DADES

Les dones només representen un terç dels artistes dels principals festivals de Catalunya

La presència femenina damunt dels escenaris continua sent deficitària: el Primavera Sound i el Sónar són els esdeveniments més paritaris

per Laura Estrada, 9 de juny de 2019 a les 19:30 |
Rosalía al Primavera Sound | José M. Gutiérrez

La música fa estiu a Catalunya. De fet, els festivals són sinònim de calor. Entre juny i agost es concentren la majoria d'esdeveniments musicals arreu del territori català, i els escenaris de l'Acampada Jove, el Primavera Sound, l'Embassa't, el Canet Rock i Cap Roig -entre tants d'altres- apleguen milers de persones per escoltar els seus grups preferits i gaudir del bon temps, i la bona música. Però un any més, les dones continuen trepitjant en menor proporció els escenaris.

Els dos festivals que aquest 2019 s'emporten el distintiu de ser més paritaris són el Primavera Sound i el Sónar. Pel que fa al primer, dels 295 artistes que van trepitjar els escenaris, el 51% han estat dones, el 42% homes i el 6,5% han estat bandes amb integrants homes i dones. Pel que fa al Sónar, de 60 bandes que actuaran als escenaris del festival entre el 18 i el 20 de juliol, 24 estaran formades només per dones (40%) i cinc tindran com a mínim una dona (8,3%). En total, doncs, les artistes seran presents en 29 dels 60 concerts que hi haurà.



Aquestes xifres contrasten amb les edicions del 2018: l'any passat, al Primavera Sound només un 22% dels grups estaven formants únicament per dones; pel que fa al Sónar, les proporcions eren molt similars, ja que la quota femenina arribava al 20%. Per tant, no només són els dos festivals que més paritat registren sinó que també han crescut 20 punts percentuals. 

Els que s'hi acosten més: el Festival Arts d'Estiu i Cap Roig

Hi ha dos festivals catalans que enguany no assoleixen tampoc el 50-50 desitjat, però que s'hi acosten. Al festival de Cap Roig -del 12 de juliol al 21 d'agost-, les artistes femenines representaran el 32% del total. En aquest cas, no hi ha cap grup que sigui mixt. La cita de Cap Roig és un dels festivals que més repunt ha registrat respecte a l'any passat, quan només representaven un 7%.

El Festival Arts d'Estiu tindrà lloc del 27 de juliol al 24 d'agost. En aquest cas, i segons el cartell presentat, els grups formats només per dones representen un 33%, i només un 8% són bandes mixtes. Les artistes que trepitjaran escenaris representaran un 42% del total. El Festival Arts d'Estiu registra menor paritat que l'any passat, quan va assolir el 50-50.


Proporció d'homes, dones i grups mixtos respecte al nombre total de concerts dels festivals durant el 2019

Festivals on les dones són presents només en un terç de la programació

Al festival Embassa't, que tindrà lloc el 14 i el 15 de juny, el 28% dels grups estaran formats íntegrament per dones, mentre que un 10% seran mixtos. En total, les que trepitjaran l'escenari acabaran representant un 40% dels artistes totals. L'any passat les dones no arribaven al 17% del cartell. 

Un altre festival on les dones hi són presents, però només en un terç de la programació, és el Bioritme. Els assistents als concerts d'aquest festival enmig de la natura veuran actuar només un 26,3% de grups formats únicament per dones. El 10,5% seran bandes que tindran com a mínim una dona. El Bioritme és més paritari que l'any passat, quan la representació femenina va arribar al 16,6%, deu punts percentuals menys que enguany.

Les artistes femenines del festival de Cap Roig representen el 32% del total; l'any passat eren el 7%

A l'Acampada Jove (del 18 al 20 de juliol), el 25% dels grups que actuaran a Montblanc estaran formats només per dones i el 12,5% de bandes tindran com a mínim una dona. Les artistes, en total, seran presents a deu dels 24 concerts que es faran, el que suposa un 42%. En el cas d'aquest festival, la millora quant a paritat és considerable: a l'edició anterior, els grups formats íntegrament per artistes femenines representaven el 16,6% del total.

Pel que fa al festival dels Jardins Terramar (del 19 de juliol al 2 d'agost), les artistes femenines seran el 23% del total, i només un 7,7% de les bandes tindran com a mínim una dona. Amb aquestes dades doncs, les dones que pujaran dalt dels escenaris seran un 30,8%. En aquest cas, el festival disminueix quant a quota femenina, ja que l'any passat els grups íntegrament d'artistes femenines representaven el 33%. 

A Barcelona, està en marxa des del 5 de juny el Festival Jardins de Pedralbes, que s'acabarà el pròxim 15 de juliol. En aquest cas, el 18,5% del cartell està format per artistes dones, i un 14,8% són grups que contenen com a mínim una dona. Entre elles destaquen RosanaAndrea Motis i Pavvla, entre altres. Es tracta d'una proporció similar a la de l'edició anterior, quan elles representaven el 22%. Malgrat tot, si es tenen en compte tant els grups íntegrament formats per dones i els mixtos, en aquesta edició les artistes que seran dalt dels escenaris seran el 33% del total. 

Finalment, l'últim grup dins d'aquest segment dels 20 festivals analitzats és el Festival Strenes, que va tenir lloc del 30 de març al 5 d'abril d'aquest any. Pels seus escenaris van desfilar un 19% de grups formats només per dones i un 16,6% de grups mixtos. Aquest 19% és proper a la proporció de l'any passat, quan van representar el 22,7%. 
 

Oques Grasses va omplir el Pont de Pedra de Girona en la inauguració de l'Strenes 2019 Foto: Bernat Cedó


Els festivals que si no hi posen remei, l'any que ve suspenen (encara més)

Els festivals que enguany no suspenen estrepitosament quant a paritat -però perquè n'hi ha que encara registren pitjors xifres- són set. Després d'estudiar els cartells fins ara publicats, els primers que mereixen ser mencionats són el Share Festival i la Telecogresca (el 6 d'abril d'enguany). En ambdós casos, el nombre total de grups són 10, i els grups formats íntegrament per dones són dos, el que es tradueix en un 20% en tots dos festivals.

El Share Festival tindrà lloc els pròxims 28 i 29 de juny, amb artistes femenines de la talla de Becky G i Lola Indigo. Aquest festival registra més paritat que l'any passat, quan les dones representaven el 14% dels artistes. Pel que fa a la Telecogresca, la festa que organitza la facultat de Telecomunicacions de la UPC, l'any passat registrava una quota d'un 9% de grups formats íntegrament per artistes femenines. Han millorat? Sí, però no són bons resultats encara en quant a paritat... 

Tant al Share Festival com a la Telecogresca, els grups formats íntegrament per dones representen el 20% del total

Del 3 al 7 de juliol tindrà lloc el festival Cruïlla, a Barcelona. En aquest cas, artistes com AuroraZaz i Kylie Minogue passaran pels escenaris. Però quin percentatge de grups estan formats només per dones, segons els cartells? Si bé l'any passat la proporció estava al 16,3%, enguany només un 12,5% dels grups estaran formats íntegrament per dones. El 9,3% dels grups tindran com a mínim una dona integrant. En total doncs, elles estaran presents en el 22% del total dels grups del festival. 

Per aquelles mateixes dates també tindrà lloc el Canet Rock (6 de juliol). En aquest cas, el 20% dels grups estaran formats íntegrament per artistes femenines i només un 6,6% seran mixtos. El Canet també ha experimentat un creixement notori pel que fa a l'any passat, quan els grups només formats per dones representaven només el 7%. Malgrat això, el festival haurà de replantejar-se la paritat a consciència si l'any que ve vol registrar millor representació femenina.
 

Enguany només un 12,5% dels grups del Cruïlla estaran formats íntegrament per dones Foto: Jose Manuel Gutiérrez

 

Un altre festival que entra dins aquest rang de dates -i de "paritat"- és el que tindrà lloc del 4 al 7 de juliol, el festival Vida. En aquest cas, els grups que no comptaran amb cap home seran el 18,6% i un 5% seran mixtos. La resta, tot homes. L'any passat, els grups només femenins eren el 18%... Sembla que no ha variat massa. Enguany doncs, les dones que actuaran seran presents en el 23% del total de concerts del Vida.

A finals de mes (del 27 al 30 de juny) tindrà lloc el festival Clownia, amb artistes de la talla de Pupil·les, Suu i Judit Neddermann. En aquest cas, els grups íntegrament constituïts per dones representaran el 23,8%, mentre que els que tindran com a mínim una dona seran el 4,7%. L'any passat les artistes femenines van ser el 20% del total. 

I, per acabar, del 15 al 16 de febrer d'aquest 2019 va tenir lloc el Festival Cara B, a la Fabra i Coats de Barcelona. En aquest, el 18,7% van ser grups només formats per artistes femenines, i el 12,5% en contenien com a mínim una. L'any passat, elles eren el 20% dels artistes. 

