judici de l'1-O

La Fiscalia i l'Advocacia xoquen per la violència: les conclusions de les acusacions, en cinc claus

El ministeri públic intenta apuntal·lar definitivament la rebel·lió redefinint el concepte de violència en la penúltima setmana del judici del procés

per Bernat Surroca / Aida Morales , 4 de juny de 2019 a les 21:00 |
Fidel Cadena, al Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Penúltima setmana de judici al Tribunal Suprem. Les acusacions han pogut esplaiar-se aquest dimarts per presentar les seves conclusions, avançades la setmana passada, quan les van elevar a definitives. El protagonisme l'ha tingut la Fiscalia, que ha dedicat més de tres hores a mirar d'apuntal·lar definitivament la violència, si cal, fins i tot, redefinint-la. Les defenses han acusat el ministeri públic -molt contundent amb els líders independentistes- de fer un "míting polític" de poc contingut jurídic.

Ha estat rellevant també la justificació de la sedició que ha fet l'Advocacia de l'Estat, i el xoc argumentatiu que ha protagonitzat amb el ministeri fiscal: si bé la Fiscalia s'ha esmerçat a justificar la violència, l'Advocacia de l'Estat ha dit que aquesta no s'ha pogut provar i que no va ser "un element estructural" del ple dels líders del procés. Al seu torn, els ultres de Vox, de perfil molt baix durant tot el judici, han comprat el relat del ministeri públic i han mirat d'explicar perquè el procés català es pot emmarcar en el delicte d'organització criminal.


Aquí teniu un resum en cinc claus de la sessió d'avui al Suprem: 

1. Un "míting polític" en un judici que no és polític


La Fiscalia ha començat la seva intervenció a primera hora del matí amb un contundent discurs del fiscal Javier Zaragoza, que ha arrencat negant que el judici del procés es tracti d'un judici polític. Ho ha fet, però, amb un argumentari majoritàriament polític, com s'han encarregat de comentar davant dels mitjans els advocats defensors. Ha argumentat que el judici s'ha celebrat amb totes les garanties, i que l'objectiu del procés no es criminalitzar el dret de vot o de protesta, sinó que s'ha intentat "liquidar la Constitució, un instrument bàsic de la convivència que ha convertit Espanya en una democràcia moderna i consolidada". En aquest sentit, ha acusat l'independentisme de "manipular" la informació per tal que "aquells que se situen fora de la normalitat democràtica titllin d'antidemocràtica l'actitud dels elements que volen restaurar l'ordre constitucional". 

Així, i fent una defensa aferrissada de "la llei", la Fiscalia ha insistit a recordar que "no hi ha democràcia sense respecte a la llei" i que el dret a l'autodeterminació no existeix: "La sobirania popular no està per sobre de la llei". Per tot plegat, els fets a Catalunya -amb una violència redefinida per encabir-la a la realitat- van ser "un cop d'Estat" que va comptar amb la col·laboració dels Mossos (obviant la declaració de tota la cúpula del cos, que va desmarcar-se dels objectius polítics del Govern). I en aquest escenari, la Fiscalia ha assenyalat Oriol Junqueras -per qui demana fins a 25 anys de presó- acusant-lo de "cínic" i de ser "el motor de la rebel·lió". 



2. La (nova) definició de la violència

Un dels elements clau de tot el judici ha estat l'existència de violència, o si més no de la violència suficient per tal de justificar el delicte de rebel·lió. Aquest dimarts al Suprem la Fiscalia ha basat la major part de la seva intervenció a apuntal·lar aquesta violència i ha fet referència a la idea de "violència necessària". S'hi han esmerçat especialment els fiscals Jaime Moreno i Fidel Cadena: "La violència de l'1-O va ser la necessària, ni més ni menys".

