Al Cor de Pedralbes hi ha una illa de cases sencera ocupada pel que fou en un principi un monestir benedictí filial del de Montserrat, que sorprèn pel seu estil majestuós neorenaixentista i deixa bocabadats molts dels qui no són assidus al barri i de sobte tenen la sensació d'haver-se teletransportat a Florència.
Les diferents parts del complex estan inspirades en diverses obres arquitectòniques renaixentistes i de fet és un lloc ideal on fer una classe d'Història de l'Art sobre el terreny sense haver d'agafar l'avió (deixo la idea per qui la vulgui aprofitar).
Els cossos laterals estan inspirats en l'Ospedale degli Innocenti de Filipo Brunelleschi a Florència, la façana central es va fer seguint el model de León Battista Alberti per a Sant Andreu de Màntua, la capella imita la capella Pazzi i la cúpula amb tambor octogonal al baptisteri de Sant Joan de Florència, ambdues també de Brunelleschi, només per posar uns exemples.
Parròquia de Santa Maria Reina de Pedralbes. Foto: Dani Cortijo
Al recinte s'hi pot accedir des de tres accessos i per tant té tres direccions diferents: Av. d'Esplugues 103, c/ Abadessa Olzet 15-21 i c/ Ardena 2-8.
Quan ens trobem davant una construcció tan imponent sovint apareixen diverses preguntes: d'on han tret els diners? Per quin motiu ho van construir? Qui hi ha darrere tot això?
Els diners per construir tot el complex neorenaixentista van sortir del noble barceloní Josep Nicolau d'Olzina, últim membre de la nissaga dels Olzina de Riusech, família que segons la llegenda va ser la qui va trobar la imatge la Mare de Déu de Montserrat a la cova al segle IX.
És de suposar que la història del seu llinatge, fos real o fictícia va ser la responsable d'esperonar aquest home adinerat, devot i amant de les arts a finançar el que en un principi va ser un monestir benedictí a Barcelona filial del Monestir de Montserrat. Tot sembla apuntar al fet que la idea neorenaixantista del nou monestir, en consonància amb l'onada noucentista de l'època va ser del mateix impulsor.
Les obres van iniciar-se després que Nicolau d'Olzina deixés escrit al seu testament el 1921 que ederroquessin la seva casa al carrer Roger de Llúria per erigir-hi el monestir. Els seus hereus testamentals però, van prefereir la seva construcció a Pedralbes. El procés va ser accidentat per motius bàsicament polítics
Parròquia de Santa Maria Reina de Pedralbes. Foto: Dani Cortijo
A Rubió i Tudurí la Generalitat li va encarregar un dels primers projectes importants de proposta d'urbanisme territorial de Catalunya i un cop esclatat el conflicte, a instàncies de les autoritats catalanes i braç a braç amb Josep Maria Batista i Roca, veient el constant avanç de les tropes Franquistes va intentar lidiar amb un projecte d'armistici que transformés Catalunya en un estat independent i democràtic.
Durant la seva aventura exterior com a representant del govern català republicà i també amb el seu posterior exili, el projecte arquitectònic va quedar aturat durant un temps fins que l'arquitecte Ramon Duran i Renyals el va reprendre, orientat pels consells del mateix Rubió i Tudurí fins als anys 50.
L'any 1964 el complex passarà de ser convent a mans dels benedictins a ser la Parròquia de Santa Maria Reina un cop en mans de l'Arquebisbat de Barcelona.
Tant per la seva indiscutible bellesa, com per la història i la llegenda que hi ha rere la seva construcció, la visita a aquesta petita Florència de Barcelona paga la pena. No creieu?
Parròquia de Santa Maria Reina de Pedralbes. Foto: Dani Cortijo