03
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
20:32h
"No hi ha lluita petita quan es tracta dels drets col·lectius i les llibertats que s'han aconseguit amb molts esforços i amb molts sacrificis. El president de la Generalitat no pot defallir mai en la conquesta de drets i llibertats. I si la democràcia espanyola no aguanta aquesta defensa, en pagaré el preu que calgui". La frase és de Quim Torra, i la va pronunciar poc després de declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la pancarta del llaç groc, i és significativa del to de la seva presidència. Torra compareix avui a la sala de premsa del Palau de la Generalitat per passa balanç del mandat quan fa un any i dos dies de la presa de possessió del Govern. Just després arrencarà la ronda de contactes per consensuar l'estratègia de resposta al Tribunal Suprem amb dues reunions consecutives: ANC i Òmnium Cultural.
La prioritat dels propers mesos, segons assenyalen diverses fonts governamentals consultades per NacióDigital, és "aconseguir pactar una resposta a la sentència del Suprem" que permeti recuperar la unitat perduda després de l'1-O. No existeix un full de ruta unitari, però sí que s'ha arribat a un acord de mínims: "Pactar entre tots plegats què farem quan arribin les condemnes", resumeix un dels implicats. Torra començarà a cridar ben aviat els màxims dirigents de tots els partits sobiranistes per abonar el terreny sobre què fer a la tardor, que és quan Manuel Marchena emetrà el seu veredicte un cop es tanqui, la setmana vinent, el judici a Madrid. "Qualsevol pena de presó ja serà massa dura", sosté un dels implicats en la cuina de l'acord.
Si bé en el primer tram de la legislatura l'opció que circulava amb més força com a resposta al Suprem era la convocatòria d'eleccions, aquest escenari s'ha anat refredant. "Per què? Perquè no beneficien a ningú", manté un alt dirigent consultat. Junts per Catalunya (JxCat) ha perdut l'hegemonia municipal tot i guanyar amb rotunditat les europees gràcies al factor Carles Puigdemont, i no disposa de candidat a la Generalitat. Torra s'ha autodescartat i, de moment, Puigdemont assegura no tenir "cap interès" en ser cap de cartell a Catalunya. ERC ha vençut en les municipals i pot governar Barcelona, però insisteix que la legislatura ha de ser llarga perquè cal "governar".
Minoria parlamentària, diàleg amb l'Estat?
Però governar no és senzill estant en minoria al Parlament, on ni tan sols s'han presentat els pressupostos de la Generalitat per al 2019. La CUP s'ha desmarcat del projecte "autonomista" del Govern, que durant bona part de la legislatura ha patit l'alteració de la composició del Parlament arran de la suspensió de Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez per part del Suprem i la negativa de JxCat a designar-los substitut. Amb els tres últims havent renunciat a l'acta per anar al Congrés -on també han estat suspesos-, l'independentisme torna a tenir una majoria efectiva, malgrat que les discrepàncies allunyen la unitat estratègica.
Una d'aquestes discrepàncies és, precisament, com abordar el diàleg amb Madrid. Els missatges del Govern són conciliadors -fins i tot hi ha la porta oberta a negociar un nou model de finançament si acaba la intervenció financera de la Generalitat- malgrat la tensió evident per la situació dels presos, i la pilota és a la teulada de Pedro Sánchez. Res fa pensar, tampoc a Palau, que fins que passi la investidura hi haurà de nou un diàleg amb el govern espanyol que reprengui la declaració de Pedralbes.
Mentrestant, Torra farà balanç aquest dimarts d'una presidència marcada per aquests deu episodis. La combinació del dia a dia, la repressió, el diàleg -fallit- amb l'Estat i el compromís de Torra per "fer efectiva" la República ho ha tenyit tot de complexitat.
La prioritat dels propers mesos, segons assenyalen diverses fonts governamentals consultades per NacióDigital, és "aconseguir pactar una resposta a la sentència del Suprem" que permeti recuperar la unitat perduda després de l'1-O. No existeix un full de ruta unitari, però sí que s'ha arribat a un acord de mínims: "Pactar entre tots plegats què farem quan arribin les condemnes", resumeix un dels implicats. Torra començarà a cridar ben aviat els màxims dirigents de tots els partits sobiranistes per abonar el terreny sobre què fer a la tardor, que és quan Manuel Marchena emetrà el seu veredicte un cop es tanqui, la setmana vinent, el judici a Madrid. "Qualsevol pena de presó ja serà massa dura", sosté un dels implicats en la cuina de l'acord.
Si bé en el primer tram de la legislatura l'opció que circulava amb més força com a resposta al Suprem era la convocatòria d'eleccions, aquest escenari s'ha anat refredant. "Per què? Perquè no beneficien a ningú", manté un alt dirigent consultat. Junts per Catalunya (JxCat) ha perdut l'hegemonia municipal tot i guanyar amb rotunditat les europees gràcies al factor Carles Puigdemont, i no disposa de candidat a la Generalitat. Torra s'ha autodescartat i, de moment, Puigdemont assegura no tenir "cap interès" en ser cap de cartell a Catalunya. ERC ha vençut en les municipals i pot governar Barcelona, però insisteix que la legislatura ha de ser llarga perquè cal "governar".
Minoria parlamentària, diàleg amb l'Estat?
Però governar no és senzill estant en minoria al Parlament, on ni tan sols s'han presentat els pressupostos de la Generalitat per al 2019. La CUP s'ha desmarcat del projecte "autonomista" del Govern, que durant bona part de la legislatura ha patit l'alteració de la composició del Parlament arran de la suspensió de Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez per part del Suprem i la negativa de JxCat a designar-los substitut. Amb els tres últims havent renunciat a l'acta per anar al Congrés -on també han estat suspesos-, l'independentisme torna a tenir una majoria efectiva, malgrat que les discrepàncies allunyen la unitat estratègica.
Una d'aquestes discrepàncies és, precisament, com abordar el diàleg amb Madrid. Els missatges del Govern són conciliadors -fins i tot hi ha la porta oberta a negociar un nou model de finançament si acaba la intervenció financera de la Generalitat- malgrat la tensió evident per la situació dels presos, i la pilota és a la teulada de Pedro Sánchez. Res fa pensar, tampoc a Palau, que fins que passi la investidura hi haurà de nou un diàleg amb el govern espanyol que reprengui la declaració de Pedralbes.
Mentrestant, Torra farà balanç aquest dimarts d'una presidència marcada per aquests deu episodis. La combinació del dia a dia, la repressió, el diàleg -fallit- amb l'Estat i el compromís de Torra per "fer efectiva" la República ho ha tenyit tot de complexitat.