Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Judici de l'1-O: Crònica

La Fiscalia redefineix la violència per apuntalar la rebel·lió

La fase de conclusions fa evident el xoc de criteris entre el ministeri públic i l'Advocacia de l'Estat en una jornada final marcada per l'argumentació sobre el "cop d'estat" de l'independentisme

per Aida Morales , Tribunal Suprem (Madrid), 4 de juny de 2019 a les 21:55 |
Judici de l'1-O al Tribunal Suprem. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una violència adaptada a cada situació i, en definitiva, un cúmul de violències per justificar la rebel·lió. Si el relat de la Fiscalia ja es mostrava contundent en les 130 pàgines del seu escrit de conclusions -que la setmana passada va elevar a definitives-, els arguments que aquest dimarts els quatre fiscals han exposat al Tribunal Suprem han anat molt més enllà. La descripció que ha fet el ministeri públic de la violència ha estat general, múltiple, convergent entre protagonistes i amb milers de coautories.

És la manera que ha triat la Fiscalia per apuntalar la rebel·lió, un dels delictes més greus del codi penal, que castiga aquells que "s'alcin violentament i públicament" contra l'Estat per declarar la independència d'una part del territori nacional. El fiscal Javier Zaragoza insistia durant l'inici de la sessió que no es tractava d'una causa política: "No es persegueixen les seves idees, sinó haver comès delictes trencant l'ordre constitucional i enfrontant ciutadans contra funcionaris d'ordre públic". Poc després, però, s'ha mostrat implacable: "Va ser un cop d'estat". La frase de la jornada ha arribat ben d'hora. 


Justament el mateix dia que la sala quarta del Suprem ha frenat l'exhumació del dictador Francisco Franco, les acusacions de la sala segona tenien molt clar que, de la sentència del judici de l'1-O, també hi haurà una lectura històrica. En acabar, la Fiscalia demanava al tribunal presidit per Manuel Marchena que dictés una sentència "d'acord amb un delicte [el de rebel·lió] que és d’extraordinària gravetat". Hores després, l'acusació popular exercida per Vox encara anava més enllà: "Confiem que aquesta excel·lentíssima sala farà justícia", demanava l’advocat del partit ultra Javier Ortega Smith. Després d'agafar aire, afegia: "Les penes tindran una doble finalitat, la de càstig i la dissuasiva perquè mai més ningú s'atreveixi a atemptar contra l'ordre constitucional".


Ara, les cartes de les acusacions ja estan servides i queda el torn de les defenses. Entre passadissos, algunes ja consideraven un error l'enrocament de la Fiscalia en la violència, i destacaven la manca de proves efectives més enllà del relat ja conegut, que se sosté majoritàriament per missatges dels acusats a les xarxes socials. "La violència se sustenta en tuits?", es preguntaven irònicament alguns dels advocats durant les pauses de la sessió d'aquesta dimarts. Els propers dies 11 i 12 de juny serà el seu torn, i després de les últimes paraules, el judici quedarà vist per sentència. 

L'ampliació del tipus de violència


La Fiscalia ha estat l'acusació principal durant aquest judici, i no només per les penes de presó de fins a 25 anys que sol·licita per als acusats, sinó per la bel·ligerància amb què va defensar el seu escrit de qualificació i ha dirigit els interrogatoris durant el judici. El caràcter dur del ministeri públic va fer saltar a la llum pública desavinences amb la Fiscalia General de l'Estat durant la fase final de la instrucció, moment en què els quatre fiscals es van plantar i van reivindicar la seva autonomia i prestigi dins de l'estament.

El mateix caràcter és el que s'ha mostrat durant la fase de conclusions, quan tots els representants de l'acusació pública han tingut interès en donar la cara. L'arrencada l'ha fet Zaragoza, que ha posat les bases del relat que més tard desplegarien els seus companys. Segons ha remarcat, la rebel·lió no necessita ni "violència armada" ni un "estat de setge", simplement un alçament de "caràcter violent". 

Però quins són els límits d'aquesta violència? Una pregunta que han contestat de forma coral -primer Jaime Moreno, amb exemples, i després Fidel Cadena, de forma molt tècnica i més monòtona- durant prop de dues hores. En el marc del "concert criminal" premeditat per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils -tal com constaten documents com el Llibre Banc de la Transició Nacional, fulls de ruta de partits i entitat, l'informe EnfoCATs o l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové-, argumenta la Fiscalia, es van produir diversos tipus de violència.

La Fiscalia justifica la rebel·lió a partir d'una violència normativa, una d'exercida contra les coses, una altra basada en la intimidació i, finalment, la "violència física"

Per exemple, una violència normativa exercida des del Parlament en aprovar resolucions tombades pel Constitucional, però també una violència contra les coses -Cadena cita els cotxes de la Guàrdia Civil-, una violència intimidatòria -construint muralles humanes o contra la presència d'agents o funcionaris judicials-, o una violència física. Cap esment, però, als ciutadans que van resultar ferits arran de les càrregues policials de l'1-O. De fet, el fiscal ha anat un pas més enllà i han convertit l'exercici de manifestació i de resistència pacífica en violència. Les protestes, han dit, eren "disfresses" per "obstaculitzar de forma intimidant i violenta el pas de l'autoritat judicial". 

Segons ha mantingut durant tot el matí l'acusació principal, la violència era "absolutament necessària" per organitzar i celebrar el referèndum, que al seu torn era imprescindible per a la proclamació de la independència. Dos requisits que tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras -considerats els motors de la rebel·lió pel ministeri públic- sabien perfectament. 

Xoc de criteris entre Fiscalia i Advocacia

Si bé la Fiscalia ha centrat la seva intervenció a refermar la rebel·lió i definir tots els tipus de violència, l'Advocacia de l'Estat ha desplegat un criteri ben diferent, el de la sedició i, per tant, allunyat del relat sobre la violència. Fins ara, les dues acusacions havien mostrat gran sintonia en la presentació i defensa de les proves, tot i que en les conclusions el xoc de criteris s'ha fet evident. Mentre els fiscals han afermat la rebel·lió, l'Advocacia -l'organisme més depenent del govern- s'ha basat en la sedició.

"No es pot qualificar com a sedició", ha declarat el representant de la Fiscalia, ja que la rebel·lió és un delicte contra la Constitució i, en aquest cas, "clarament" es va aplicar violència. El fiscal ha citat, per exemple, el fet que els Mossos "no atenguessin les ordres judicials". "No quedava defensa d’Espanya", ha esgrimit de forma contundent Cadena que, arran d'això, ha citat com a obligada aplicació de l’article 155. 


Tampoc, segons Cadena, es podria rebaixar el delicte fins a conspiració per a la rebel·lió ja que, en aquest cas, s’haurien de separar els "autors ideològics" dels "autors de la violència". "Està constatat que els autors ideològics són els que promouen la votació utilitzant les masses i fent ús dels cossos de seguretat de l’Estat", ha afirmat. Els polítics, entén la Fiscalia, són "coautors" d'aquesta violència instrumentalitzada, que mantenen que es va acabar produint. 

Una visió contrària a la de l'Advocacia de l'Estat. La seva representant, Rosa María Seoane, ha justificat una acusació molt centrada en l'1 d'octubre, amb molt poques referències als dies 20 i 21 de setembre. L'advocada de l'Estat ha assegurat que hi va haver sedició, és a dir, un alçament públic i tumultuari el dia del referèndum, però ha negat de forma molt explícita la violència necessària per justificar la rebel·lió. "No ha resultat provat l’element de la violència com un element comú", tot i que sí "l’ús de la força entesa com la resistència activa o passiva per part de les mobilitzacions", ha dit. L'argumentació de Seoane ha sorprès tothom, especialment algunes defenses, que s'han atrevit a llegir políticament, tot i que sense massa expectatives, la rebaixa del to. 

La malversació navega entre la interpretació

El delicte de malversació pel qual estan acusats tots els membres del Govern ha quedat relegat a un important segon pla. La fiscal que l'ha defensat ha estat Consuelo Madrigal, que ha posat l'accent en la campanya Civisme, el registre de catalans a l'exterior, la visita dels observadors internacionals i les declaracions de membres d'Unipost. La defensa de la malversació, però, ha navegat en la interpretació d'allò que es considera encarregat, facturat i pagat, i després que ja discrepessin pèrits i testimonis també durant el judici, l'acusació queda oberta. 

Madrigal denuncia tocs "d'amnèsia" en molts dels testimonis del judici, i acusa la Generalitat de "crear temor" a les empreses

Per aquest motiu, Madrigal no ha trobat cap altra opció que desplegar una estratègia d'atac i descrèdit sobre alguns dels testimonis. "S’han produït tota una sèrie d’estratègies negacionistes per part de la Generalitat", ha explicat, que han fet impossible esbrinar si s'han produït pagaments amb fons públics en determinades campanyes publicitàries. Així mateix, ha lamentat tocs "d'amnèsia" en alguns dels testimonis. Si algunes de les empreses interrogades van negar encàrrecs relacionats amb el referèndum, Madrigal ho ha atribuït al "temor de viure i negociar fora dels generosos contractes marc que una administració, satisfeta o no, renova actualment”. 

La penúltima cita amb el tribunal serà dimarts vinent, quan les defenses desplegaran les estratègies per rebatre tots els arguments que les acusacions han esgrimit. El judici encara és obert, tot i que el cercle s'estreny i les parts ja mostren -sense miraments- les seves fortaleses i debilitats. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació