04
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
16:56h
“Tota l’actuació que en aquest procediment s’enjudicia mancava de legitimitat”. Això és el que ha volgut deixar molt clar, d’entrada, l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, en l’exposició de conclusions al judici de l’1-O. Segons ha dit, “no hi ha més legitimitat que la fundada en la Constitució” i, per tant, qualsevol altra pretensió emparada en l’exercici dels drets i llibertats, com podia ser el dret a l’autodeterminació, queda subrogada a l’ordre constitucional.
Seoane ha desplegat una argumentació molt tècnica en la fase de conclusions al judici, tornant a dividir –com també ha fet prèviament la Fiscalia- la causa de l’1-O entre tres actors diferenciats: el Parlament, el Govern i la mobilització ciutadana. Abans d’entrar en cadascuna d’aquestes parts, però, Seoane ha remarcat que, segons el seu punt de vista, les proves que s’han exposat durant el judici han estat tractades correctament, sense que s'hagi causat indefensió a les parts.
Per a l'Advocacia de l'Estat hi ha diversos elements provatoris que acrediten la sedició, que s'acompanya de penes de fins a 12 anys de presó. El full de ruta del govern que desplega el Llibre Blanc, el full de ruta de l’ANC del 2015, així com l’agenda Moleskine i el document EnfoCATs, trobats al domicili de Josep Maria Jové, número 2 d’Oriol Junqueras al Departament d’Economia: “Aquestes proves les considerem essencials i de caràcter comú per a tots els acusats”.
Continuats avisos del Constitucional
Segons ha recordat Seoane, el Tribunal Constitucional va haver d’intervenir diverses vegades sobre l’activitat del Parlament de Catalunya, sobre qüestions per les quals els membres de la mesa havien estat prèviament advertits. En el cas dels dies 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les lleis de desconnexió, el TC es va haver de pronunciar contra aquest “procediment insòlit”, ja que “vulnerava les garanties de les minories parlamentàries”.
De fet, ha dit, el Parlament va utilitzar "totes les excepcions el reglament" per poder tirar endavant les lleis de desconnexió, i fins i tot es va suprimir el tràmit de les esmenes a la totalitat: "Només van trigar dues hores a publicar la llei".
L'Advocacia de l'Estat també ha repassat l'actuació del Govern en el procés d'independència: "En la moció de confiança, Carles Puigdemont va introduir el referèndum en el full de ruta, i va dir que se celebraria sí o sí". Més endavant, amb la remodelació del Govern del 14 de juliol, ha afirmat Seoane, "ja estava clar que el referèndum seria unilateral".
La força de la mobilització ciutadana
Pel que fa a l’acció ciutadana com a punt fort de l’estratègia independentista, Seoane destaca el paper i la “capacitat de lideratge” de Jordi Sànchez i Cuixart, que va quedar acreditada el 20 de setembre durant la mobilització davant de la conselleria d’Economia. Un lideratge, ha afegit, que havia de ser “clau de l’èxit” del procés, tal com també consta a l’agenda Moleskine i al document EnfoCATs.
Aquell dia, però, ha afirmat Seoane, tant Sànchez com Cuixart van pujar als cotxes de la Guàrdia Civil per "animar les masses", contràriament al que ells mateixos i altres testimonis van apuntar, en el sentit de promoure la desconvocatòria.
Defensa de la malversació
Durant els mesos posteriors, ha afegit l'advocada de l'Estat, es fa un desplegament administratiu que ja prepara el terreny per a l'1 d'octubre, tutelat pel Govern. Es tracta de tot un conjunt d'accions internacionals, però també un desplegament publicitari, que ara se situa al focus de la presumpta malversació. Pel que fa a la publicitat, i concretament la campanya Civisme, Seoane assegura que tenia una estructura i contingut “singularment semblant” a la de les vies del tren.
La Fiscalia se centra en la violència
El torn de l'Advocacia de l'Estat ha arribat a primera hora de la tarda, després de l'argumentació de la Fiscalia, que ha engolit tot el matí, dividia en quatre parts. El ministeri públic ha centrat la seva intervenció a justificar la violència que construeix el relat de la rebel·lió. Concretament, el primer dels fiscals que ha intervingut ha afirmat que els fets que es van viure a Catalunya van ser "un cop d'estat", i va situar Oriol Junqueras al capdavant de l'operació.
Els fiscals també han parlat de "violència física", i han posat el focus en la "col·laboració" dels Mossos d'Esquadra per perpetuar l'"atac contra l'ordre constitucional". L'octubre del 2017, ha apuntat el fiscal, va tenir un clima "insurreccional" i, en les mobilitzacions ciutadanes que es van viure, hi va haver "empentes i cops". Segons ell, aquesta és una visió de la llibertat de manifestació que no concorda amb les imatges que s'han projectat al judici.
Les proves incloses dins la causa, segons la Fiscalia, confirmen el "concert criminal" per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils. Són sis les evidències, com ha apuntat Zaragoza, d'aquest "concert": el Llibre Blanc de la Transició Nacional, el full de ruta de partits i entitats del març del 2015, la proposta d'acord per la independència de Junts pel Sí, l'informe EnfoCATs, el full de ruta de l'ANC i la Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Vicepresidència.
Seoane ha desplegat una argumentació molt tècnica en la fase de conclusions al judici, tornant a dividir –com també ha fet prèviament la Fiscalia- la causa de l’1-O entre tres actors diferenciats: el Parlament, el Govern i la mobilització ciutadana. Abans d’entrar en cadascuna d’aquestes parts, però, Seoane ha remarcat que, segons el seu punt de vista, les proves que s’han exposat durant el judici han estat tractades correctament, sense que s'hagi causat indefensió a les parts.
Per a l'Advocacia de l'Estat hi ha diversos elements provatoris que acrediten la sedició, que s'acompanya de penes de fins a 12 anys de presó. El full de ruta del govern que desplega el Llibre Blanc, el full de ruta de l’ANC del 2015, així com l’agenda Moleskine i el document EnfoCATs, trobats al domicili de Josep Maria Jové, número 2 d’Oriol Junqueras al Departament d’Economia: “Aquestes proves les considerem essencials i de caràcter comú per a tots els acusats”.
Continuats avisos del Constitucional
Segons ha recordat Seoane, el Tribunal Constitucional va haver d’intervenir diverses vegades sobre l’activitat del Parlament de Catalunya, sobre qüestions per les quals els membres de la mesa havien estat prèviament advertits. En el cas dels dies 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les lleis de desconnexió, el TC es va haver de pronunciar contra aquest “procediment insòlit”, ja que “vulnerava les garanties de les minories parlamentàries”.
De fet, ha dit, el Parlament va utilitzar "totes les excepcions el reglament" per poder tirar endavant les lleis de desconnexió, i fins i tot es va suprimir el tràmit de les esmenes a la totalitat: "Només van trigar dues hores a publicar la llei".
L'Advocacia de l'Estat també ha repassat l'actuació del Govern en el procés d'independència: "En la moció de confiança, Carles Puigdemont va introduir el referèndum en el full de ruta, i va dir que se celebraria sí o sí". Més endavant, amb la remodelació del Govern del 14 de juliol, ha afirmat Seoane, "ja estava clar que el referèndum seria unilateral".
La força de la mobilització ciutadana
Pel que fa a l’acció ciutadana com a punt fort de l’estratègia independentista, Seoane destaca el paper i la “capacitat de lideratge” de Jordi Sànchez i Cuixart, que va quedar acreditada el 20 de setembre durant la mobilització davant de la conselleria d’Economia. Un lideratge, ha afegit, que havia de ser “clau de l’èxit” del procés, tal com també consta a l’agenda Moleskine i al document EnfoCATs.
Aquell dia, però, ha afirmat Seoane, tant Sànchez com Cuixart van pujar als cotxes de la Guàrdia Civil per "animar les masses", contràriament al que ells mateixos i altres testimonis van apuntar, en el sentit de promoure la desconvocatòria.
Defensa de la malversació
Durant els mesos posteriors, ha afegit l'advocada de l'Estat, es fa un desplegament administratiu que ja prepara el terreny per a l'1 d'octubre, tutelat pel Govern. Es tracta de tot un conjunt d'accions internacionals, però també un desplegament publicitari, que ara se situa al focus de la presumpta malversació. Pel que fa a la publicitat, i concretament la campanya Civisme, Seoane assegura que tenia una estructura i contingut “singularment semblant” a la de les vies del tren.
La Fiscalia se centra en la violència
El torn de l'Advocacia de l'Estat ha arribat a primera hora de la tarda, després de l'argumentació de la Fiscalia, que ha engolit tot el matí, dividia en quatre parts. El ministeri públic ha centrat la seva intervenció a justificar la violència que construeix el relat de la rebel·lió. Concretament, el primer dels fiscals que ha intervingut ha afirmat que els fets que es van viure a Catalunya van ser "un cop d'estat", i va situar Oriol Junqueras al capdavant de l'operació.
Els fiscals també han parlat de "violència física", i han posat el focus en la "col·laboració" dels Mossos d'Esquadra per perpetuar l'"atac contra l'ordre constitucional". L'octubre del 2017, ha apuntat el fiscal, va tenir un clima "insurreccional" i, en les mobilitzacions ciutadanes que es van viure, hi va haver "empentes i cops". Segons ell, aquesta és una visió de la llibertat de manifestació que no concorda amb les imatges que s'han projectat al judici.
Les proves incloses dins la causa, segons la Fiscalia, confirmen el "concert criminal" per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils. Són sis les evidències, com ha apuntat Zaragoza, d'aquest "concert": el Llibre Blanc de la Transició Nacional, el full de ruta de partits i entitats del març del 2015, la proposta d'acord per la independència de Junts pel Sí, l'informe EnfoCATs, el full de ruta de l'ANC i la Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Vicepresidència.