Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

Sànchez, Rull i Turull demanen l'absolució i alerten de la vulneració de drets fonamentals

Les conclusions definitives de la seva defensa confirmen les provisionals: diuen que els fets no van ser delictius i que els acusats van actuar en l'exercici dels seus drets

per NacióDigital, 31 de maig de 2019 a les 20:56 |
Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, al Congrés dels Diputats. | Junts per Catalunya
L'advocat defensor de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, ha presentat aquest divendres davant del Tribunal Suprem els escrits de conclusions definitives que confirmen les provisionals i demanen l'absolució del seus tres clients. En les desenes de pàgines de cada escrit es fa un relat dels fets, que no es consideren delictius, i s'assegura que van realitzar aquests actes en exercici de diversos drets fonamentals com la llibertat ideològica i d'expressió, el dret de manifestació o la llibertat política. Per això, alerta que si són condemnats, es vulneraran aquests drets, i la defensa ja avança que acudirà al Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, per defensar-los.

Els fets relatats es remunten a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, el 2010, amb manifestacions, eleccions diverses, declaracions polítiques, fins arribar al setembre del 2017. En tot cas, cap dels fets, diu l'advocat, podria suposar un delicte de rebel·lió, sedició, malversació de fons públics o organització criminal. De fet, reitera que no hi va haver violència generalitzada ni organitzada aquells dies, excepte puntualment dos cotxes de la Guàrdia Civil danyats i algun altre petit incident. A més, tots tres dirigents van fer crides a l'actitud pacífica, diuen els escrits.


"Els acusats van actuar en l'exercici dels seus drets"

De Jordi Sànchez l'escrit relata la història de l'ANC, les seves manifestacions i, sobretot la seva participació en la concentració del 20-S davant del Departament d'Economia, on va fer constants crides a la no-violència, a més de recordar que no va intervenir en cap decisió política o administrativa.

Sobre Jordi Turull, diu que no va tenir gairebé cap intervenció com a conseller de Presidència i que va col·laborar amb la justícia i la policia en els registres i control del CTTI. De fet, diu que l'activació del cens universal per votar l'1-O es va fer per evitar enfrontaments entre la policia i els votants, i que en tot moment el Govern va pensar que l'actuació de les forces policials seria proporcionada i la votació seria similar a la del 9-N del 2014.

Sobre les campanyes publicitàries, les primeres es van contractar quan Turull no era conseller, i les últimes van emetre's gratuïtament als mitjans públics, segons el lletrat. També desconeixia cap encàrrec a Unipost per repartir documentació electoral que, recorda, no es va arribar a enviar. Respecte Josep Rull, exconseller de Territori, diu que es va haver de denegar l'atracament d'un vaixell per a allotjar policies al Port de Palamós perquè no hi cabia aquells dies.


La defensa denuncia la "vulneració de drets" dels acusats

En els escrits també es repassen les principals vulneracions de drets que s'han comès, segons el seu parer, durant el procés judicial i el judici mateix, com la competència del Suprem, l'empresonament, la inadmissió de proves, la denegació de la traducció simultània per declarar, i sobretot la prohibició de confrontar els vídeos amb les declaracions dels policies i guàrdies civils, així com la limitació d'algunes preguntes per part del president del tribunal, Manuel Marchena.

També critica a Marchena que fes al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, una pregunta que havia vetat fer al fiscal, o que no recriminés certa desmemòria a alguns testimonis de les acusacions, però sí als de les defenses.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació