El problema de Colau és que ha perdut les eleccions. I això ho ha trastocat tot i l'obliga a triar entre perdre l'alcaldia o fer un pacte contra natura per mantenir-la. Un pacte que incorporaria Ciutadans encara que no estigui a l'equip de govern i desfiguraria el seu projecte. Acceptar els vots de Valls el convertirà en protagonista, tal com ho és Vox en la governabilitat andalusa. Això la Colau alcaldessa -ja no cal dir la Colau activista- no ho volia.
Recuperem avui, perquè és adient i la pregunta i la repregunta responen de forma fidedigna al que està passant, l'entrevista que a NacióDigital vam fer fa uns dies en campanya a la líder dels comuns: "No em prestaria mai a operacions estranyes", deia en ser preguntada per la possibilitat de barrar el pas als independentistes amb els vots de Valls. El llenguatge no verbal del vídeo ho explica tot. Recupereu-ho aquí, que no us deixarà indiferent. Sobre el periodisme i el que està passant a Barcelona llegiu també l'opinió de Joan Serra Carné.
Nou relat de la violència. Ahir era el dia de la Fiscalia al Suprem. Ara, pel que sembla, la violència ja no requereix garrotades per part de qui la provoca. És l'argúcia que es van empescar els quatre fiscals perquè la manca d'evidències de la rebel·lió casés amb els seus escrits i amb el que durant dos anys han defensat tots els aparells de l'Estat.
Només l'Advocacia de l'Estat, per ordres del govern central en la que ha estat la seva única concessió, ha admès que no n'hi va haver. Aida Morales va ser a l'alt tribunal i en va fer aquesta crònica i Bernat Surroca us explica les claus del relat de la violència.
Avui, a dos quarts d'una, i a través de la web i les nostres xarxes, podreu seguir el consultori penal "Amb Toga" que fa el catedràtic de dret penal Josep Maria Tamarit. Sergi Ambudio farà que aclareixi tot el que va passar ahir al Suprem i li podreu traslladar també preguntes. Les conclusions de la Fiscalia van ser notícia a tot el món. Les recull Germà Capdevila en aquesta informació.
Vist i llegit
Jonathan Martínez és periodista del portal basc naiz.info i es mou com peix a l'aigua a les xarxes socials, especialment a Twitter. Ahir va ser massivament repiulat amb un fil on repassava la trajectòria d'un dels personatges del dia, el fiscal del Suprem Javier Zaragoza. Sobre el paper és un fiscal progressista, però el fil de Martínez farà que, com a mínim, tingueu un dubte raonable.
El passadís
A les jornades de Sitges del Cercle d'Economia alguns socis comentaven les dificultats de consensuar una posició comuna de l'entitat en moments com els actuals. Des del sobiranisme, les posicions del fòrum econòmic han estat vistes sempre om a unionistes i hostils. Però també hi ha hagut figures importants de l'empresariat que han manifestat sovint la seva discrepància envers una actitud considerada massa conciliadora del Cercle envers els independentistes. Un dels més constants en aquesta crítica ha estat Amancio López, l'empresari hoteler del Grup Hotusa. López és bon amic de Mariano Rajoy i, en més d'una ocasió, s'ha queixat de la "tebior" del Cercle. En un dels seus hotels, el Grand Marina, se solen celebrar molts congressos i nits electorals del PP a Catalunya.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2008 Pep Guardiola signava el seu primer contracte com a entrenador del primer equip del Futbol Club Barcelona. Guardiola, que havia estat una estrella del Dream Team que entrenava Johan Cruyff, va ser una aposta personal de l'aleshores president, Joan Laporta. Durant quatre anys Guardiola, que només havia entrenat el Barça B després de deixar el futbol professional, va convertir el Barça en una màquina de jugar a futbol i guanyar títols atacant i fent gaudir al màxim els culers. Va aconseguir un triplet i un sextet i tot estava a l'abast d'una esquadra on lluïen Messi, Xavi o Iniesta. Els seus enfrontaments amb l'aleshores entrenador del Madrid, José Mourinho, a qui va definir irònicament com "el puto amo", van ser també memorables a les sales de premsa. Aquí ho podeu recuperar.
L'aniversari
El 5 de juny de 1898 va nàixer a Fuente Vaqueros, a Granada, el genial dramaturg i poeta Federico García Lorca, un dels màxims exponents de la Generació del 27. Lorca va estudiar a Madrid, a la Residència d'Estudiants, i va entrar en contacte amb Salvador Dalí o Luis Buñuel, amb els que va col·laborar en diversos projectes artístics. Lorca, un intel·lectual que va aconseguir ser popular en vida, va passar temporades a Nova York i Barcelona i va morir encara jove, el 1936, quan les tropes feixistes el van afusellar per les seves idees esquerranes i la seva condició d'homosexual.
Les despulles encara no s'han localitzat malgrat els intents d'exhumar-les. Durant la segona república Lorca havia dirigit la companyia pública de teatre La Barraca, que va produir grans obres del segle d'or espanyol. També en va escriure de memorables com Bodas de Sangre, La casa de Bernarda Alba o Yerma. El romancero gitano o Poeta en Nueva York destaquen en el camp de la lírica. El cantant de flamenc de Badalona Miguel Poveda li ha dedicat Enlorquecidos, un dels seus darrers treballs. Podeu escoltar-lo i veure'l aquí.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi