03
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
11:48h
Demòcrates de Catalunya insisteix en recuperar la via unilateral per reprendre el camí cap a la independència. En aquests termes s'ha expressat aquest dilluns el màxim dirigent de la formació, Antoni Castellà, que ha comparegut a la seu del partit acompanyat de la també diputada Assumpció Laïlla, en referència als passos que ha de seguir el procés després del cicle electoral. Segons Castellà, la via unilateral "és l'única que pot donar resposta al mandat de l'1-O" i només s'avalaria una convocatòria electoral després de la sentència al Tribunal Suprem si són unes plebiscitàries amb un front comú de l'independentisme compromès a desplegar la declaració del 27-O.
El dirigent de Demòcrates ha anunciat que assistiran a la ronda de contactes que farà el president de la Generalitat, Quim Torra, per preparar la resposta de l'independentisme a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes encausats. D'entrada, Castellà ha estat escèptic amb el referèndum acordat i també amb la possibilitat que se n'impulsi un altre d'unilateral, com ha sorgit en sectors sobiranistes "No té cap sentit plantejar un segon referèndum", ha assenyalat Castellà, i ha volgut afegir que la consulta pactada ha de sorgir de l'Estat. "Per més que discutim bilateralment amb ells, la negativa sempre ha estat absoluta", ha remarcat sobre els intents del Govern per posar les bases del diàleg amb Pedro Sánchez.
"La via unilateral és l'única que pot donar resposta al mandat de l'1-O", ha apuntat en referència a l'aixecament de la suspensió de la declaració de la independència. "Ens sembla ingenu pensar, davant la situació actual, que l'Estat pugui plantejar-se un procés de negociació bilateral. Seguim reiterant que, malgrat ser una via complicada, cal seguir la via unilateral amb insubmissió de les institucions per donar resposta al mandat de l'1-O", ha apuntat. Pel que fa a un avançament electoral, Castellà ha apuntat que seria un "frau" convocar eleccions "autonòmiques".
En termes de resposta a l'Estat, ha dit, s'estaria en la mateixa situació. "Les rebutjaríem de ple. Però sí que donaríem suport a unes eleccions en termes plebiscitaris, és a dir, dissoldre el Parlament per convocar uns comicis amb un front comú de l'independentisme que tingués només un únic punt al programa: la suspensió de la declaració del 27-O", ha ressaltat el dirigent democristià. Un plantejament, per cert, que s'assembla al que ha fet l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en referència a l'escenari que s'obrirà a l'octubre, quan es preveu que arribi el veredicte de Manuel Marchena.
Cap pacte amb el bloc del 155
Castellà ha assenyalat que la "majoria social" en termes d'independència es manté "estable" després de les eleccions municipals. "Esperem que hi hagi coherència i que no hi hagi acords amb partits que van donar suport al 155", ha apuntat el dirigent democristià. En aquest sentit, cap de les candidatures avalades per Demòcrates arribarà a acords amb el PSC i, per descomptat, tampoc amb el PP ni amb Ciutadans enlloc del territori. La formació independentista va concórrer el 26-M a través de les primàries republicanes, que a Barcelona estaven encapçalades per Jordi Graupera i no van aconseguir representació. "No és un bon resultat", ha admès Castellà.
"Pensàvem que era el mecanisme per fer fronts comuns de baix a dalt", ha reflexionat el diputat, que ha lamentat que els partits majoritaris -JxCat i ERC- no s'hi volguessin sumar de forma "legítima". "Els processos de primàries han implicat 50.000 persones. Vam fer llistes a més de 100 municipis", ha detallat el dirigent democristià, que ha situat aquest moviment com la "primera llavor" de "com han d'evolucionar els partits" a partir d'ara. S'han aconseguit més de 50.000 vots, 60 regidors i, en aquests moments, ja hi ha vuit alcaldies que "són pràcticament una realitat" a l'espera dels pactes.
