Colau és l'únic actiu dels comuns -un projecte polític que ha embarrancat- i hi ha qui veu en salvar-la la possibilitat de fer-lo surar, encara que desnaturalitzat. Sobre les relacions (de desconfiança) entre els republicans i els comuns us deixo la crònica de Sara González i Joan Serra Carné. També us aconsello el recull d'opinions i raons (Pilar Rahola, Maria Favà, Jordi Muñoz, Montserrat Tura, Jordi Borja i Jordi Amat) sobre els pactes a la capital que va fer Roger Arnau. Us donaran perspectiva.
L'establishment i els poders de l'Estat s'han alineat amb la idea que Colau segueixi d'alcaldessa. Els feia por la seva agenda social, però no la nacional. Ara, si és alcaldessa ho serà perquè Collboni i Valls desnaturalitzen la primera. Amb Maragall passava el contrari, però si pacta amb Colau, tot se'ls escapa de control. Els comuns es reuneixen avui al matí i tenen damunt la taula decidir si juguen a la política de blocs i, en aquest cas, fan un acord en clau unionista o opten per sacrificar Colau per la seva derrota a les urnes i busquen un acord sobiranista i progressista. No és una papereta fàcil. Durant el dia també es reuniran amb ERC per mirar d'avançar. Maragall no renunciarà a l'alcaldia però està disposat a renunciar a sumar a JxCat pel veto mutu amb Colau.
Veurem com evoluciona. Ahir el líder de Cs a Europa, el liberal Luis Garicano, va beneir la jugada de Valls en un moment de tensions internes a la formació d'Albert Rivera sobre com procedir en matèria de pactes. Al vespre van aparèixer manifestos impulsats des de l'entorn d'ERC i des dels comuns. El primer demanava un acord Maragall-Colau i el segon un tripartit d'esquerres que ja s'ha manifestat com a impossible. Cap dels dos el signa el periodista Jordi Évole, erigit en gran defensors de l'alcaldessa en l'àgora pública. Us deixo l'opinió que vaig escriure sobre el tema i la de Germà Capdevila a la Veu de Nació.
Merescut Premi d'Honor. Aquest vespre Òmnium Cultural entrega a la poeta, traductora i assagista Marta Pessarrodona el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'entitat, que té empresonat el seu president, Jordi Cuixart, reconeix així la trajectòria d'aquesta dona. L'escriptora acaba de publicar Variacions profanes i ha reeditat França 1939. La cultura catalana exiliada. Pep Martíl'ha entrevistat i ha expressat la seva opinió sobre el moment del país i la cultura. Felicitats!
Adeu sense passar comptes. I qui ahir se'n va anar de la vida pública sense grans reconeixements (més enllà d'alguns reportatges en premsa passant de puntetes sobre els seus "petits pecats") va ser Joan Carles I. Abandona els actes oficials cinc anys després d'abdicar. Es va acomiadar amb un dinar amb amics (entre ells la periodista catalana Susanna Griso) i una cursa de braus. Bernat Surroca i Sergi Ambudiovan retratar en quatre actes el declivi del company de caceres de personalitats com Putin. Laura Pinyol dedica aquesta opinió a l'anterior cap de l'estat i el poc que en sabem dels seus 40 anys de regnat.
Vist i llegit
El cicle electoral ha acabat a Espanya. A Catalunya sembla que les dues forces del Govern tampoc no tenen pressa per anar a les urnes, tal com ens ha explicat de forma molt didàcticaOriol March. Això dóna peu a imaginar solucions a mitjà o llarg termini pel conflicte polític a Catalunya. És el que fa en aquest article a La Vanguardia el politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca. Aporta "renúncies" a banda i banda que poden semblar impossibles però que com a mínim cal atendre i valorar. Com sempre, us aconsello llegir-lo.
El passadís
Ada Colau ja és, oficialment i li agradi o no, el mal menor de les elits. Sempre, és clar, que sigui alcaldessa convenient falcada per Manuel Valls i Jaume Collboni. A les jornades del Cercle d'Economia a Sitges, que dissabte va clausurar Pedro Sánchez passant de puntetes sobre els pactes, el futur de Barcelona anava de boca en boca. Un soci molt il·lustre (i veterà) del Cercle dels de primera hora explicava, en un to de pretès humor que no pot ser més que indignant pel classisme que destil·la, com veia la situació: "Si m'haguessin dit que preferiria Colau fa uns mesos, hauria pensat que era boig! Però és com la meva dona de fer feines i prefereixo la minyona que un que diu que proclamarà una república [Ernest Maragall]". Per llogar-hi cadires!
L'efemèride
El 3 de juny de 1966 és considerada com la data d'inici de l'anomenada Revolució Cultural a la Xina. Va durar fins al 1976, quan es va frenar i revisar. L'aleshores líder del partit, Mao Zedong, la va presentar com una via per tornar als orígens de la revolució socialista i millorar-ne les estructures polítiques amb afany renovador. Va ser un període de repressió a molts intel·lectuals i dirigents i va costar milions de morts. El 3 de juny els estudiants van prendre Pequín després que el 16 de maig el partit decretés l'inici de la Revolució i van forçar la dimissió de l'alcalde i de càrrecs universitaris. Aquest curt de la BBC explica el "cop" maoista per reforçar el seu poder.
L'aniversari
El 3 de juny de l'any 1986, avui fa 33 anys, va néixer a Manacor, a Mallorca, el tenista Rafael Nadal. Nebot de l'exjugador del Barça Miquel Àngel Nadal, sempre ha fet camí de la mà del seu entrenador, el seu oncle Toni. Ara també l'entrena l'ex-número 1 mundial Carles Moyà. Nadal és un especialista en terra batuda (és el millor de la història en aquesta superfície) i ha estat número 1 mundial gairebé 200 vegades en els darrers deu anys. Destaca per la seva fortalesa i talent competitiu, ha estat medalla d'or olímpic i ha guanyat quatre copes Davis. En total té 17 títols dels tornejos del Grand Slam, els més importants: 11 a Roland Garros (aquests dies pot guanyar el dotzè), un de l'Open d'Austràlia, dos a Wimbledon i tres de l'US Open. La final de Wimbledon del 2008 contra Roger Federer, a qui va guanyar, és considerat el millor partit de la història del tenis. Aquí en podeu veure un extens resum.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi