31
de maig
del
2019
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el vot independentista total, el vot a JxCat i el vot a ERC. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
L'independentisme va obtenir uns resultats molt positius en les eleccions europees de diumenge, especialment pel gran resultat de la candidatura de Carles Puigdemont, que es va imposar clarament a Catalunya. En tot cas, JxCat i ERC es van quedar a les portes de sumar la meitat dels vots al conjunt del país, quedant-se en el 49,7% -o el 49,85% si hi sumem Pirates, que va formar part de Front Republicà el 28-A i dona suport a la CUP al Parlament-. A nivell territorial, però, van aconseguir més del 50% de les paperetes a 824 dels 947 municipis del país, el 87% del total.
Els únics que s'hi han resistit es troben bàsicament a la costa entre Tarragona i Barcelona, a l'àrea metropolitana de la capital catalana i a la Vall d'Aran. En ocasions, però, el 50% ha quedat molt lluny, com és el cas de Badia del Vallès (Vallès Occidental), on JxCat i ERC han sumat tan sols el 16,3% dels suports, però també a la Llagosta , on han aconseguit el 20,7%; a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), amb el 20,9%; a Bossòst (Aran), amb el 21,6%; Cornellà (Baix Llobregat), amb el 23,5%; a la Canonja (Tarragonès), amb el 23,6%; o a Viladecans (Baix Llobregat), amb el 24,4%. A la resta, han superat com a mínim el 25%.
Les ciutats grans escapen de l'hegemonia
En tot cas, entre aquests 123 municipis on l'independentisme no ha sumat majoria s'hi troben alguns dels més grans del país, entre els quals Barcelona -JxCat i ERC van quedar-s'hi en el 46,5%-. En ells, de fet, s'hi van emetre el 63,3% dels vots catalans de les europees, fet que evidencia fins a quin punt són rellevants en termes demogràfics en el país.
Entre els123 municipis on l'independentisme no ha sumat majoria s'hi troben alguns dels més grans del país, entre els quals Barcelona
En el gruix del país -en termes territorials-, però, l'independentisme és clarament majoritari. En 133, fins i tot, JxCat i ERC han aconseguit més del 85% dels sufragis. I en 480 -més de la meitat-, han superat el 75%. On el percentatge és major és a Cava (Alt Urgell), on arriba al 96,9% -tots menys un vot-; Sant Martí d'Albars (Osona), amb el 96,4%; Espinelves (Osona), amb el 94,7%; Alpens (Osona), amb el 93,7%; o a Sora (Osona), amb el 93,6%.
JxCat, primera força destacada
Bona part d'aquestes xifres es deuen al resultat de JxCat, que ha estat primera força en 769 dels 947 municipis catalans -a banda de ser-ho en el conjunt del país-, sent pràcticament hegemònic a les comarques gironines, la Catalunya central i Ponent. El PSC s'ha imposat a 92 municipis, sobretot de l'entorn de Barcelona i Tarragona, de la costa i de l'Aran. ERC ha guanyat a 82, força distribuïts, però alguns concentrats a les Terres de l'Ebre, mentre que Cs ho ha fet a tres, dos dels quals a l'Aran i un al Baix Penedès -Bellvei-.
JxCat fins i tot ha aconseguit més de la meitat dels vots emesos a 352 municipis. A Estamariu (Alt Urgell) ha fregat el 80% i s'hi ha quedat a mig punt, mentre que a Forès (Conca de Barberà) ha assolit el 78,8%; a Santa Maria de Merlès (Berguedà), el 76,9%; al Castell de l'Areny (Berguedà), el 76,6%; i a Masarac (Alt Empordà), el 75,2%. ERC tan sols ha superat la meitat dels vots a tres municipis: Fulleda (Garrigues), amb el 65,1%; a Pira (Conca de Barberà), amb el 51,7%; i a Blancafort (Conca de Barberà), amb el 50% just.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nom del partit més votat, el percentatge de vots rebut, els vots absoluts i la participació que hi ha hagut. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.