Aquests vuit batllies, ha apuntat Castellà, són aquestes: Sant Joan de Vilatorrada, Alcoletge, Cercs, Vallcebre, Castell de l'Areny, Rasquera, Fígols i Sant Antoni de Vilamajor. Les municipals eren un dels principals objectius de Demòcrates des de la seva fundació, l'any 2015, perquè aspiraven a recollir la representació territorial que tenia l'extinta Unió quan es va trencar la federació que va formar CiU durant dècades.
El dirigent de Demòcrates ha anunciat que assistiran a la ronda de contactes que farà el president de la Generalitat, Quim Torra, per preparar la resposta de l'independentisme a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes encausats. D'entrada, Castellà ha estat escèptic amb el referèndum acordat i també amb la possibilitat que se n'impulsi un altre d'unilateral, com ha sorgit en sectors sobiranistes "No té cap sentit plantejar un segon referèndum", ha assenyalat Castellà, i ha volgut afegir que la consulta pactada ha de sorgir de l'Estat. "Per més que discutim bilateralment amb ells, la negativa sempre ha estat absoluta", ha remarcat sobre els intents del Govern per posar les bases del diàleg amb Pedro Sánchez.
"La via unilateral és l'única que pot donar resposta al mandat de l'1-O", ha apuntat en referència a l'aixecament de la suspensió de la declaració de la independència. "Ens sembla ingenu pensar, davant la situació actual, que l'Estat pugui plantejar-se un procés de negociació bilateral. Seguim reiterant que, malgrat ser una via complicada, cal seguir la via unilateral amb insubmissió de les institucions per donar resposta al mandat de l'1-O", ha apuntat. Pel que fa a un avançament electoral, Castellà ha apuntat que seria un "frau" convocar eleccions "autonòmiques".
En termes de resposta a l'Estat, ha dit, s'estaria en la mateixa situació. "Les rebutjaríem de ple. Però sí que donaríem suport a unes eleccions en termes plebiscitaris, és a dir, dissoldre el Parlament per convocar uns comicis amb un front comú de l'independentisme que tingués només un únic punt al programa: la suspensió de la declaració del 27-O", ha ressaltat el dirigent democristià. Un plantejament, per cert, que s'assembla al que ha fet l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en referència a l'escenari que s'obrirà a l'octubre, quan es preveu que arribi el veredicte de Manuel Marchena.
Cap pacte amb el bloc del 155
Castellà ha assenyalat que la "majoria social" en termes d'independència es manté "estable" després de les eleccions municipals. "Esperem que hi hagi coherència i que no hi hagi acords amb partits que van donar suport al 155", ha apuntat el dirigent democristià. En aquest sentit, cap de les candidatures avalades per Demòcrates arribarà a acords amb el PSC i, per descomptat, tampoc amb el PP ni amb Ciutadans enlloc del territori. La formació independentista va concórrer el 26-M a través de les primàries republicanes, que a Barcelona estaven encapçalades per Jordi Graupera i no van aconseguir representació. "No és un bon resultat", ha admès Castellà.
"Pensàvem que era el mecanisme per fer fronts comuns de baix a dalt", ha reflexionat el diputat, que ha lamentat que els partits majoritaris -JxCat i ERC- no s'hi volguessin sumar de forma "legítima". "Els processos de primàries han implicat 50.000 persones. Vam fer llistes a més de 100 municipis", ha detallat el dirigent democristià, que ha situat aquest moviment com la "primera llavor" de "com han d'evolucionar els partits" a partir d'ara. S'han aconseguit més de 50.000 vots, 60 regidors i, en aquests moments, ja hi ha vuit alcaldies que "són pràcticament una realitat" a l'espera dels pactes.
Aquests vuit batllies, ha apuntat Castellà, són aquestes: Sant Joan de Vilatorrada, Alcoletge, Cercs, Vallcebre, Castell de l'Areny, Rasquera, Fígols i Sant Antoni de Vilamajor. Les municipals eren un dels principals objectius de Demòcrates des de la seva fundació, l'any 2015, perquè aspiraven a recollir la representació territorial que tenia l'extinta Unió quan es va trencar la federació que va formar CiU durant dècades.