La violència que requereix la rebel·lió, doncs, no té perquè ser violència física ni un alçament militar amb ús d'armes, segons sosté la Fiscalia. De fet, el relat del fiscal sosté que l'independentisme havia de desplegar la força després de "la reacció de l'Estat". "No havien d'utilitzar la força per accedir al poder, perquè el procés es va fer des del poder", argumentava Cadena. Com s'ha encarregat de detallar, l'independentisme esperava "l'hostilitat de l'Estat" per "consumar el delicte".

Durant la intervenció del ministeri públic també s'ha fet referència al vocabulari dels líders independentistes per mirar de demostrar que realment no feien crides al civisme i, contradient un dels elements comuns en tots els testimonis de les defenses, assegurar que realment eren "expressions d'exaltació". Segons la Fiscalia, el clima a partir del 20-S a Catalunya va ser "insurreccional" i els acusats no van fer cap crida a aturar les accions dels independentistes, sinó que només van fer servir eslògans buits de contingut: "Van preferir l'enfrontament abans de suspendre el referèndum". 


3. El xoc entre la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat

I si bé la Fiscalia ha centrat les seves conclusions en la violència, l'Advocacia de l'Estat ha constatat que aquesta no va existir. O si més no, no de la manera que requereix el delicte de rebel·lió. En el que ha estat un xoc amb el ministeri públic, Rosa María Seoane ha negat que es pugui acusar per rebel·lió perquè no es pot equiparar la violència amb l'ús de la força. A Catalunya, la tardor de 2017, hi va haver aquest segon element -concretament, segons l'Advocacia, hi va haver tots els elements necessaris per acusar de sedició, però no ha pogut provar-se la violència. "La violència no ha estat un dels elements estructurals del pla dut a terme per part dels acusats", sentenciat Seoane. 

4. La malversació de Madrigal

L'encarregada de justificar la malversació ha estat la fiscal Consuelo Madrigal. S'ha centrat en la publicitat del referèndum i en el material electoral. Malgrat que algunes factures no van ser cobrades, sí que ha defensat que van ser factures amb “efectes tributaris”. I si algunes de les empreses interrogades durant el judici ho han negat, Madrigal ho ha atribuït al "temor de viure i negociar fora dels generosos contractes marc que una administració satisfeta o no, renova actualment”. La fiscal, fins i tot, ha anat més enllà i ha parlat de “silenci d’encobriment” a canvi de "contraprestacions o compensacions".

La malversació també queda acreditada, segons la fiscal, pel fet que la Generalitat no ha comparegut en aquesta causa al Suprem en defensa dels seus interessos. Una situació que demostra, ha afirmat Madrigal, la “influència” que els acusats segueixen tenint sobre l'administració catalana. I és que, segons la Fiscalia, ja hi ha malversació en el “cost de funcionament de les administracions” que van dedicar el seu temps i recursos a l’objectiu “il·legítim” del referèndum, sota una autoria conjunta: "Per això ells són responsables últims i màxims per les actuacions de distracció i desviament de fons públics". 


5. Vox dobla l'aposta de la Fiscalia

L'últim torn a estat per Vox, que només ha fet referència a la rebel·lió i a l'organització criminal, subscrivint fil per randa els delictes de malversació i desobediència a la resta d'acusacions. Els ultres han comprat el relat del "cop d'Estat" i la violència de la Fiscalia, però han anat més enllà. Segons ells, els acusats van pretendre culminar "el més sofisticat i nombrós procés colpista contra un estat de dret que mai abans s’ha produït en una societat moderna". Un cop d'Estat pitjor que els del 23-F. 

Javier Ortega Smith ha argumentat el delicte d'organització criminal i ha assegurat que la cúpula del procés era "una organització heterogènia, complexa, amb un objectiu de secessió per portar a terme la ruptura, un canvi d’organització política de l’estat, de la forma de govern, per trencar amb la Constitució, amb l’Estatut de Catalunya i, en definitiva, amb la unitat de la nació". L'advocat ultra, que ha mantingut un perfil molt baix durant tot el judici, s'ha acomiadat del Suprem retent homenatge al jutge i fiscals morts durant el procés i demanant una sentència exemplar. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació