Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català

Torra demana un «alcalde i govern independentista» a Barcelona per evitar una «operació d'Estat»

El president de la Generalitat reclama una "resposta de país" a la capital catalana davant la possibilitat que ERC pugui perdre l'alcaldia si es concretar un pacte alternatiu liderat per Ada Colau

per Joan Serra Carné / Oriol March, Palau de la Generalitat, 4 de juny de 2019 a les 13:48 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, en la compareixença d'aquest dimarts | Govern
Un any i dos dies després de la presa de possessió del Govern, Quim Torra ha comparegut a la sala de premsa del Palau de la Generalitat per fer balanç i fixar les prioritats dels mesos que vindran. Després de repassar les principals decisions preses pel seu executiu, el president de la Generalitat s'ha referit a l'escenari postelectoral a Barcelona: ha demanat pactar un "alcalde i govern independentista" a Barcelona per evitar una "operació d'Estat" que freni executius sobiranistes. Davant la possibilitat que ERC pugui perdre l'alcaldia si es concreta un pacte alternatiu liderat per Ada Colau, Torra ha insistit en la necessitat d'articular una "resposta de país".

El president català ha fet aquestes afirmacions després que ERC hagi fet un oferiment a Barcelona en Comú per compartir govern a Barcelona, amb Maragall com a alcalde. Torra ha rebutjat possibles afectacions d'eventuals pactes en clau municipal en el Govern de la Generalitat, però ha advertit que tant Junts per Catalunya, com ERC i la CUP han de ser conseqüents. "Això val per a tots. Ho veig així i no ho puc veure d'una altra manera", ha afegit. "L'independentisme creix elecció rere elecció. L'independentisme no desapareixerà", ha reblat en el torn de preguntes davant la premsa.


Negociar els pressupostos després del 15 de juny

El president català també ha enviat un missatge als grups parlamentaris de l'oposició que es van prestar a negociar els pressupostos del Govern. Només els comuns van avançar en les converses amb l'executiu. Sense citar Catalunya en Comú, Torra ha reclamat "tornar a iniciar" la negociació dels comptes públic després del cicle electoral i quan es resolguin els pactes a Barcelona. La sessió de constitució dels ajuntaments serà el 15 de juny. En el seu discurs, ha subratllat el "sentit de la responsabilitat" per fer possible l'aprovació dels pressupostos.

matisat les afirmacions del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que divendres passat va posar la taula una possible negociació de la reforma del sistema de finançament si l'Estat es movia en el diàleg. "No s'ha acabat d'interpretar correctament el que volia dir. La reforma del finançament és un tema de l'Estat", ha afirmat Torra. "No marxem d'on hem estat sempre, la reclamació d'un referèndum. Som aquí. No ens vam aixecar nosaltres de la taula", ha reblat.

El diàleg (també amb l'Estat) com a emblema


El president s'ha volgut referir a la relació amb Pedro Sánchez i el govern espanyol, truncada des del mes de febrer i que no s'ha reprès des de les eleccions del 28-A, i ha situat la "mà estesa" com un dels emblemes del seu primer any al capdavant de la Generalitat, juntament amb els "valors republicans". El dirigent independentista també ha volgut insistir en la idea que s'han "restaurat" les institucions després del 155 i ha subratllat la "manca de normalitat" de la repressió.

"Des del primer moment vam estendre la mà a l'Estat", ha apuntat Torra, en referència a les converses amb Sánchez que van acabar fracassant per la polèmica del relator. "El diàleg no ha estat possible perquè algú es va aixecar de la taula", ha remarcat en referència al trencament de la negociació per part del govern espanyol, que va optar per avançar les eleccions un cop tombats els pressupostos al Congrés dels Diputats gràcies al vot dels partits independentistes.

Manca de "normalitat"

El president ha assegurat que l'any de Govern ve marcat per la "manca de normalitat". S'ha referit, en aquest sentit, al referèndum de l'1-O, a la declaració d'independència del 27-O, a l'aplicació del 155, a la judicialització de la política i a una repressió que ha "continuat". En aquest sentit, ha criticat les conclusions de la Fiscalia fetes públiques aquest dimarts en el judici de l'1-O i que es basen en el relat d'un "cop d'estat" perpetrat per l'independentisme. En el capítol d'obstacles, Torra ha lamentat el "dèficit fiscal insostenible", els deutes de l'Estat, el dèficit "crònic" en infraestructures -només un 10,4% d'execució el 2018- i la recentralització promoguda pel govern espanyol.
 
