Judici de l'1-O

La Fiscalia veu «clara violència» el 20-S i l’1-O, però només contra l'Estat

El ministeri públic assegura que Oriol Junqueras va ser el "motor principal de la rebel·lió" i destaca la "col·laboració" dels Mossos en un "atac contra l'ordre constitucional"

per Aida Morales, Tribunal Suprem (Madrid), 4 de juny de 2019 a les 11:05 |
El fiscal Jaime Moreno, al Tribunal Suprem. | ND
Hi va haver violència? Aquesta és la pregunta que ha volgut respondre el fiscal Jaime Moreno, que ha intervingut després del seu company Javier Zaragoza, en el plantejament de les conclusions al judici de l’1-O al Tribunal Surpem. Segons Moreno, la resposta és més que afirmativa, tot i que només contra els agents i les persones amb mandat judicial que volien donar “compliment a la norma”.
 

El portaveu del ministeri fiscal ha assegurat que hi va haver violència contra les coses, per exemple, contra els cotxes aparcats davant la conselleria d’Economia, intimidació per part de les persones que van esdevenir “muralles humanes” als col·legis electorals, i també física, ja que hi ha 93 agents –dels quals hi ha informe mèdic- que van rebre “cops de peu al cap, als testicles i cops amb una clara conducta violenta”. 

En el seu conjunt, però, ha destacat el fiscal, la violència va produir-se de forma global. "Tots recordem la imatge de secretaris judicial atemorits", ha recordat, i ha afirmat que tots els fets que es van succeir "no es poden disfressar de protestes", ja que totes elles tenien una finalitat "d'osbtaculitzar de forma intimidant i violenta el pas de l'autoritat judicial, que arribava al cor de l'organització". Exemples d'això, ha puntualitzat, són les protestes davant dels hotels on s'havien allotjat els guàrdies civils o els escarnis als fills de policies: "El clima era totalment insurreccional i Catalunya s'havia convertit en un polvorí".

Davant d'aquests fets, ha alertat, cap dels acusats va fer cap crida a frenar la situació, sinó al contrari: "Què és un acte pacífic quan s'està sobre de cotxes massacrats i bandalitzats de la Guàrdia Civil?". Segons Moreno, les crides al civisme i a la pau eren "mers eslògans". En aquest sentit, ha considerat que la violència va ser "absolutament necessària" per transitar en la finalitat de realitzar el referèndum, que era imprescindible per la proclamació de la independència. 

Un "cop d'Estat" amb Junqueras al capdavant


"Va ser un cop d'estat". Aquest és el fil argumental que ha fet servir la Fiscalia en la presentació de les conclusions en el judici de l'1-O. Javier Zaragoza, el primer representant del ministeri públic que ha parlat ha estat l'encarregat de desgranar els motius pels quals la Fiscalia considera que hi va haver un "alçament" a Catalunya la tardor del 2017. Ho ha fet remarcant que hi va haver "violència física", que va ser necessària la "col·laboració" dels Mossos d'Esquadra i que hi va haver un "atac contra l'ordre constitucional". Cap canvi, per tant, en la visió prefixada ja abans del judici.

Zaragoza, però, sí que ha desgranat els motius pels quals manté l'acusació, i ho ha fet personalitzant sobre aquells que es consideren principals responsables de la violència. El cas d'Oriol Junqueras ha estat el primer i més evident. "És el motor principal de la rebel·lió", ha assegurat el portaveu del ministeri públic. 

Entre d’altres motius, ha afegit, perquè “està present” sempre amb Puigdemont i la resta de “l’estat major” en els moments decisius per portar a terme el referèndum, com ara a l'hora de presentar la pregunta o la reunió del 28 de setembre amb la cúpula dels Mossos d’Esquadra, quan aquests, ha recordat, els van advertir que hi havia una “altíssima probabilitat d’incidents”. 

Junqueras, però, ha remarcat, també va assumir el control dels processos electorals, va fer diverses crides a “votar i protegir les urnes”, va rebre fins a vuit advertències del Tribunal Constitucional i va participar en els transcurs de les lleis de desconnexió i transitorietat jurídica. A més, ha considera el fiscal, tant els documents trobats al despatx i domicili de Josep Maria Jové ho ratifica, en referència a l’agenda Moleskine o al power point EnfoCATs. 

El “pla dels Mossos”

El paper de Joaquim Forn, segons la Fiscalia, va estar estretament lligat al “pla dels Mossos” per evitar el tancament dels col·legis electorals durant el dia del referèndum. En diverses entrevistes, ha citat Zaragoza, Forn va avisar que la gent podria votar, i si s’analitzen els correus electrònics que va rebre el llavors conseller d’Interior aquell dia, ha precisat, hi va haver una continuada comunicació amb el major Josep Lluís Trapero. 

Durant l’1 d’octubre, doncs, els binomis de Mossos d’Esquadra van resultar absolutament “insuficients”, tot i que la situació ja era coneguda pels dirigents policials i polítics, ha dit. I si es va requisar alguna urna, ha recordat que va ser quan es van tancar els col·legis i la gent ja havia votat. En el cas del 20 de setembre, i si bé l’actuació dels Mossos no va ser rellevant, allò veritablement “excepcional” va ser que hi hagués una “manifestació per parar la Guàrdia Civil”. “Hi havia un estat d’excepció de facto”, ha declarat. 

Pel que fa al control dels Mossos, la Fiscalia ha destacat l’avís que van fer el major Josep Lluís Trapero i el número dos Ferran López sobre la possibilitat que es derivessin incidents dels fets al voltant de l’1 d’octubre, especialment arran de la junta de seguretat del dia 28 de setembre quan, segons el fiscal, Trapero va avisar: “Espero que diumenge [el dia 1-O] no hi hagi una desgràcia que haguem de lamentar”. Un avís sobre el qual Puigdemont va dir que, si hi havia violència, declararia la independència. Sobre aquesta situació, el ministeri públic s’ha preguntat si era possible que la resta de consellers no tinguessin coneixement d’aquestes reunions. “És absolutament impossible”, ha acabat el fiscal.  

La importància de la mobilització ciutadana

Zaragoza ha fet un repàs de tots els fets que van des del març del 2015 -moment en què CDC, ERC, ANC, Òmnium Cultural i AMI van signar el full de ruta per aconseguir la independència- fins al referèndum i la declaració de la independència. L'octubre del 2017, ha apuntat el fiscal, va tenir un clima "insurreccional" i, en les mobilitzacions ciutadanes que es van viure, hi va haver "empentes i cops". Segons ell, aquesta és una visió de la llibertat de manifestació que no concorda amb les imatges que es van veure.

Les proves incloses dins la causa, segons la Fiscalia, confirmen el "concert criminal" per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils. Són sis les evidències, com ha apuntat Zaragoza, d'aquest "concert": el Llibre Blanc de la Transició Nacional, el full de ruta de partits i entitats del març del 2015, la proposta d'acord per la independència de Junts pel Sí, l'informe EnfoCATs, el full de ruta de l'ANC i la Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Vicepresidència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació