Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Perfil

Eduard Sallent, de líder estudiantil independentista a «pont» amb Madrid

El nou comissari en cap dels Mossos d'Esquadra bregarà amb la sentència del Suprem i el judici contra Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional espanyola

per Aida Morales , 3 de juny de 2019 a les 16:04 |
Eduard Sallent, comissari en cap dels Mossos d'Esquadra. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De líder estudiantil independentista a "pont" amb la judicatura i el sistema polític estatal en un moment especialment complex. Aquesta és la trajectòria del nou màxim responsable dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, que aquest dilluns ha estat nomenat comissari en cap. Poc després s'ha presentat davant dels mitjans de comunicació des del Departament d'Interior, on ha comparegut acompanyat pel conseller Miquel Buch.

Es tracta d'un nomenament inesperat que serveix per rellevar el fins ara comissari en cap de la policia catalana, Miquel Esquius, i que es produeix menys d'un any després de l'últim gran canvi al cos policial català. Sallent ha passat de sotscomissari general d'Informació a comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, un salt fulgurant i també inusual, ja que en tan sols un dia se l'ha hagut de proclamar també comissari per poder ascendir en el càrrec que ocuparà en els propers temps.


Sallent era, des del gener del 2018, el número 2 de la comissaria general d'Informació. Malgrat que no n'era el comissari, exercia com a màxim responsable d'aquesta àrea, ja que el seu anterior superior, Manel Castellví, havia demanat passar a segona fila el mes de novembre del 2017. Ara el salt és doble, i Sallent s'ha convertit en el màxim responsable dels Mossos sense passar gairebé pel comissariat. En tan sols un dia s'ha col·locat al vèrtex més alt de piràmide de la policia catalana.

L'independentisme a la universitat


El nou cap dels Mossos d'Esquadra té cops amagats en el currículum. Un d'ells es el seu passat estudiantil independentista i reivindicatiu. El 1992, abans d'ingressar al cos policial català, va ser nomenat secretari general de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), una organització estudiantil independentista en la qual va compartir militància amb l'actual presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, que en aquell moment n'era la secretària de finances.

El 1992 va ser secretari general de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, on va coincidir aamb Elisenda Paluzie, ara presidenta de l'ANC

Persones coneixedores pel seu pas per la universitat expliquen a NacióDigital que era un "bon estudiant, molt analític i racional", i que des dels primers anys estava interessat per "l'estratègia política i militar". De fet, el sindicat defensava tenir "mentalitat d'Estat" des de la perspectiva independentista, i malgrat que la majoria de persones que l'integraven estaven polititzades, la majoria no militaven a cap partit polític. De la FNEC també en van sortir, per exemple, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. 

En aquella etapa Sallent estudiava filosofia -es va treure la carrera de cinc anys sense demores-, tot i que la seva trajectòria ràpidament es va anar orientant cap a l'àmbit de la seguretat. Es va incorporar a la policia de la Generalitat fa 22 anys, i des de llavors ha destacat per la gestió d'equips i unitats, i per la seva trajectòria en l'àmbit de la formació. De fet, ha format part com a expert en diverses missions internacionals sota la direcció de Nacions Unides i el Consell d'Europa, i ha estat professor de l'Institut de Seguretat Pública en matèria de drets humans i deontologia policial. També ha estat formador a UnescoCat sobre diversitat, i va ser cap de la comissaria general de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació. 

La tasca de traçar "ponts" a Madrid

A Sallent se li encarreguen tasques molt concretes: normalitzar la situació del cos policial català i traçar "ponts" amb Madrid -segons paraules del conseller d'Interior-, per tal de tornar a situar la policia catalana en el camp de la seguretat, lluny de partidismes i acusacions judicials. Malgrat que aquesta ja era també la feina que havia de fer Esquius durant els onze mesos que va estar en el càrrec, l'objectiu de Sallent és donar una volta més a aquesta estratègia, sempre des de la fidelitat a l'estructura catalana.

Sallent prepara el terreny de forma preventiva de cara a la sentència del judici de l'1-O al Tribunal Suprem i al judici contra Trapero a l'Audiència Nacional

D'aquesta manera, el Departament d'Interior situa al capdavant dels Mossos un home ambiciós, que agafa l'estela d'Esquius, però la reforça. Si bé el seu antecessor va posar les bases i va retornar "l'equilibri" al prestigi del cos -molt tocat per les diferents causes judicials i l'aplicació del 155 a Catalunya-, ara es busca fer avançar aquesta normalitat de forma preventiva.

En aquest camí, Sallent té cartes en el seu favor. Coneixedor de la situació a Madrid, manté bones relacions amb la judicatura espanyola, un fet que serà clau en els propers mesos, quan s'espera que la independència dels Mossos torni a situar-se en el punt de mira amb la sentència del Tribunal Suprem i l'inici del judici contra Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional. Aconseguir treure la policia catalana del debat polític es presenta com la tasca més difícil del nou comissari en cap. Una feina, però, que assumeix públicament i que assegura que farà. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació