesta campanya de l’Obra Social ”la Caixa” ajuden a fer que la societat s’adoni que aquesta realitat segueix sent-hi, que hem de despertar i lluitar-hi d’alguna manera. I sens dubte els polítics hi tenen un paper fonamental.

- Óscar: Hi estic totalment d’acord. I, sobretot, que no es tapi el tema. Les xifres de les que estem parlant crec que no es coneixen i a la societat ni tan sols se n’entaula debat, i en el sector polític molt menys. 

- Creieu que artistes i creadors com vosaltres haurien de mantenir un compromís social actiu davant de situacions d’urgència com aquesta?

- Óscar: No només gent com nosaltres: en general, totes les persones que tinguin cert pes social i capacitat per difondre un missatge, a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials.

- Elvira: I, a part de la responsabilitat dels artistes, també hi ha el compromís de la resta de les persones, que simplement per fer un donatiu ja demostren que estan compromeses amb una causa, i això és una cosa que no s’ha de perdre de vista. Una mare que li parla del problema al seu fill, i el fill a l’amic, i l’amic al veí… Així es crea una xarxa de gent anònima que ajuda, malgrat tot, a difondre i sensibilitzar sobre el problema. Al final és una responsabilitat de la societat en conjunt.
 
Pots col·laborar a la campanya i descarregar-te el conte fent una donació a granrecollidadellet.cat o a qualsevol oficina de CaixaBank.