Sánchez esquiva els pactes de govern i l'oferta de diàleg d'Aragonès

El president del govern espanyol no ensenya les seves cartes sobre com afrontar la governabilitat i el conflicte amb Catalunya en el discurs de cloenda al Cercle d'Economia

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Cercle d'Economia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Cercle d'Economia | Cercle d'Economia
01 de juny del 2019
Actualitzat a les 15:04h
Ni del diàleg amb Catalunya ni dels pactes per a la investidura i per formar govern. Del pas del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per les jornades del Cercle d'Economia a Sitges en queden més silencis que no pas certeses en un moment en què la política espanyola i catalana estan marcades per les negociacions d'investidura i per l'atzucac del conflicte territorial. El líder del PSOE, que just celebra el primer aniversari de la moció de censura que el va encimbellar fins a la Moncloa, vol anar amb peus de plom i no ensenyar quines són les seves cartes per no donar cap pas en fals. 

Aquest divendres, tant el líder de Podem, Pablo Iglesias, com el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, han desfilat per Sitges entonant discursos que interpel·laven directament el president espanyol. El primer, emplaçant el líder del PSOE a negociar un govern de coalició a Espanya; el segon, oferint tornar a les bases per a un diàleg efectiu que els dos executius van acordar a la reunió de Pedralbes el passat mes de desembre. Sánchez, però, no ha obert boca i ha centrat pràcticament tot el seu discurs en l'àmbit econòmic i el paper d'Espanya a Europa. L'única concessió ha estat una breu referència a una Espanya "unida en la diversitat" en una Europa on no té sentit "aixecar falses fronteres". 


El president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, ha aplanat el terreny durant la presentació perquè Sánchez esbossés almenys quina sera la seva línia d'actuació. Els empresaris han demanat transitar per la via del "diàleg, la transacció i l'acord" i Brugera ha citat explícitament les paraules d'Aragonès proposant reprendre el diàleg. Ha advocat també per la cultura de la negociació per formar majories i per millorar el model territorial. Però, tot i això, Sánchez no ha recollit el guant.

Si bé just després de les eleccions del 28 d'abril el PSOE va enfilar la negociació amb Podem per afrontar la composició de la mesa del Congrés, per ara no s'ha tornat a produir cap contacte per avançar en un acord d'investidura. Iglesias va intentar pressionar aquest divendres demanant des de Sitges entrar en "un govern de coalició estable i coherent". Ho feia després que el president espanyol instés la formació lila a "reconsiderar" el seu posicionament després dels mals resultats obtinguts a les eleccions del 26 de maig i que, en paral·lel, el CIS revelés que el pacte preferit pels ciutadans espanyols és el del PSOE amb Podem.

Controlar els tempos per no entorpir negociacions

Però Pedro Sánchez vol controlar els tempos i no prémer cap tecla de la investidura fins que es resolgui el trencaclosques autonòmic i municipals, on té també interessos amb Ciutadans per apuntalar-se governs en territoris com Aragó o Castella i Lleó, o forjar alternatives que barrin el pas al PP, com ara a la Comunitat de Madrid. A risc d'entorpir negociacions, el president ha preferit no dir-ne res conscient de les repercussions que podria tenir després en les converses per la investidura. En tot cas, l'aposta del PSOE segueix sent la de governar la Moncloa en solitari i jugar a la geometria variable. Com a molt, va apuntar el ministre José Luis Ábalos, estan disposats a incorporar a l'executiu algun independent proposat per Podem.

I de la mateixa manera que ha ignorat les paraules d'Iglesias, Sánchez també ha esquivat l'oferta de diàleg plantejada per Pere Aragonès poques hores abans. De fet, just abans del discurs del líder del PSOE, l'alcaldable del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que no donen "credibilitat" a aquest plantejament després que els independentistes no aprovessin els pressupostos generals de l'Estat i del veto a Miquel Iceta perquè fos president del Senat. En una setmana enterbolida pel dictamen del grup de treball de l'ONU que exigeix la llibertat immediata dels presos i que el govern espanyol vol impugnar i també amb l'operació a cor obert per l'alcaldia de Barcelona, Sánchez ha optat també pel silenci en aquest cas.

Dos mantres ha repetit Sánchez: que "no es poden aixecar falses fronteres" i que "units en la diversitat" els espanyols són més forts

Només hi ha passat de puntetes reivindicant Espanya com una "democràcia consolidada amb un poderós estat del benestar i de dret" que ha sabut compartir sobirania tant amb els municipis com amb Europa. Dos mantres ha repetit Sánchez: que "no es poden aixecar falses fronteres" i que "units en la diversitat" els espanyols són més forts. Ha recordat, en aquest sentit, el trajecte recorregut en els darrers 40 anys a partir dels acords "amplis, transversals i que transcendien ideologies" que van permetre deixar enrere la dictadura. "Aquest és un precedent del que podem aconseguir junts", ha resolt. 

Un nou estatut dels treballadors

Més enllà d'aquestes referències de caràcter genèric, Sánchez s'ha refugiat en un discurs econòmic i sobre el paper que ha de jugar Espanya en la legislatura europea. Ha advocat per una fiscalitat "alineada" amb el creixement econòmic i la redistribució de la riquesa. També ha reivindicat el combat contra la precarietat laboral sobre la qual se sustenten empreses com Glovo. Ha defensat, en aquest sentit, que cal afrontar un nou estatut dels treballadors "del segle XXI" amb l'objectiu d'"acomodar les normes a la realitat canviant". Ho ha dit arran de l'accident mortal d'un repartidor que treballava per Glovo a Barcelona.

Durant el seu discurs, Sánchez ha fet pivotar el seu discurs sobre el concepte "d'anticipar-se" per fer front als grans reptes del segle XXI, com ara el canvi climàtic o els canvis tecnològics que dibuixen un nou panorama laboral. Ha obviat, però, els desafiaments que té més a curt termini, com la governabilitat i el conflicte territorial, davant dels quals prefereix, precisament, no anticipar-se.