Torra deixa enrere la provisionalitat i desafia Sánchez a acceptar el relator abans de la sentència

"No m'he sentit mai un president provisional", sostenia aquest dimarts Quim Torra durant el torn de preguntes posterior al balanç que ha fet de la seva obra de Govern en l'any que porta al Palau de la Generalitat. L'afirmació és rellevant perquè, fins ara, Torra sempre s'havia situat de forma interina en el càrrec a l'espera que les circumstàncies -o les majories parlamentàries, més aviat- portessin a investir de nou Carles Puigdemont. Però el president número 130 està centrat ara en exercir com a eurodiputat, malgrat les traves de l'Estat, i el número 131 serà qui haurà de gestionar la resposta a les sentències que arribin del Tribunal Suprem a la tardor. Torra és ara més conscient que mai de tenir la màxima responsabilitat del país, aspira a refer la unitat estratègica -perduda, probablement, des de la nit de l'1-O- i a encetar un diàleg amb l'Estat, mentre descarta per ara convocar eleccions anticipades com a resposta al Suprem.

La combinació dels quatre elements és especialment complexa. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) va assumir l'encàrrec de Puigdemont després de quatre intents d'investidura fallida -la de l'expresident, les dues de Jordi Sànchez i la de Jordi Turull, possiblement la que més impacte va causar arran del seu empresonament a mig debat parlamentari- i en un moment en què les relacions amb ERC no eren òptimes. Un any després, Torra malda per mantenir viva la flama de l'1-O -en privat, en els últims dies, s'ha posicionat en contra d'un nou referèndum unilateral perquè això suposaria treure valor al de la tardor del 2017- mentre ha de gestionar la repressió -visible més que mai al Suprem, però també a l'Audiència Nacional i al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona- i ha de propiciar condicions per tornar a asseure's amb Pedro Sánchez.

Tots aquests elements pesaven sobre les seves esquenes quan ha entrat a la sala de premsa del Palau de la Generalitat per desgranar quina havia estat l'obra del seu Govern en els últims 367 dies, els que fa que van prendre oficialment possessió del càrrec. La principal característica que ha volgut lluir és que l'executiu ha "reactivat" el país després de l'aplicació del 155 i que ja és "a punt" per posar-se en marxa. Una de les crítiques que més ha repetit l'oposició és que el Govern "no governa", que està "amortitzat" i que només està preocupat per la independència, de manera que el president ha volgut exhibir gestió econòmica. Com? Remarcant la taxa d'atur -que ha baixat un 2,6%-, subratllant el compliment del dèficit i ressaltant les exportacions.

Malgrat la "debacle pel context polític que alguns anunciaven", en referència a les previsions econòmiques de l'Estat en cas de persistència del conflicte, Torra ha insistit que ja s'ha pogut prescindir del fons de liquiditat autonòmica (FLA). El president, també en clau econòmica -on els indicadors són els és favorables per al relat del Govern, perquè en clau social han existit protestes de sectors especialment sensibles-, ha denunciat el dèficit fiscal "crònic". En una anècdota recorrent, Torra ha rememorat els seus temps en l'empresa privada -Winterthur- per indicar que Catalunya és com una companyia que cada any "comença amb un -8%" en el compte de resultats.

Torra treu pit per la marxa de l'economia i carrega contra el dèficit fiscal crònic, que torna a primera fila de l'argumentari independentista

El dèficit fiscal forma part del litigi històric amb l'Estat, com també ho és la manca d'inversió en infraestructures -només el 10,4% l'últim any- i l'incompliment de la disposició addicional tercera. Són qüestions pendents amb Sánchez en clau sectorial, però sovint queden en segon terme arran del conflicte polític, marcat pel judici, l'existència de presos i la negativa del PSOE a voler parlar sobre un referèndum. Torra, en tot cas, ha volgut posar una pista d'aterratge al president espanyol en funcions: ara que ja ha sortit reforçat de les urnes, que accepti la figura del relator. Es podria parlar, per tant, a partir d'aquí. No en base a un model de finançament, com el -matisat- vicepresident Pere Aragonès, sinó en base a una relació bilateral.

Tornar a Pedralbes (i l'ombra de la Fiscalia)

La situació del Govern no és òptima -no disposa de pressupostos i aspira a reprendre'n la negociació després de la constitució dels ajuntaments, el 15 de juny, amb la vista posada en els comuns-, però considera urgent reprendre les converses amb Sánchez. El plantejament de Torra és tan senzill com difícil de complir-se: elaborar un document amb dues parts en el qual la Generalitat pugui redactar que aspira a celebrar un referèndum pactat d'autodeterminació. I que tot plegat sigui avalat per un relator, la figura que va fer encallar les negociacions durant el mes de febrer i que, en una cadena d'esdeveniments que van anar del Suprem a Waterloo, passant pel Congrés dels Diputats, va desembocar en la convocatòria d'eleccions anticipades a Espanya.

El PSOE ha obtingut 123 diputats i no necessita l'independentisme per ser investit, però Torra confia tornar a l'estat de la qüestió tal com es va deixar a Pedralbes. "Sánchez ha de tenir coratge", ha reflexionat el president de la Generalitat, que malgrat tot no veu condicions perquè JxCat i ERC votin a favor de la seva investidura. El rei Felip VI arrenca aquest dimecres la ronda de contactes amb els líders estatals per activar el mecanisme de tria del president del govern espanyol, i no hi podrà ser Jordi Sànchez perquè el Suprem no ho va autoritzar. Els esdeveniments que se succeeixen a l'alt tribunal indiquen que l'excepcionalitat, ara per ara, no desapareixerà.

L'exemple més clar és la presentació de les conclusions de la Fiscalia, que assumeixen la culminació d'un "cop d'estat" a Catalunya -amb Oriol Junqueras com a "motor"- a través de la "violència física". Torra ha insistit que el ministeri públic -i també Sánchez- estan "incomplint la legalitat internacional" mantenint a presó set dels encausats després de la resolució del Grup de Treball de l'ONU sobre detencions arbitràries. El "judici farsa" es denunciarà "arreu", ha apuntat el president, per bé que no ha concretat mesures per internacionalitzar les sentències. Quan arribin, Torra aspira a haver refet la unitat estratègica amb tots els actors polítics, socials i econòmics sobiranistes del país.

Primers contactes amb ANC i Òmnium, estratègies diverses

Els primers en passar per Palau han estat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, per separat i per aquest ordre. Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, li ha demanat a Torra que recuperi la via unilateral, mentre que Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, ha demanat una "resposta àmplia" que aglutini el 80% de la ciutadania. Fa temps que les dues organitzacions, abans compassades i pràcticament inseparables, fan vida pròpia i tenen estratègies diverses. El denominador comú, això sí, és que cal recuperar ja la unitat estratègica, i que les condemnes del Suprem seran un cop prou dur com per refer les relacions entre tots els actors.

L'Assemblea insta Torra a recuperar la via unilateral mentre que Òmnium defensa una "resposta àmplia" al Suprem que aplegui el 80% de la ciutadania

Torra, de moment, escolta les propostes i seguirà rebent interlocutors al Palau de la Generalitat. Al llarg de la legislatura, el president ha meditat -i compartit en privat- diverses opcions, també debatudes amb Puigdemont, amb qui manté reunions com a mínim setmanals per videoconferència. Després de l'estiu de l'any passat va sospesar portar la declaració de la independència al Parlament per fer-la efectiva si hi havia condemnes, però aquesta opció es va congelar. Un segon referèndum unilateral ha circulat pels despatxos en els últims mesos, però no convenç perquè deixaria en mal lloc el llegat -i el mandat- de l'1-O. El president, per ara, es limita a dir que la resposta estarà basada en el dret a l'autodeterminació, sense més concrecions.

La tercera opció que s'ha debatut a Govern és si anticipar les eleccions, però Torra ha negat aquesta possibilitat. Sí que ha admès que hi haurà un "punt d'inflexió" en la legislatura, però l'escenari de comicis no convenç tothom. Com tampoc el fet que l'ANC ja hagi posat en circulació unes noves eleccions plebiscitàries en les quals, com defensen sectors de l'independentisme, s'hi concorri amb un front comú per procedir a la proclamació -efectiva- de la República. Mentrestant, però, Torra aspira a deixar enrere la provisionalitat i a tornar a asseure's amb Sánchez a la taula de diàleg. Difícilment tindrà un any més tranquil que el que ha tancat amb el balanç del seu Govern.