03
de juny
del
2019
Actualitzat
el
04
de juny
a les
9:11h
Arriba l'últim moment de glòria -i un dels més esperats- de les acusacions al judici de l'1-O que se celebra des del 12 de febrer al Tribunal Suprem. Després de gairebé quatre mesos d'interrogatoris, proves i protestes, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox presenten els seus informes finals, amb les peticions de penes intactes i el relat de violència pràcticament sense retocar. Ho fan el dia que en fa 596 que els Jordis, Sànchez i Cuixart, continuen empresonats. Oriol Junqueras i Joaquim Forn n'acumulen 579 en presó preventiva; Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva en porten 470, i Carme Forcadell, 439. El judici ja és a les acaballes.
Són dies que s'han fet feixucs, amb trasllats gairebé diaris entre les presons de Soto del Real i Alcalá-Meco i l'alt tribunal situat a la plaça de la Villa de París de Madrid. Des que va començar el judici, alguns observadors podrien dir que res ha canviat, tenint en compte que la setmana passada les acusacions ja van elevar -de manera imprevista per les defenses- a definitives. Uns informes que es van entregar a primera hora de la tarda a la lletrada de l'administració de justícia, i que experts penalistes han vinculat al fet que el mateix dia es presentés la resolució del Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de Nacions Unides, que demana la immediata posada en llibertat dels presos.
En qualsevol cas, les acusacions es mantenen invariables, i més enllà d'una petita rebaixa de Vox en el cas de Santi Vila, tant la rebel·lió com la violència segueixen sobre la taula a través d'un relat gairebé idèntic al que ja van presentar a l'inici del judici, amb penes de fins a 25 anys de presó. Aquest dimarts, però, s'espera que les acusacions argumentin el per què del manteniment dels delictes. I, també, que intentin convèncer el tribunal sobre quines de les proves aportades durant les sessions han servit per acreditar els suposats fets delictius atribuïts als dirigents encausats.
Fins a 25 anys de presó
Queda clar que la Fiscalia no es mou del seu plantejament inicial. Considera que el paper dels empresonats encaixa en el tipus penal de la rebel·lió, amb 25 anys de presó com a pena màxima per a Junqueras. A l'exvicepresident, el fiscal demana que se li apliquin els articles 472.1 i 473.1 del codi penal, que inclouen la rebel·lió sense armes ni combat, i el consideren un dels caps de la trama en el delicte. Segons el ministeri públic, ha quedat acreditada l'existència d'una violència que els líders independentistes van permetre i instrumentalitzar per pressionar i aconseguir la independència de Catalunya.
En la mateixa línia, l'Advocacia de l'Estat no es mou i acusa de sedició els líders empresonats, amb penes de fins a 12 anys de presó. Per altra banda, l'acusació popular de Vox manté també les mateixes peticions inicials (de fins a 74 anys) però fa una excepció amb l'exconseller Vila, que va dimitir el dia abans de la declaració d'independència. Els advocats del partit ultra li retiren l'acusació per organització criminal i malversació, i només demanen desobediència, que no comporta presó.
Les acusacions han fet servir testimonis i proves del judici per justificar la petició de presó per rebel·lió. Entre elles, les explicacions del major Josep Lluís Trapero o el comissari Ferran López sobre les reunions amb Carles Puigdemont, Forn i Junqueras abans de l'1-O sobre les advertències dels riscos que suposava mantenir el referèndum. La Fiscalia puntualitza que Puigdemont els va dir que si hi havia violència l'1-O, declararia la independència.
La condició per al tercer grau
En l'escrit de conclusions, el ministeri públic també fa una referència concreta al tercer grau penitenciari, en cas que hi hagi sentència condemnatòria. Concretament, insta el tribunal a aplicar l'article 36.2 del codi penal, que estableix que la concessió d'aquesta mesura ha de condicionar-se al compliment de la meitat de la pena de presó que finalment s'imposi.
Malgrat que aquest article "no és excepcional", tal com indiquen experts penalistes a NacióDigital, el fet remarcable és que es demani explícitament. Per altra banda, el codi penal només l'imposa per delictes sexuals contra menors d'edat, terrorisme o organització criminal, i no es requereix en el cas de la rebel·lió.
Un cop les acusacions hagin presentat les seves conclusions, serà el torn de les defenses. El Suprem preveu destinar els dies 11 i 12 de juny a la presentació dels informes dels representants dels líders independentistes, i que sigui aquest últim dia quan els acusats puguin exercir el seu dret a l'última paraula, en un espai d'uns 15 minuts cadascun. A partir de llavors, el judici quedarà vist per sentència.
Què demana cada acusació?
Les tres acusacions (amb l'única excepció de Santi Vila) mantenen les peticions de penes i els delictes pels quals acusen. Per tant, en el cas d'Oriol Junqueras la Fiscalia demana 25 anys per rebel·lió i malversació; l'advocacia de l'Estat, 12 per sedició i malversació; i Vox, 74 per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i desobediència.
Per als Jordis es mantenen 17 anys per rebel·lió per part de la Fiscalia; 8 anys per sedició segons l'Advocacia; i Vox no es mou dels 62 anys per rebel·lió (dos delictes) i organització criminal. La Fiscalia també manté els 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació per a Carme Forcadell.
Pel que fa a la resta d'exconsellers empresonats -Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa-, la Fiscalia demana 16 anys per rebel·lió i malversació; 11 anys i 6 mesos per sedició i malversació; i Vox fins a 74 anys per dos delictes de rebel·lió i malversació.
En el cas dels tres exconsellers en llibertat provisional -Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs-, la Fiscalia vol 7 anys per desobediència i malversació; l'Advocacia de l'Estat, 7 anys i 10 mesos per desobediència i malversació; i Vox, 24 anys per organització criminal i malversació.
En el cas de Santi Vila, Vox li retira l'acusació per organització criminal i malversació i només demana desobediència, que no comporta penes de presó.
Són dies que s'han fet feixucs, amb trasllats gairebé diaris entre les presons de Soto del Real i Alcalá-Meco i l'alt tribunal situat a la plaça de la Villa de París de Madrid. Des que va començar el judici, alguns observadors podrien dir que res ha canviat, tenint en compte que la setmana passada les acusacions ja van elevar -de manera imprevista per les defenses- a definitives. Uns informes que es van entregar a primera hora de la tarda a la lletrada de l'administració de justícia, i que experts penalistes han vinculat al fet que el mateix dia es presentés la resolució del Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de Nacions Unides, que demana la immediata posada en llibertat dels presos.
En qualsevol cas, les acusacions es mantenen invariables, i més enllà d'una petita rebaixa de Vox en el cas de Santi Vila, tant la rebel·lió com la violència segueixen sobre la taula a través d'un relat gairebé idèntic al que ja van presentar a l'inici del judici, amb penes de fins a 25 anys de presó. Aquest dimarts, però, s'espera que les acusacions argumentin el per què del manteniment dels delictes. I, també, que intentin convèncer el tribunal sobre quines de les proves aportades durant les sessions han servit per acreditar els suposats fets delictius atribuïts als dirigents encausats.
Fins a 25 anys de presó
Queda clar que la Fiscalia no es mou del seu plantejament inicial. Considera que el paper dels empresonats encaixa en el tipus penal de la rebel·lió, amb 25 anys de presó com a pena màxima per a Junqueras. A l'exvicepresident, el fiscal demana que se li apliquin els articles 472.1 i 473.1 del codi penal, que inclouen la rebel·lió sense armes ni combat, i el consideren un dels caps de la trama en el delicte. Segons el ministeri públic, ha quedat acreditada l'existència d'una violència que els líders independentistes van permetre i instrumentalitzar per pressionar i aconseguir la independència de Catalunya.
Les acusacions fan servir testimonis com el de Josep Lluís Trapero i Ferran López per justificar la rebel·lió
En la mateixa línia, l'Advocacia de l'Estat no es mou i acusa de sedició els líders empresonats, amb penes de fins a 12 anys de presó. Per altra banda, l'acusació popular de Vox manté també les mateixes peticions inicials (de fins a 74 anys) però fa una excepció amb l'exconseller Vila, que va dimitir el dia abans de la declaració d'independència. Els advocats del partit ultra li retiren l'acusació per organització criminal i malversació, i només demanen desobediència, que no comporta presó.
Les acusacions han fet servir testimonis i proves del judici per justificar la petició de presó per rebel·lió. Entre elles, les explicacions del major Josep Lluís Trapero o el comissari Ferran López sobre les reunions amb Carles Puigdemont, Forn i Junqueras abans de l'1-O sobre les advertències dels riscos que suposava mantenir el referèndum. La Fiscalia puntualitza que Puigdemont els va dir que si hi havia violència l'1-O, declararia la independència.
La condició per al tercer grau
En l'escrit de conclusions, el ministeri públic també fa una referència concreta al tercer grau penitenciari, en cas que hi hagi sentència condemnatòria. Concretament, insta el tribunal a aplicar l'article 36.2 del codi penal, que estableix que la concessió d'aquesta mesura ha de condicionar-se al compliment de la meitat de la pena de presó que finalment s'imposi.
El Suprem preveu destinar els dies 11 i 12 de juny a la presentació dels informes finals de les defenses, amb un espai de temps per a l'ultima paraula dels acusats
Malgrat que aquest article "no és excepcional", tal com indiquen experts penalistes a NacióDigital, el fet remarcable és que es demani explícitament. Per altra banda, el codi penal només l'imposa per delictes sexuals contra menors d'edat, terrorisme o organització criminal, i no es requereix en el cas de la rebel·lió.
Un cop les acusacions hagin presentat les seves conclusions, serà el torn de les defenses. El Suprem preveu destinar els dies 11 i 12 de juny a la presentació dels informes dels representants dels líders independentistes, i que sigui aquest últim dia quan els acusats puguin exercir el seu dret a l'última paraula, en un espai d'uns 15 minuts cadascun. A partir de llavors, el judici quedarà vist per sentència.
Què demana cada acusació?
Les tres acusacions (amb l'única excepció de Santi Vila) mantenen les peticions de penes i els delictes pels quals acusen. Per tant, en el cas d'Oriol Junqueras la Fiscalia demana 25 anys per rebel·lió i malversació; l'advocacia de l'Estat, 12 per sedició i malversació; i Vox, 74 per dos delictes de rebel·lió, organització criminal i desobediència.
Per als Jordis es mantenen 17 anys per rebel·lió per part de la Fiscalia; 8 anys per sedició segons l'Advocacia; i Vox no es mou dels 62 anys per rebel·lió (dos delictes) i organització criminal. La Fiscalia també manté els 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació per a Carme Forcadell.
Pel que fa a la resta d'exconsellers empresonats -Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa-, la Fiscalia demana 16 anys per rebel·lió i malversació; 11 anys i 6 mesos per sedició i malversació; i Vox fins a 74 anys per dos delictes de rebel·lió i malversació.
En el cas dels tres exconsellers en llibertat provisional -Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs-, la Fiscalia vol 7 anys per desobediència i malversació; l'Advocacia de l'Estat, 7 anys i 10 mesos per desobediència i malversació; i Vox, 24 anys per organització criminal i malversació.
En el cas de Santi Vila, Vox li retira l'acusació per organització criminal i malversació i només demana desobediència, que no comporta penes de presó.