Els més suspesos: Doctor Music Festival i el Reggaeton

Els dos festivals que menys paritat registraran aquest 2019 -segons la informació que hi ha publicada a dia d'avui- són el Doctor Music Festival i el Barcelona Beach Festival. El primer arrenca aquest 2019 després de molts anys d'estar aturat, i irromp amb força a l'escenari musical del país: en total, 87 grups desfilaran per l'escenari. D'aquests però, només el 10,3% estan formats per dones, i un 5,7% són grups mixtos. 

I pel que fa al Barcelona Beach Festival (el pròxim 13 de juliol), hi haurà vuit artistes... dels quals cap d'ells és una dona. Ambdós festivals són els que pitjors proporcions femenines registren. 



Els festivals, ordenats de més a menys paritari, i com ha variat la quota respecte el 2018
Xifres que no sorprenen

"Malauradament aquesta proporció de dones no sorprèn, ja que es repeteix en diferents àmbits del coneixement i professional", assegura Isabel Muntané, la periodista, responsable del màster sobre Gènere i Comunicació de la UAB i impulsora d'On són les dones. En la mateixa línia, el president de l'Institut Català d'Estudis Culturals (ICEC), Miquel Curanta, afirma que "la música és també un reflex de la societat", i afegeix que els orígens d’aquesta societat vénen marcats per una tradició molt masculinitzada i protagonitzada per homes, on les dones sempre havien quedat relegades a un segon pla. “Però això està canviant, només cal veure com ha evolucionat el percentatge en els darrers cinc o deu anys”.

Muntané fa referència a una societat que té encara com a referents els homes, i que s'estructura d'acord amb aquests, "la resta que no encaixem amb aquesta figura, quedem al marge i tenim més difícil l'accés als espais que ens corresponen i mereixem". Davant d'això, hi ha possibles solucions?

Ambdós coincideixen: sí que hi ha possibilitat de revertir-ho. Curanta posa l'exemple de l'ICEC, que ha establert criteris de gènere a l'hora d’atorgar subvencions: "En dos anys, les subvencions a projectes audiovisuals han estat dirigides en un 45% a projectes liderats per dones; si no s'hagués fet, possiblement seria el 30%". Curanta és partidari de les vies d'incentius en comptes de les d'imposició, per aquest motiu, rebutja l'establiment obligat de quotes femenines. “Un festival és un puzle gegant: s'han de quadrar agendes dels artistes, trobar l'espai, anunciar-ho... i ja és prou difícil en si quadrar cartells. Però l'administració ha d’estimular que les dones hi siguin més presents”, reivindica.

Sobre les quotes, Muntané és partidària d'aquesta eina per “trencar amb les barreres que ens imposa la mateixa societat”. “Si hem de confiar en la bona voluntat del sistema, estem perdudes. El sistema està al servei d’una única mirada i les quotes poden servir per trencar aquestes barreres que ens impedeixen ser on voldríem; aleshores les quotes com a instrument desapareixerien”, exposa.

Qui és responsable d'aquest 32% de dones? “Cal puntualitzar que els artistes dalt dels escenaris són només la punta de l'iceberg de tot el procés de creació d’un festival" diu Curanta, "hi ha moltes dones productores, organitzadores, tècnics que són invisibilitzades". Segons el director de l'ICEC, les administracions tenen el deure de crear incentius perquè tinguin el protagonisme que mereixen.

Muntané creu que no hi ha un únic responsable, sinó que és tot un sistema al darrere del que es veu dalt de l'escenari. La periodista assenyala interessos econòmics lligats a aquesta estructura "feta per i per a l'home": "Té responsabilitat qui munta el programa? Sí, però el programa també ve marcat per una estructura de màrqueting, de vendes que van de la mà del sistema endocèntric". Segons Muntané, només es pot revertir amb una presa de consciència integral, amb lleis...

Però la impulsora d'On són les dones fa una reflexió final: "Per molt que sigui cert que s'ha fet més agenda pública i que se'n parli als mitjans, hem de repensar per què encara no hi ha un canvi. I preguntar-nos si realment hi ha una voluntat real, perquè llavors com és que tot i tenir lleis, un moviment feminista fort i organitzat que pressiona i interpel·la, que tenim dones artistes... com és que no tenim una política pública real que impulsi el canvi que sigui realment transformadora cap a la igualtat? Potser és que aquesta sensibilitat de la què es parla és més teòrica que real".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació