Judici de l'1-O

El sobiranisme se situa en l'escenari de condemnes dures després del relat de la Fiscalia

L'acusació de "cop d'estat" del ministeri públic i la petició de sentència exemplaritzant de Vox fan témer el pitjor per als acusats al Suprem a l'espera de pactar una resposta unitària

per Oriol March / Aida Morales , 5 de juny de 2019 a les 17:40 |
Manifestació de rebuig al judici de l'1-O a la Gran Via de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Ja ens ho podem anar posant al cap: les sentències seran dures, superiors als deu anys", assenyalava dilluns, en privat, un alt dirigent sobiranista. "El relat de la Fiscalia fa que entrem en la pitjor de les previsions", assegurava un altre responsable just després de saber que el ministeri públic havia basat l'informe de conclusions defensat al Tribunal Suprem en la descripció d'un "cop d'estat" a Catalunya durant la tardor del 2017. Les paraules dels quatre fiscals, en especial les de Javier Zaragoza -el més combatiu dels que han passat per la sala-, han fet entrar el sobiranisme en la pitjor de les previsions de cara a la sentència, que s'espera per a la tardor.

Al relat de la Fiscalia s'hi suma, a banda, la petició d'una sentència "exemplaritzant" per part de l'acusació popular representada per Vox, que aspira a condemnes molt superiors a una dècada perquè l'independentisme no torni a intentar cap embat com el de fa un any i vuit mesos. En tot cas, però, tant el Govern com les principals entitats -Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- ja preparen la resposta a les sentències, que consideraran inacceptables si no són absolutòries. Fonts de la cúpula independentista assenyalen aquests dies que l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa no ha servit per disposar de cap gest palpable al Suprem, sobretot pel que fa a Fiscalia.


En aquest sentit, alts responsables consultats insisteixen que abans de començar el judici no es va deixar de banda la rebel·lió i que, malgrat la dificultat de les acusacions per provar la violència -indispensable per justificar el delicte-, s'ha anat mantenint fins elevar-la a definitiva. En un moment del procés es va especular amb la possibilitat que la rebel·lió caigués, amb la conseqüent rebaixa en la petició de penes de presó -fins a 25 anys per a Oriol Junqueras, considerat "motor" de tots els fets del 2017 junt a Carles Puigdemont-, però no ha acabat passant. I l'Advocacia de l'Estat, tot i desmarcar-se del ministeri públic pel que fa a la violència, ha falcat la sedició.

Alts responsables sobiranistes constaten que l'arribada de Sánchez a la Moncloa no ha servit per rebaixar les acusacions ni les penes de presó

La resposta a les condemnes és encara una incògnita, perquè tot just el president de la Generalitat, Quim Torra, ha encetat amb ANC i Òmnium la ronda de contactes amb els actors sobiranistes -civils, polítics i econòmics- per preparar una estratègia unitària. La perspectiva que tenen a Palau és que la repressió "no s'aturarà" en els propers mesos, no només pel que fa a la sentència -tenen coll avall que cauran anys de presó- sinó també perquè arrencaran els judicis a l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la mesa del Parlament i el de la causa del jutjat número 13 de Barcelona, que afecta una trentena de càrrecs públics.

Torra ha demanat una reunió "urgent" a Sánchez per reclamar que s'aturi la repressió, però la judicialització segueix en marxa i lluny d'acabar-se. El president de la Generalitat, en una entrevista al programa Els Matins de TV3, ha indicat que cal buscar el diàleg amb el govern espanyol, però ha insistit que han de complir amb l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU que demanava la posada en llibertat de Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La reacció de l'Estat va ser qüestionar la resolució i demanar la recusació de dos dels seus autors. Segons Torra, la Fiscalia està incomplint la legalitat internacional amb les seves acusacions.


La rebel·lió encapçala i l'organització criminal treu el cap

Resulta difícil pronosticar quin serà el resultat de la sentència, i més quan les acusacions han acabat mostrant plantejaments clarament hostils a la rebaixa de penes. Si bé aquest havia estat un escenari possible, l'exposició de les conclusions va ser un autèntic gerro d'aigua freda per a les defenses i els acusats. El ministeri fiscal es manté intransigent amb una rebel·lió que apuntala amb una descripció pròpia del concepte de violència. I fixa aquest delicte com la punta de llança, sense espai per a conspiracions -un tipus menor-, ni tan sols per a la sedició, defensada per l'advocada de l'Estat.


La rebel·lió que imputa la Fiscalia és un dels delictes més greus del codi penal en l'àmbit de l'estructura de l'Estat, i es mou entre penes de 16 i 25 anys de presó, que recaurien, en el llindar més alt, en Junqueras. El ministeri públic demana que a l'exvicepresident se li apliquin els articles 472.1 i 473.1 del codi penal, que inclouen la rebel·lió sense armes ni combat, en considerar-lo un dels caps de la trama delictiva. La rebel·lió ja inclou l'agreujant de la malversació de fons públics i, per tant, no hi ha una suma de penes a part. Es tracta de rebel·lió amb malversació.

No és el cas, però, del delicte d'organització criminal, que es troba descrit en l'article 570 del codi penal i que, fins el moment, només defensava el partit ultra liderat per Santiago Abascal. La seva descripció és clara: "Una agrupació formada per més de dues persones amb caràcter estable i temps indefinit, que de manera concertada i coordinada gestionen diverses tasques o funcions amb finalitat delictiva". L'organització criminal contempla penes de fins a vuit anys i no permet portar incorporada la malversació. Aquesta, inclosa en els articles 252 i 253 del codi penal, permetria sumar fins a vuit anys més a la condemna i, per tant, es podria acabar fixant fins a setze anys de presó.

Consuelo Madrigal va introduir durant les conclusions la possibilitat de condemnar els presos polítics per organització criminal, una porta que la Fiscalia deixa oberta en la rebaixa de la rebel·lió

És rellevant aquest fet perquè, per primera vegada durant el judici, la Fiscalia va introduir durant les conclusions la possibilitat de condemnar per organització criminal. Una porta oberta per al tribunal que presideix Manuel Marchena, llegeixen alguns experts, que permetria obviar la rebel·lió però mantenir penes de fins a 16 anys de presó per als acusats. Durant la seva intervenció, Consuelo Madrigal va ser molt clara: "El temor [d'algunes empreses] de quedar fora d'aquesta administració, regida per una organització criminal, que per encobrir la responsabilitat dels seus dirigents, pot recabar silencis, encobriments i, fins i tot, prometre prestacions". 

Segons Josep Maria Tamarit, catedràtic en Dret Penal, resulta "sorprenent" que el ministeri públic utilitzi ara aquest delicte, primer, perquè no ho ha fet durant tot el procés, i segon, perquè "està fent una aproximació a les tesis de Vox". "Es pot interpretar que la Fiscalia ha decidit, lluny d'afluixar, apretar", considera, tot i que ho veu més com una "lamentable relliscada" dels fiscals. Madrigal va repetir diverses vegades el delicte d'organització criminal, un fet que també sintonitza amb la nova tesi de la Fiscalia contra els acusats al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. El passat 15 de maig, el ministeri públic ja va demanar que processés 28 persones per aquest delicte. 


Enmig del núvol de possibilitats, el delicte de sedició es manté com una via possible, tot i que cada vegada menys provable. Defensat per l'Advocacia de l'Estat, la seva representant va voler deixar molt clar que hi va haver un alçament insurreccional i tumultuari durant els fets de l'1 d'octubre, però que en cap cas va ser violent. "No ha resultat provat l’element de la violència com un element comú", afirmava Rosa Maria Seoane. La sedició, però, lluny de penes més moderades, s'acota en la petició de l'Advocacia entre vuit i dotze anys de presó. 

Una sentència mirall amb lectura a Europa

La sentència que dicti el Tribunal Suprem marcarà la línia i la jurisprudència respecte de com s'ha d'interpretar aquest delicte a l'estat espanyol. Els processos de l'Audiència Nacional, el TSJC i el jutjat d'instrucció 13 s'hi emmirallaran, esdevenint judicis complementaris al dels exmembres del Govern, Carme Forcadell i els Jordis. Els successius rounds jurídics, doncs, permetran aportar noves proves -tant per part de les defenses com de les acusacions-, fets que possibilitaran continuar construint o desmuntant el relat de la violència, que també s'analitzarà a Europa. 

Davant d'una sentència condemnatòria, sigui quina sigui, els advocats dels presos ja han afirmat que recorreran al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, on s'analitzaran possibles vulneracions de drets humans, tot i que no s'entrarà en el fons dels delictes. Les defenses, però, hauran de ser impecables en els seus recursos per tal d'evitar la seva inadmissió a tràmit, tal com va passar amb l'escrit presentat contra la suspensió del Tribunal Constitucional del ple posterior a l'1-O. L'última paraula de tot el procés -i també si es tracta d'un judici polític- la tindrà Europa. Si hi ha sentència condemnatòria per part del Suprem, el compte enrere de la presó ja estarà en marxa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació