El castell de Castellet, cinc anys com a punt de referència de les reserves de la biosfera mediterrànies

El centre auspiciat per la UNESCO ha impulsat una xarxa de 69 espais naturals protegits de les dues ribes del Mediterrani

El castell de Castellet
El castell de Castellet | Fundació Abertis
04 de juny del 2019
Actualitzat el 11 de desembre a les 16:58h
El pantà de Foix, a l'Alt Penedès, és un dels espais naturals protegits més desconeguts de l'entorn de Barcelona. A l'entorn d'una de les poques zones humides de la comarca, el Parc del Foix té una gran diversitat d'ambients ecològics. A més, disposa d'un ric patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn dels castells de Penyafort i de Castellet de gran importància estratègica durant l'edat mitjana.

És precisament el castell de Castellet, a Castellet i la Gornal, un element diferencial d'aquest espai natural. No només pel valor patrimonial, sinó per acollir des de fa cinc anys el Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies. L'assemblea general de l'UNESCO el va designar el novembre de 2013 com a centre de categoria 2 i pocs mesos després va ser inaugurat en aquest espai propietat de la Fundació Abertis.
 

El castell de Castellet i el pantà de Foix. Foto: Fundació Abertis


Un centre pioner

Els denominats centres de categoria 2 són centres i instituts auspiciats per la UNESCO que representen una modalitat especial en el sistema de Nacions Unides: els creen i financen els estats membres i el destí principal és la consecució dels objectius estratègics del programa MaB (Man and Biosphere) de l'organització internacional.

El castell de Castellet és pioner ja que és el primer centre de la seva tipologia que combina el compromís públic i el suport financer privat

En aquest context el castell de Castellet ha esdevingut pioner ja que és el primer centre de la seva tipologia que combina el compromís públic i el suport financer privat, en aquest cas de la Fundació Abertis. La seva principal línia estratègica és augmentar les relacions entre Reserves de la Biosfera de la conca mediterrània així com enfortir la cooperació científica i la investigació conjunta entre les dues ribes del Mediterrani. Amb aquest objectiu, de fet, es va crear l'abril del 2014 la Xarxa de Reserves de la Biosfera Mediterrànies formada per 69 espais naturals protegits d'alt valor.

El centre, després de cinc anys, ha esdevingut una plataforma per a la formació i transferència de coneixements ambientals entre els països de la conca mediterrània. Entre altres iniciatives, s'ha impulsat un fons documental en constant ampliació i actualització – consultable on line-, i és l'escenari de seminaris, trobades científiques i acadèmiques, programes educatius i activitats de formació a l'entorn de la Xarxa de Reserves de la Biosfera Mediterrànies i del medi ambient en general.

Una xarxa d'espais naturals a les dues ribes del Mediterrani

La primera gran fita del Centre Internacional UNESCO va ser la creació de la Xarxa de Reserves de la Biosfera Mediterrànies. Es va posar en funcionament el juny de 2015 i actualment reuneix 69 espais naturals de les dues ribes del Mediterrani.

La primera reserva de la biosfera de nostre país va ser el massís del Montseny –l'any passat se'n va commemorar els 40 anys-. La UNESCO també va atorgar el 2013 aquest distintiu a les Terres de l'Ebre, una gran àrea de 367.729 hectàrees que inclou el delta i la conca del riu més cabalós de la península Ibèrica.

També formen part de la xarxa Menorca, el Cabo de Gata, Sierra Nevada i Doñana, entre altres espais d'alt valor de l'estat espanyol. A la riba nord del Mediterrani destaquen el Mont Ventoux i la Camarga (França), el Mont Olimp (Grècia), el Delta del Po i els Apenins (Itàlia), entre altres. També hi ha espais protegits d'Algèria, Bulgària, Croàcia, Israel, Jordània, el Líban, Macedònia, Montenegro, el Marroc, Eslòvenia i Tunísia, a banda de tres de caràcter transfronterer –dos entre l'estat espanyol i Portugal, i un hispanomarroquí-.
 

El castell de Castellet és el punt de referència per a les reserves de la biodiversitat mediterrànies. Foto: Fundació Abertis