04
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
10:40h
"Va ser un cop d'estat". Aquest és el fil argumental que ha fet servir la Fiscalia en la presentació de les conclusions en el judici de l'1-O. Javier Zaragoza, el representant del ministeri públic més combatiu a la sala, ha estat l'encarregat de desgranar els motius pels quals la Fiscalia considera que hi va haver un "alçament" a Catalunya la tardor del 2017. Ho ha fet remarcant que hi va haver "violència física", que va ser necessària la "col·laboració" dels Mossos d'Esquadra i que hi va haver un "atac contra l'ordre constitucional". Cap canvi, per tant, en la visió prefixada ja abans del judici.
Zaragoza, però, sí que ha desgranat els motius pels quals manté l'acusació, i ho ha fet personalitzant sobre aquells que es consideren principals responsables de la violència. El cas d'Oriol Junqueras ha estat el primer i més evident. "És el motor principal de la rebel·lió", ha assegurat el portaveu del ministeri públic.
Entre d’altres motius, ha afegit, perquè “està present” sempre amb Puigdemont i la resta de “l’estat major” en els moments decisius per portar a terme el referèndum, com ara el moment de presentar la pregunta o al reunió del 28 de setembre amb la cúpula dels Mossos d’Esquadra, quan aquests, ha recordat, els van advertir que hi havia una “altíssima probabilitat d’incidents”.
Junqueras, però, ha remarcat, també va assumir el control dels processos electorals, va fer diverses crides a “votar i protegir les urnes”, va rebre fins a vuit advertències del Tribunal Constitucional i va participar en els transcurs de les lleis de desconnexió i transitorietat jurídica. A més, ha considera el fiscal, tant els documents trobats al despatx i domicili de Josep Maria Jové ho ratifica, en referència a l’agenda Moleskine o al power point EnfoCATs.
El “pla dels Mossos”
El paper de Joaquim Forn, segons la Fiscalia, va estar estretament lligat al “pla dels Mossos” per evitar el tancament dels col·legis electorals durant el dia del referèndum. En diverses entrevistes, ha citat Zaragoza, Forn va avisar que la gent podria votar, i si s’analitzen els correus electrònics que va rebre el llavors conseller d’Interior aquell dia, ha precisat, hi va haver una continuada comunicació amb el major Josep Lluís Trapero.
Durant l’1 d’octubre, doncs, els binomis de Mossos d’Esquadra van resultar absolutament “insuficients”, tot i que la situació ja era coneguda pels dirigents policials i polítics, ha dit. I si es va requisar alguna urna, ha recordat que va ser quan es van tancar els col·legis i la gent ja havia votat. En el cas del 20 de setembre, i si bé l’actuació dels Mossos no va ser rellevant, allò veritablement “excepcional” va ser que hi hagués una “manifestació per parar la Guàrdia Civil”. “Hi havia un estat d’excepció de facto”, ha declarat.
La importància de la mobilització ciutadana
Zaragoza ha fet un repàs de tots els fets que van des del març del 2015 -moment en què CDC, ERC, ANC, Òmnium Cultural i AMI van signar el full de ruta per aconseguir la independència- fins al referèndum i la declaració de la independència. L'octubre del 2017, ha apuntat el fiscal, va tenir un clima "insurreccional" i, en les mobilitzacions ciutadanes que es van viure, hi va haver "empentes i cops". Segons ell, aquesta és una visió de la llibertat de manifestació que no concorda amb les imatges que es van veure.
Les proves incloses dins la causa, segons la Fiscalia, confirmen el "concert criminal" per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils. Són sis les evidències, com ha apuntat Zaragoza, d'aquest "concert": el Llibre Blanc de la Transició Nacional, el full de ruta de partits i entitats del març del 2015, la proposta d'acord per la independència de Junts pel Sí, l'informe EnfoCATs, el full de ruta de l'ANC i la Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Vicepresidència.
Zaragoza, però, sí que ha desgranat els motius pels quals manté l'acusació, i ho ha fet personalitzant sobre aquells que es consideren principals responsables de la violència. El cas d'Oriol Junqueras ha estat el primer i més evident. "És el motor principal de la rebel·lió", ha assegurat el portaveu del ministeri públic.
Entre d’altres motius, ha afegit, perquè “està present” sempre amb Puigdemont i la resta de “l’estat major” en els moments decisius per portar a terme el referèndum, com ara el moment de presentar la pregunta o al reunió del 28 de setembre amb la cúpula dels Mossos d’Esquadra, quan aquests, ha recordat, els van advertir que hi havia una “altíssima probabilitat d’incidents”.
Junqueras, però, ha remarcat, també va assumir el control dels processos electorals, va fer diverses crides a “votar i protegir les urnes”, va rebre fins a vuit advertències del Tribunal Constitucional i va participar en els transcurs de les lleis de desconnexió i transitorietat jurídica. A més, ha considera el fiscal, tant els documents trobats al despatx i domicili de Josep Maria Jové ho ratifica, en referència a l’agenda Moleskine o al power point EnfoCATs.
El “pla dels Mossos”
El paper de Joaquim Forn, segons la Fiscalia, va estar estretament lligat al “pla dels Mossos” per evitar el tancament dels col·legis electorals durant el dia del referèndum. En diverses entrevistes, ha citat Zaragoza, Forn va avisar que la gent podria votar, i si s’analitzen els correus electrònics que va rebre el llavors conseller d’Interior aquell dia, ha precisat, hi va haver una continuada comunicació amb el major Josep Lluís Trapero.
Durant l’1 d’octubre, doncs, els binomis de Mossos d’Esquadra van resultar absolutament “insuficients”, tot i que la situació ja era coneguda pels dirigents policials i polítics, ha dit. I si es va requisar alguna urna, ha recordat que va ser quan es van tancar els col·legis i la gent ja havia votat. En el cas del 20 de setembre, i si bé l’actuació dels Mossos no va ser rellevant, allò veritablement “excepcional” va ser que hi hagués una “manifestació per parar la Guàrdia Civil”. “Hi havia un estat d’excepció de facto”, ha declarat.
La importància de la mobilització ciutadana
Zaragoza ha fet un repàs de tots els fets que van des del març del 2015 -moment en què CDC, ERC, ANC, Òmnium Cultural i AMI van signar el full de ruta per aconseguir la independència- fins al referèndum i la declaració de la independència. L'octubre del 2017, ha apuntat el fiscal, va tenir un clima "insurreccional" i, en les mobilitzacions ciutadanes que es van viure, hi va haver "empentes i cops". Segons ell, aquesta és una visió de la llibertat de manifestació que no concorda amb les imatges que es van veure.
Les proves incloses dins la causa, segons la Fiscalia, confirmen el "concert criminal" per "delinquir" entre Parlament, Generalitat i associacions civils. Són sis les evidències, com ha apuntat Zaragoza, d'aquest "concert": el Llibre Blanc de la Transició Nacional, el full de ruta de partits i entitats del març del 2015, la proposta d'acord per la independència de Junts pel Sí, l'informe EnfoCATs, el full de ruta de l'ANC i la Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Vicepresidència.