Davant de totes aquestes circumstàncies, el president ha defensat la "gestió rigorosa" a través de l'estabilitat fiscal i l'abandonament del fons de liquiditat autonòmica (FLA), tot i que la intervenció financera segueix vigent. També ha remarcat que els pressupostos socials són un "motor de canvi republicà", tot i que ni tan sols s'han arribat  a presentar degut a la situació de minoria parlamentària. Les reivindicacions dels col·lectius socials, segons el president, són "legítimes" i s'han anat solucionant, per bé que el Govern ha presenciat vagues del sector públic i l'oposició s'hi ha abraonat. 

Un país "reactivat"

Torra ha arrencat subratllant que el país s'ha "reactivat" gràcies al Govern després de l'aplicació del 155. A la seva dreta, en la pantalla que hi ha a la sala de premsa de Palau, s'hi podia llegir el lema Un país en marxa, un país a punt. "Un país a punt per viure en llibertat davant dels reptes globals que Catalunya té per davant", ha reflexionat el president de la Generalitat. "Aquest país en marxa, aquest país a punt i pel qual governem, és un país reactivat, viu, d'equitat i d'igualtat, just", ha remarcat el dirigent independentista, que ha definit sis eixos d'acció en l'últim any.
 
Són aquests: país reactivat -recuperació de les institucions-, país d'"igualtat i equiitat" -perquè "ningú es quedi enrere"-, país "viu" -omplir les comarques de "vida"-, país "preparat -Catalunya com a "pol de coneixement"-, país "global" -per tenir "veu pròpia en els debats al món"- i país "just" -garantir la igualtat d'oportunitats-. Torra ha tret pit pel creixement de dos punts percentuals de l'economia, la davallada del 2,6% en l'atur, el 4,1% més d'empreses creades i el vuitè any de rècord consecutiu d'exportacions. També ha ressaltat que per sisè any ha crescut la producció industrial.

"Ens en podem sentir orgullosos"

En la carpeta econòmica, Torra ha destacat que l'administració i la ciutadania poden estar satisfets de la "resiliència del país". "Ens en podem sentir orgullosos", ha recalcat. A banda dels indicadors d'estabilitat fiscal -dèficit, deute i regle de despesa-, el president català ha volgut destacar la creació de 6.633 places de treballadors públics, que inclou 500 nous llocs de treball a la plantilla de Bombers. En el relat de la reactivació del país, ha fet referència a la recuperació de lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional (TC), un exemple per combatre el discurs d'inacció en l'activitat parlamentària. Torra ha expressat que el Govern ha incentivat la reactivació de vuit lleis aturades pel TC i ha admès que l'executiu està pendent encara del "pronunciament positiu" d'altres normes, com la llei de canvi climàtic.

Torra ha fet una anàlisi d'una seixantena de mesures. Entre les que ha citat hi figura el decret llei per limitar els preus del lloguer, validat coincidint amb el període electoral dels comicis municipals. El president de la Generalitat s'ha referit a l'increment d'un 35% del preu del lloguer en els darrers quatre anys a Barcelona -així ho ha xifrat- i ha justificat el moviment del Govern per la necessitat de "prendre decisions" davant l'escalada de preus. El decret va ser objecte de polèmica entre Junts per Catalunya i ERC en la campanya electoral.

Ronda de contactes

Tal com va anunciar la setmana passada al Parlament, Torra comença avui mateix la ronda de contactes amb partits i entitats per consensuar la resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes encausats. La primera en passar per Palau serà Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i just després ho farà Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural. Al llarg dels propers dies, entitats i partits seguiran reunint-se amb Torra per expressar el seu punt de vista sobre la situació política i l'escenari que s'obrirà a la tardor quan sentenciï el Suprem.
 
En el cas de l'ANC, l'entitat aposta per unes eleccions "plebiscitàries" convocades just després del veredicte. L'Assemblea reclama -com també ho fa Demòcrates de Catalunya- a Torra que recuperi la via unilateral, i assegura que si en aquests hipotètics comicis se supera el 50% hi haurà prou legitimitat per declarar la independència. De moment, però, el Govern segueix instal·lat en la recerca d'un acord amb l'Estat a través del diàleg, tot i les reticències de Pedro Sánchez a parlar amb la Generalitat de qüestions polítiques de fons i descarta qualsevol negociació per un referèndum pactat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació