Els advocats dels presos tindran una hora per argumentar el per què de l'absolució de cada acusat, tot i que entre ells es podran cedir el temps restant de les intervencions. Dimecres 12 serà quan, de nou, es podrà sentir la veu dels líders independentistes. Havent transcorregut tot el judici, serà el moment en què els acusats exerciran el dret d'última paraula, amb quinze minuts cadascun, abans que quedi vist per sentència. Aquests són alguns dels ítems que els advocats esgrimiran per demostrar la inexistència d'un "cop d'Estat" i demanar l'absolució dels acusats.
1. La Fiscalia assumeix que es tracta d'un judici polític
El dia 12 de febrer, quan el judici del procés just començava a caminar, les defenses van plantejar un al·legat molt clar al tribunal que presideix Manuel Marchena: van avisar que es tractava d'un judici polític i van advertir que bona part de la seva estratègia en basaria en aquest concepte. No van trigar les declaracions dels acusats en aquest sentit, començant per la d'Oriol Junqueras, a transitar per aquesta via. "Se m'acusa per les meves idees, és un judici polític", va esgrimir. El concepte d'un judici polític, però, ja feia dies que també es debatia a nivell internacional.
Ara, aprofitant l'important dosi de política que va fer servir la Fiscalia en el plantejament de les conclusions, les defenses s'hi tornaran a agafar. El fiscal en cap del Tribunal Suprem, Javier Zaragoza, va ser el primer que va posar els termes de la política sobre la taula durant l'informe de conclusions, desplegant un discurs considerablement agressiu. En aquest sentit, Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, lamentava en una entrevista a Els Matins de Catalunya Ràdio que Zaragoza "fes de Vox". "Una cosa és que haguem d'aguantar comentaris en via parlamentària o en el joc de la política, però que el fiscal en cap del Suprem digui això per justificar una condemna de tants anys em sembla totalment desafortunat", afirmava.
Segons asseguren alguns dels lletrats a NacióDigital, però, aquest és un fet que juga a favor dels independentistes, ja que la Fiscalia entra de ple en la partida política. Aquesta s'ha vist reforçada en les darreres setmanes per l'informe del Grup de Treball contra Detencions Arbitràries de Nacions Unides que demana l'alliberament de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras.
2. S'utilitza el paper dels Mossos i de Trapero a conveniència
Un dels pilars en què se sustenten els informes de les acusacions són els Mossos d'Esquadra com a "braç armat" de la rebel·lió. Això és el que durant el judici s'ha intentat acreditar, esgrimint una estratègia pactada entre la cúpula del cos policial català i el Govern per no impedir -i per tant, permetre- el desenvolupament del referèndum. En aquest punt, les defenses esgrimiran que en cap cas s'ha pogut demostrar que els Mossos van incomplir la llei o el mandat judicial que tenien, sinó al contrari. A més, l'actuació dels 7.000 agents va ser proporcional i va respectar la convivència, com demanava la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas en resolució el 27 de setembre del 2017.
Les defenses plantejaran que no hi ha proves que sostinguin que els Mossos va ser el "braç armat" de la rebel·lió i recordaran la declaració de Trapero
Les defenses també denunciaran les incongruències de la Fiscalia a l'hora d'utilitzar els Mossos i el major Josep Lluís Trapero a conveniència. Si bé per una banda consideren que l'excap de la policia catalana -processat ara a l'Audiència Nacional per l'1-O- va col·laborar amb el Govern en l'estratègia independentistes, utilitzen la seva declaració com a testimoni al Suprem en un sentit contrari, quan va afirmar que havia advertit l'executiu català que durant l'1-O hi hauria "problemes d'ordre públic i de seguretat". Durant la seva declaració, però, Trapero va ser crític amb el Govern, va desvincular els Mossos de la política i, fins i tot, va assegurar que hi havia un pla per detenir Puigdemont el 27-O.
3. No existeixen fets provats
"No es va sentir a parlar de fets provats durant les conclusions". Aquesta era la reflexió que feien dimarts passat els advocats dels presos just després d'escoltar els informes de les acusacions al Tribunal Suprem. A diferència d'altres judicis en què la Fiscalia exposa una sèrie de fets que s'han pogut provar sòlidament al llarg de les vistes, en aquest els únics elements que el ministeri públic aporta per justificar la rebel·lió són l'existència dels dos vehicles malmesos de la Guàrdia Civil i desenes de tuits, asseguren les defenses. La falta de base acusatòria, exposaran, fa que durant les conclusions de les acusacions tampoc s'hagi presentat cap fet nou o sorprenent.
4. No es pot demostrar l'autoria d'EnfoCATs i l'agenda Moleskine
Durant els mesos que ha durat el judici, cap acusat, ni tampoc testimoni, ha estat capaç de determinar l'autoria del document en power point EnfoCATs, trobat a casa de Josep Maria Jové, qui va ser secretari general de Vicepresidència i Economia. Tots els interrogats respecte d'aquest document han afirmat desconèixer-ne l'origen, i han assegurat que no l'havien vist mai. El mateix passa amb l'agenda Moleskine, presumptament manuscrita pel mateix Jové, que la Guàrdia Civil va incautar amb notes, dades i detalls de totes les reunions preparatòries de l'1-O en què suposadament va assistir.
En la mateixa entrevista de Catalunya Ràdio, Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, assegurava que aquest dimarts posarà en entredit la validesa d'aquests dos documents que, per cert, s'agafen com a referència per justificar tot l'entramat delictiu. "La suposada autoria d'aquesta agenda se li atribueix a una persona a qui s'atribueix l'autoria d'altres documents, i no fa falta ser pèrit cal·lígraf per veure que són dues lletres que no tenen res a veure", explicava l'advocat de Junqueras. El problema, deia, és que "ningú" havia volgut "aprofundir en això", ja que Jové no està investigat en aquest procediment.
5. Les proves del jutjat 13 han de ser declarades nul·les
Les defenses demanaran al tribunal que impugni tota la documentació que prové del jutjat d'instrucció 13 i que ha estat aportada per l'acusació. Ja ho van fer durant el judici, recordant que la majoria d'advocats no estan personats en la causa del jutjat de Barcelona i, per tant, que no hi tenen accés. Consideren que acceptar proves que no han pogut ser consultades i qüestionades vulnera el dret a la defensa, i denuncien que es tracta d'una "causa general i prospectiva". En fase documental, Van den Eynde va posar l'exemple de la documentació aportada al Suprem en base a escorcolls o intervencions telefòniques ordenades pel jutjat 13. De fet, el Suprem no ha ordenat cap escolta telefònica, i també es demanarà que es considerin nuls els documents relacionats amb Carles Puigdemont i exconsellers que es troben a l'exili, ja que no estan sent processats en aquest procediment.
Els advocats reclamaran que les proves del jutjat d'instrucció 13 siguin declarades nul·les per formar part d'una "causa general"
6. Es parla de rebel·lió sense acusar la massa rebel
El fet de parlar d'una rebel·lió sense acusar la massa rebel resulta contradictori, segons exposaran també les defenses. Mentre que la Fiscalia utilitza termes com "combat", "tropes" o "massa violenta", no es diu res de la ciutadania que -suposant-li un nul criteri d'actuació- respon a les ordres de líders socials i polítics. Segons els advocats, tampoc resulta coherent que el Suprem condemni per rebel·lió o sedició, mentre que els suposats comandaments intermedis -investigats al TSJC, al jutjat 13 de Barcelona o en altres jutjats ordinaris del territori- seran processats per desobediència.
7. Hi ha finalitats polítiques però no violència
Les finalitats dels acusats eren polítiques, públiques i notòries. Aquest és un altre aspecte que les defenses esgrimiran per tal de desmuntar la rebel·lió. En aquest punt, els advocats veuen feble el relat de les acusacions, que es basa en presumptes finalitats més que en fets. Segons recordaran, l'objectiu independentista s'havia anunciat en programes electorals, debats, conferències i al Parlament, i malgrat tenir l'objectiu d'anar cap a l'autodeterminació, consideren que no s'ha pogut acreditar l'ús de la força o el suposat alçament violent o tumultuari. Per altra banda, i malgrat que el referèndum es va fer, la finalitat del projecte -fer efectiva la indepdendència- no es va acabar culminant.
8. Les dues principals acusacions es contradiuen
Els advocats voldran fer evident com les dues principals acusacions es contradiuen en un fet que ha marcat tot el procediment: la violència. Mentre que la Fiscalia defensa el delicte de rebel·lió sense armes ni combat amb l'agreujant de malversació, amb penes d'entre 16 i 25 anys de presó, l'Advocacia de l'Estat demana condemnar per sedició, acotada entre vuit i dotze anys de presó. La principal diferència entre els dos delictes és l'existència de violència, i el bé jurídic protegit al qual afecten. En el cas de la rebel·lió, aquest bé és l'ordre constitucional, mentre que en la sedició és l'ordre públic.
9. Els drets fonamentals no poden ser delicte
La Fiscalia va sostenir durant el seu al·legat que no era "legítim" invocar un dret fonamental quan, el que es pretenia, era separar una part del territori. L'argument de les defenses -sobretot la de Jordi Cuixart- en aquest sentit és que l'article de la Constitució espanyola que parla de la indisoluble unitat de la nació no pot fer decaure l'exercici de drets de la ciutadania, com són el de reunió o manifestació. Si això es permet, considera Marina Roig, advocada del president d'Òmnium, el Suprem crearà un precedent important perquè s'estarà condemnant el moviment independentista, un fet que ratificarà el caràcter polític del procés judicial.
Les defenses també insistiran en les nombroses crides dels acusats a la calma, a la no-violència i al civisme, i basaran l'argumentari en els informes pericials aportats, com ara el de John Paul Lederach i Jesús Castañar Pérez, sociòlegs i investigadors especialitzats en resistència civil no-violenta.
10. La DUI va tenir caràcter simbòlic
Olga Arderiu, l'advocada de Carme Forcadell, argumentarà la incongruència que suposa que la seva clienta hagi estat jutjada al Suprem, a diferència de la resta de la mesa de la cambra catalana, que serà processada a Catalunya, i també remarcarà el paper de la presidència d'aquest òrgan. Emparada en les declaracions dels lletrats del Parlament que van comparèixer com a testimonis al judici, intentarà convèncer el tribunal que Forcadell no podia impedir el debat de la llei del referèndum o la de transitorietat -malgrat que el TC les declarés inconstitucionals- perquè no tenia la facultat d'inadmetre debats.
Les defenses també insistiran en el caràcter simbòlic de la DUI. En la seva declaració com a acusats, tant Josep Rull, com Dolors Bassa i Meritxell Borràs van assenyalar que la proclamació del 27 d'octubre no va tenir efectes jurídics, i van precisar que les hores decisives de la DUI estaven pensades per buscar un "diàleg multilateral". En el cas concret de la votació de la declaració al Parlament, esgrimiran, a més, que allò que es va votar va ser la part resolutiva, es a dir, la declaració política de rebuig a l’article 155, i no la part dispositiva, on es declarava la independència.