VÍDEOS L'hemeroteca de Colau sobre Valls: «És el candidat de la dreta i les elits que vol acabar amb el canvi»

L'alcaldessa en funcions va assegurar des de la precampanya que no formaria part de cap operació que impliqués acords amb la dreta, però els comuns eviten ara descartar de forma taxativa l'oferta de Valls

Valls i Colau, en una imatge d'arxiu
Valls i Colau, en una imatge d'arxiu | ACN
30 de maig del 2019
Actualitzat a les 19:01h
Ada Colau i Manuel Valls tenen projectes polítics antagònics. I així es va fer evident en la campanya electoral. Però l'escenari postelectoral ha fet que els seus noms formin part de les especulacions d'una hipotètica suma. El candidat de Barcelona pel Canvi-Ciutadans a l'alcaldia de Barcelona ha ofert "sense condicions" els sis regidors obtinguts el 26-M per facilitar la investidura de Colau i evitar així un govern independentista a Barcelona, amb Ernest Maragall al capdavant.

L'alcaldessa en funcions va assegurar aquest dimarts que "en cap cas" els comuns formaran part de cap operació que impliqui acords amb "formacions de dretes". Una màxima aplicable a Ciutadans i també a Junts per Catalunya. Barcelona en Comú insisteix que el seu objectiu és constituir un govern tripartit amb el PSC i ERC, però l'oferta de Valls ha situat la formació davant d'un dilema que, per ara, ha esquivat en públic, per bé que ja forma part del debat intern de la formació.

El número dos de la candidatura, Joan Subirats, va agrair l'oferta i la "generositat" de Valls, de la mateixa manera que va evitar rebutjar-la, tot esquivant les preguntes sobre les possibilitats reals que la proposta de l'ex-primer ministre francès agafi forma. L'argument que Subirats va exposar aquest dimecres és que "no és el moment" de debatre qui serà l'alcalde o alcaldessa de Barcelona sinó de negociar un acord de govern del qual els comuns sí que exclouen categòricament Valls.

El regal enverinat de l'ex-primer ministre francès, beneït per part de l'establishment barceloní, situa els comuns en una posició incòmoda que, alhora, els pot servir per pressionar ERC. El partit i Colau sempre han estat molt crítics amb l'aterratge de Valls a la capital catalana, com queda clar fent un repàs a l'hemeroteca. 

De "candidat de les elits" al lloguer de la seu

Des que el nom de Valls va començar a sonar per encapçalar una candidatura a Barcelona, a mitjans del 2018, Colau ha criticat públicament la seva figura diverses ocasions. La primera va ser el 24 d'abril d'aquell any, quan es va mostrar "sorpresa" per l'arribada de Valls a Barcelona i assegurava que la seva carrera política havia "fracassat" a França. Per Colau, la candidatura de Valls no era "adequada" perquè no havia "trepitjat carrer" a Barcelona.


Una de les intervencions més dures va arribar durant la campanya de les municipals, el 13 de maig. En el marc d'un acte polític, l'alcaldessa s'expressava de forma contundent: "És el senyor que han anat a buscar les elits que han vist tocats els seus privilegis".


Valls també va ser un protagonista -més o menys habitual- als vídeos publicats per l'alcaldessa al seu canal de Youtube durant les deu setmanes prèvies al 26-M. L'1 d'abril Colau va assegurar que el candidat de Barcelona pel Canvi-Ciutadans arribava a Barcelona "amb la popularitat per terra". Aquell dia ella i Valls ja havien gravat el cara a cara que va emetre Salvados el 7 d'abril a La Sexta. Una trobada que va servir perquè la líder dels comuns el definís com a "campió del mansplaining". Més enllà d'això, després d'haver pogut debatre amb el candidat de Ciutadans, Colau assegurava que tots dos representaven "projectes oposats de ciutat". 


El 15 d'abril, durant la campanya de les eleccions espanyoles, Colau enviava a Valls una pregunta que ha quedat sense resposta. "Qui ho paga això?", deia l'alcaldessa en referència a la seu de la candidatura de Valls, ubicada a la confluència del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal. "Això s’ha de preguntar perquè qualsevol que vulgui ser un servidor públic, un representant de la ciutadania, el mínim seria que fos totalment transparent", afegia. Un argument que l'alcaldessa ja feia servir el 26 de setembre del 2018. "S'està esforçant per mobilitzar molts diners", deia aleshores. Colau vaticinava que "per molts diners" que tingués Valls, no aconseguiria l'objectiu de sotmetre Barcelona "al servei d'una minoria" i d'unes elits que, abans del mandat dels comuns "podien fer el que volien". 


Aquell dia Colau definia Valls com "el candidat de la dreta que, en aliança amb les elits, vol acabar amb el canvi a Barcelona". Un discurs similar al que l'alcaldessa faria més endavant, el 20 de gener. Feia pocs dies que PP, Ciutadans i Vox havien formalitzat el seu pacte perquè els populars governessin a Andalusia i Colau retreia a Valls que el seu partit arribés a acords amb l'extrema dreta. "És una vergonya inacceptable que no deixarem de denunciar", afirmava. El mateix dia Colau resumia en una frase la tesi per justificar el rebuig a l'exprimer ministre francès: "Alguns grans interessos han vist com un govern de canvi real estava disposat a atacar les bases injustes que afecten els drets bàsics. Alguns d’aquests interessos especulatius han anat a buscar un candidat a França per frenar l’onada mobilitzadora dels ajuntaments del canvi".

Arxivat a