eleccions municipals 2019

El «no» de Collboni a Maragall liquida el tripartit de Colau

El moviment no correspost d'ERC de trencar el gel amb el PSC aboca els comuns a triar entre ser a un govern amb l'alcaldia dels republicans o retenir-la de la mà dels socialistes i amb els vots de Valls

per Sara González, 3 de juny de 2019 a les 21:30 |
El candidat del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, i la número dos, Laia Bonet | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Fem el que fem, tindrem gent que marxarà de l'espai, així que més val que això passi amb l'Ada com a alcaldessa". Aquesta conclusió, verbalitzada per una veu coneixedora del debat intern dels comuns, és la que està guanyant pes a les assemblees del partit a Barcelona encara que això impliqui passar pel tràngol d'una investidura gràcies als vots de Manuel Valls. Conscient d'aquesta situació, Ernest Maragall ha decidit moure fitxa amb un gest que ha agafat a contrapeu els comuns i que ha constatat com d'inviable és el tripartit que proposa Colau amb PSC i ERC: el dirigent republicà ha trencat el gel, tot convocant a una trobada a Jaume Collboni, però el candidat socialista ha respost amb un cop de porta.  

Que els republicans hagin agafat les regnes de la situació avenint-se a deixar Junts per Catalunya (JxCat) fora de l'equació dels pactes i oferint una reunió amb el PSC que tenia només com a objectiu "contrastar" el punt en què es troben els dos partits en l'escenari postelectoral, fa encara més evident com Colau queda abocada a triar. O negocia un govern amb una ERC -que ha estat capaç de moure's de la zona de confort- acceptant que Maragall, com a candidat més votat, sigui alcalde, o aposta per una entesa amb el PSC que li permeti retenir l'alcaldia amb els vots de Manuel Valls a la investidura. Les negociacions dels equips arrencaran aquest dimarts.


L'oferta de diàleg d'ERC ha estat una prova del cotó

El gest d'ERC de demanar una trobada amb Collboni, que en cap cas tenia com a objectiu explorar una entesa de govern però sí almenys establir un diàleg per constatar diferències, era la prova del cotó per a un acord a tres bandes exigit des dels comuns, que des de l'inici s'ha evidenciat com a impossible. El no dels socialistes a la reunió que els republicans havien previst per aquest dimarts a les deu del matí així ho certifica. El candidat del PSC ha argumentat que ell només negociarà amb Barcelona en Comú i que, en tot cas, serà durant el mandat quan caldrà dialogar "sense exclusions" per afrontar temes clau a la ciutat com la seguretat, el transport públic o l'habitatge. Els socialistes no només descarten pactar amb Maragall, sinó seure-hi a parlar.


La incògnita ara és quin serà el pròxim pas de Colau, que queda abocada a anar més enllà de seguir insistint en un tripartit que ha quedat dinamitat, especialment, pels socialistes. La pressió va in crescendo i a l'inici d'aquesta setmana la lidera un PSC que només hi té a guanyar perquè, o estaran al govern de Barcelona o lideraran l'oposició. "Colau ha de decidir si vol ser crossa d'ERC o protagonitzar un bon govern, un govern progressista i un govern pro-Barcelona", ha assegurat la número dos de la llista del PSC, Laia Bonet, a través d'un missatge a Twitter. Fonts dels comuns asseguren però que, ara per ara, seguiran mantenint l'oferta de tripartit i atribueixen els moviments de les últimes hores a un intent tant d'ERC com del PSC de "situar-se millor" en les negociacions.  


Paradoxalment, però, la desconfiança d'Ada Colau és sobretot amb ERC i ha arribat a tal punt que els comuns no donen credibilitat a les paraules de Maragall quan diu que està disposat a deixar JxCat fora de l'equació dels pactes. "És difícil creure's del tot, ara mateix, que ERC estigui descartant Junts per Catalunya", ha assegurat la tercera tinent d'alcaldia, Janet Sanz, just abans que els republicans trenquessin el veto a trobar-se cara a cara amb Collboni. La jugada dels republicans era arriscada per com seria encaixada dins de l'independentisme, però la negativa quasi immediata dels socialistes ha servit per sacsejar de nou el tauler.

Els republicans trenquen l'esquema previst pels comuns


Les noves coordenades de la situació impacten dies abans que els comuns afrontin el pròxim divendres un plenari en què Barcelona pretenia arribar-hi mantenint un pols segons el qual el PSC ha de formar part, sí o sí, del trident per negociar. De fet, a la consulta a les bases que s'esbossa posar en marxa al partit pretenia recollir suports a aquesta geometria de la mà de socialistes i republicans. L'estratègia dels comuns passava per mantenir fins al final que l'acord havia de ser a tres bandes i que Colau negociés per separat amb tots dos. Arribats al final del temps de negociació, si les línies vermelles es mantenien, el pla que defensen cada vegada més dirigents dels comuns passaria per tancar un acord amb el PSC i que Colau fos investida amb els vots favorables de Valls.

Es tractaria de pagar aquest preu que, asseguren, no tindria afectació més enllà d'una fotografia incòmoda durant la investidura malgrat que quedarien encasellats en un dels blocs, la lògica que precisament reclamen superar. Ara bé, altres veus fins i tot pronostiquen desercions a l'espai de l'esquerra alternativa. No hi ha una posició monolítica a la formació. El debat és viu.

Maragall ha decidit intervenir per trencar els esquemes de Colau, que haurà de replantejar l'estratègia. El debat de les darreres hores ha situat els republicans en la tessitura de decidir si assumien el rol de caps de l'oposició a un govern Colau-Collboni o bé afrontaven el risc d'intentar forçar la negociació a dos per abocar els comuns a acceptar un govern on Maragall, com a candidat més votat, en fos l'alcalde. Finalment, ERC s'ha mogut; el PSC ha deixat clar que no cedirà i, els dos plegats, estrenyen el marge de maniobra de Colau.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació